Barcelona i el turisme. Quants debats i quantes tertúlies s'han encès en nom d'aquest binomi. I com ens agrada als autòctons criticar el turisme. Atacar-lo sense pietat, situant-lo en l'origen de tots els nostres mals. Per culpa del turisme, sentenciem, Barcelona ha deixat de ser una ciutat per a esdevenir un centre comercial. I de raó no ens en falta. Gens ni mica. Si quelcom ens falta, en tot cas, són capacitat i ganes de fer autocrítica. Perquè sí, el turisme ha transformat Barcelona i és evident que ho ha fet a pitjor. Però buscar culpables sempre és més fàcil que assumir les responsabilitats pròpies d'un mateix. El mes passat, Jaume Sisa va parlar amb el director de Rockdelux, Santi Carrillo, a l'escenari de la sala Sidecar -irònicament, en una de les zones més massificades en nom d'aquest turisme, el cor del barri Gòtic-. La pròpia revista ofereix a la seva edició de juny diversos retalls de les intervencions del cantautor -altament recomanable la lectura de l'article en la seva integritat-. I això és el que va dir sobre la ciutat:
"Barcelona s'està convertint en un parc temàtic. Tot està enfocat únicament cap al turisme i la ciutat està desapareixent sota aquesta capa, aquesta façana en què tot sembla fet únicament per al foraster que ve aquí uns dies. Em pregunto si arribarà un moment en què Barcelona deixarà d'existir. Barcelona serà un conjunt de carrers i façanes, i botigues, restaurants, bars i tot això, però la ciutat com a tal potser morirà, no hi viurà ningú. Tot seran apartaments turístics, hostaleria i botigues de souvenirs. Sembla que tot plegat avança en aquesta direcció. A més, tothom hi està encantat, perquè tots esperen vendre'ls quelcom als turistes, llogar-los quelcom, o treure'n algun benefici". Sisa, el gran Sisa, com sempre posant les coses al seu lloc encara que sigui de passada o sense voler.
Sí, Barcelona s'ha degradat en nom del turisme, però probablement no per culpa del turisme. Pensin en capitals europees com Londres o Berlín. Totes elles reben un gran impacte turístic, però en cap cas han perdut les seves respectives essències per a esdevenir parcs temàtics. Per què Berlín no i Barcelona sí? Doncs per diversos factors, suposo. I un és sens dubte el model de turisme. No és el mateix vendre estades que permetin aprofundir en el patrimoni històric, cultural i social de la ciutat, que promoure visites llampec -Barcelona és un port de referència dels creuers- i prestacions low cost a la vora del mar -paelles, borratxeres i barrets mexicans inclosos, que tot s'hi val a l'hora d'omplir la butxaca-.
Entenc que molts veïns es queixin, faltaria més. El que no entenc és que també es queixi qui, com apunta Sisa, és part integral del problema des del moment en què en treu benefici. Perquè sí, en determinats establiments de-tota-la-vida queda molt bonic un rètol d'"Erasmus go home". Però encara queda millor servir als Erasmus o al guiri de torn alcohol a un preu que als seus respectius països faria riure. Que Barcelona és bona si la bossa sona. I si la bossa acaba fent tant de soroll que no ens deixa dormir a les cinc de la matinada, sempre podem dir que és culpa dels de fora, que s'han apoderat de la mateixa ciutat que nosaltres els hem servit (o venut) en safata de plata. Per queixar-nos, que no quedi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada