*SAM DESTRAL. Divendres, 23 de maig (22h.). Quan el folk de sobretaula estava a l’ordre del dia, ell reivindicava a Can i a Faust. I ara que el terme krautrock apareix fins i tot al full dominical -o poc li falta-, ell reivindica a Genesis -els de Peter Gabriel, faltaria més-. No és un artista convencional, perquè l’arrel de les seves cançons és el folk, però s’ho passa més bé jugant amb una pedalera de loops que rascant un ukelele. Perquè de la seva lírica aguda i punyent n’han sortit títols tan reveladors com “L’home que va matar l’home que treballava fent de gos”. Perquè al llarg de l’any 2012 va editar un ep per mes sense despentinar-se, i a continuació va decidir esborrar del mapa tota la seva producció discogràfica. Un procés de catarsi que va culminar amb l’edició de “Tot el que conec és mort” (2013, El Mamut Traçut). El seu primer disc llarg. Set cançons sobre noies, himnes generacionals com “Ella està morta” i un dels pilars de l’antifolk cuinat a casa nostra.
*ILLA CAROLINA. Dissabte, 24 de maig (23h.). Van lliurar un dels debuts més frescos dels darrers anys. Els han remesclat Guillamino i The New Raemon. Han versionat a Billy Bragg i Everything But The Girl quedant-se tan amples. I han transformat en cançons el dia a dia d’una generació que ha crescut a base de camises de quadres, cinema d’autor i excursions al PopArb. Aquest 2014 Illa Carolina fan un salt endavant. I ho fan amb un segon disc que els hauria de catapultar fins a les més altes esferes. “Bengala” (2014, Buenritmo). Deu píndoles de pop sense data de caducitat que deixen enrere l’èpica inicial i perfilen un discurs sobri i introspectiu. Ritmes urgents, teclats tardorencs, guitarres atmosfèriques i els penetrants murmuris de Carol Badillo. The XX, Daughter, Cocteau Twins, New Order i els primers Cure. Un àlbum rodó de cap a peus que ha vist la llum aquesta mateixa setmana i que la banda vallesana presentarà en exclusiva a la B1. Posin-se ben guapos, l’ocasió s’ho mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada