Onze anys de l'11-M

Avui fa onze anys de l'11-M. Onze anys d'un atemptat terrorista que es va endur 192 vides innocents i en va destrossar tantes d'altres. Onze anys de l'"Ha sido ETA". D'un president del Govern trucant a les redaccions dels diaris per a explicar una mentida. D'un ministre de l'Interior enganyant a tot el país com qui no vol la cosa. De dues línies d'investigació que inevitablement conduïen al mateix lloc: a la vergonya més absoluta i el ridícul més espantós per part de la mateixa dreta retrògrada que ens torna a governar onze anys després. Potser per això, perquè tornen a manar els mateixos, avui es parla més de la desfeta del Real Madrid que d'uns fets que caldria tenir molt més presents.

I ara no parlo tant dels propis atemptats -això és impossible d'oblidar- com de la posterior gestió de la crisi. De les mentides d'Aznar, Acebes i companyia. De l'"Ha sido ETA". Doncs no, no va ser ETA. Van ser els mateixos que estan cometent un genocidi a l'Iraq i a Síria. Van ser els mateixos que dos mesos enrere irrompien amb rifles d'assalt a la redacció de Charlie Hebdo. Van ser els mateixos que decapiten, afusellen i cremen vius hostatges davant les càmeres. Van ser els mateixos que, quatre anys després de l'11-M, planejaven un atac amb explosius al metro de Barcelona. Van ser els mateixos que presumptament haurien pogut tornar a atemptar en territori espanyol de no haver estat detinguts ahir a Ceuta per les forces de seguretat. Van ser els terroristes de signe islamista, agradi o no als senyors Aznar i Acebes -que encara avui deuen preguntar-se què nassos hi feia ETA a la redacció de Charlie Hebdo-.

Per això em preocupa que avui es parli més del Real Madrid que de l'11-M. Perquè sembla que a la ciutadania li costi molt poc oblidar certes coses mentre obtingui la seva dosi diària de pa i circ. Perquè si en comptes d'oblidar ens dediquéssim a fer memòria, probablement no ens hauria estranyat l'incompliment per part de Mariano Rajoy del seu propi programa electoral. Perquè, quan un partit és capaç de mentir sense escrúpols sobre uns fets tan greus i transcendents com aquells, tota la resta es queda en un no res. Facin memòria, senyors, facin memòria. No s'oblidin de res. I quan tornin a llegir-se un programa electoral -sobretot si és del PP-, tinguin molt present tot allò que recorden.