NAMINA
Hotel Ciutat, Granollers
27 de juny de 2014
No és la tècnica la que fa l'artista, sinó l'ànima.
Namina té un tresor de veu, d'això no n'hi ha cap dubte. Però no li serviria de res sense una ànima al darrere. Una ànima, la seva, de naturalesa mestissa. I no només perquè les seves arrels es trobin a mig camí entre Catalunya i el Brasil, sinó per la multitud de referents que ha acumulat al llarg d'una vida lliurada a l'art. Ahir al vespre va citar a
Maria Mercè Marçal,
Virginia Woolf,
Joan Vinyoli,
Johnny Cash,
Nina Simone,
Koko Taylor i el
"Bella Ciao", per posar tan sols alguns exemples. Referents culturals i vitals. Influències que han teixit una personalitat inquieta, sensible i de múltiples registres. Va sonar majestuosa a
"Snake Skin Shedding", profunda a
"Llavors (Love Enough)", tardorenca a
"Com plou" i vital a
"Boxes All Around". Un repertori de luxe per a amenitzar una vetllada singular a la terrassa de l'Hotel Ciutat de Granollers. Repetirà la setmana que ve, i de manera periòdica en el marc del cicle
Música a la terrassa del Ciutat, organitzat pel propi hotel en col·laboració amb Brubaker.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada