De vegades, no es tracta de ser al lloc adequat al moment adequat. De vegades, el secret és precisament trobar-se al lloc i al moment equivocats. Aquesta és més o menys la història d'
Autumn In June, un jove que va créixer als carrers de South Central, Los Angeles. Un entorn hostil, marcat per la violència i l'omnipresència de les bandes, i del qual el hip-hop ha esdevingut banda sonora però també via d'escapament. Autumn In June es trobava al lloc equivocat, sí, perquè era més creatiu que violent, perquè no formava part de cap banda i perquè el hip-hop era tan sols una més del seu ampli ventall d'influències -l'electrònica i el pop independent també en formaven part-. Anava a contracorrent, i precisament per això se'l va començar a conèixer al barri com a
Tardor al Juny. Un sobrenom que al principi no li va agradar però que amb el temps esdevindria la seva raó de ser. Traçant sense por un calidoscopi sonor que defuig les convulsions per a celebrar tant els seus orígens com la seva singularitat. Alternant traços de hip-hop (
"I'm in Love with Alice Glass") amb electrònica hivernal (
"Resuscitate", duet amb
Kelly Day) i infeccioses melodies pop (
"Hey Arnold!"). Guanyant-se de passada el títol de
primer artista d'indie pop sorgit de South Central i consolidant, amb tan sols una colla de singles penjats a internet, una sòlida base de seguidors a ambdós costats de l'Atlàntic. I això podria ser només el principi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada