B-Hotel, Barcelona
11 de juny de 2014
Al seu compte de Bandcamp es defineixen com a humans practicant rock psicodèlic i barbut. Importants, molt importants, els conceptes humà i barbut en el cas que ens ocupa. El primer, perquè la seva psicodèlia tendeix més a la mirada interior que no pas al viatge expansiu. El segon, perquè podrien afaitar-se ara mateix i les seves cançons seguirien lluint barba. No parlo d'una barba com les que abunden darrerament als anuncis de cervesa, sinó de les que denoten arrels, experiència i rigor. Tres constants clau a l'hora de destriar el gra de la palla -o, parlant clar, la substància del hype-. I si una cosa han evidenciat The Last 3 Lines, és que el seu nom equival a gra de primeríssima qualitat. Perquè sí, darrerament la psicodèlia ha fet córrer rius de tinta en capçaleres de temporada, però de barbes se n'observen poques. Tan poques com bandes que realment prioritzin les formes per sobre de les etiquetes. En aquest sentit, els barcelonins poden presumir de formes. Les de qui no segueix cap altre dictat que el de la seva pròpia inquietud. Per això cap dels seus discos sona igual que l'anterior. I per això la seva psicodèlia ha esdevingut tan polifacètica com la multitud de referents que l'alimenten, i tan orgànica com el format acústic que van desplegar a la terrassa del B-Hotel, en el marc del cicle Inedit. L'electricitat i la densitat marca de la casa deixant lloc a una major profunditat vocal, a percussions boscoses i a guitarres que s'endinsaven en la boira. Peces com "Ageless", "Ghost in Disguise", "Lonely Parade" o la final "Fish Tank" mostrant la cara oculta del combo barceloní. I l'skyline de la Ciutat Comtal com a testimoni d'excepció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada