La conversa va tenir lloc a la fira discogràfica del passat Primavera Sound. I més concretament a la paradeta que hi tenien uns amics. Cada dia la tancaven a la una de la matinada. Però el festival acabava les jornades hores més tard. I jo em preguntava com s'ho feien per garantir que ningú els pispés la mercaderia, bàsicament lots de discos compactes i vinils. Em van explicar que hi havia un vigilant, i que l'estructura on es trobava la paradeta permetia tancar-ho tot amb un candau. "De tota manera", va afegir un d'ells, "no hi hauria perill: els discos, la gent ja ni tan sols els roba". "Tant de bo passés, tant de bo ens robessin els discos", va afegir un altre dels presents a la paradeta, tot citant una cançó de The Missing Leech. Les paraules dels meus amics anaven carregades de sarcasme, però en qualsevol cas evidencien una realitat. La manca generalitzada d'interès per la cultura en un país que pot presumir de macrofestivals en temporada d'estiu, però on el dia a dia resulta desolador durant la resta de l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada