Acabo d'assabentar-me que aquest tros de disc es trobava descatalogat fins fa quatre dies. I me'n faig creus, tenint en compte no només la seva solvència, sinó també una frescor que no ha disminuït malgrat el pas del temps i un pes històric que augmenta a mida que passen els anys. Música laietana. Jazz de tonalitats àcides i vocació atrevida. Si ho hagués gravat qualsevol
guiri de tercera divisió, en parlaríem com si es tractés d'un diamant en brut. Però ja se sap, els prejudicis pesen i a molts encara els costa aproximar-se amb normalitat a l'ona laietana. Ells s'ho perden. Ahir vaig recuperar el
"Salsa Catalana", per allò de celebrar el Dia de la Música. El vinil espetegava de valent. Però sonava a glòria, els ho ben asseguro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada