A ple rendiment

LIANNALLULL

Biblioteca L'Escorxador, Sant Celoni

12 de juny de 2014

"La literatura és la meva religió, el rock'n'roll la meva addicció". La cita és d'Elliott Murphy, i malgrat admetre matisos defineix més de mig segle de relació entre dos àmbits que ja han esdevingut inseparables. Mig segle concretat en obres com les de Dylan, Patti Smith o Lou Reed, referents tots ells si cerquem les arrels sonores i líriques de Liannallull. Jordi Espinach i companyia van actuar ahir envoltats de llibres. Els de la biblioteca del seu municipi, que ofereix aquests dies un cicle dedicat a difondre l'escena musical del Baix Montseny. Una escena que té en els propis Liannallull un dels seus pilars mestres. Ho certifica una trajectòria que ha enllaçat el folk-rock de batalla amb el rock de garatge més àcid i un proto-punk d'elevat voltatge. Vessants dominants, aquestes darreres, en un present marcat per descàrregues elèctriques com la d'ahir, debut escènic d'un nou line up que es consolidava després de mesos de canvis en la formació. Al nucli definit per Espinach i Pablo Acosta cal afegir-hi ara el bateria Dani Perarnau. Nova peça d'un engranatge que va tornar a funcionar a ple rendiment, ja fos mitjançant material recent -de "Les putes catalanes" a "Més que un rellotge daurat", i d'"Hem oblidat el cel" a "No fer res"- o recuperant el fons de catàleg -"Un altre estrany", "És dora", "Romanço moralista de la Lluna" o la inevitable "Homes de debò"-. Amb urgència, caràcter i la dosi justa de mala llet. El rock'n'roll com a religió i la literatura com a addicció. O era a l'inrevés?