 |
| Sentiments a flor de pell - Foto Alberto Polo. |
De vegades no ens adonem d'allò que tenim fins que ho hem perdut. D'altres, malgrat les circumstàncies, ens n'adonem a temps.
Nueva Vulcano no han marxat mai. No han posat mai sobre la taula cap adéu definitiu, però sí que s'han passat molt de temps fora de circulació. Un llarg silenci durant el qual va estar a punt de precipitar-se el final, que els barcelonins trencaven l'any passat des dels escenaris i que enguany deixen definitivament enrere amb la publicació de
"Novelería" (2015, Bcore). Un quart disc que reprèn tot allò que la banda havia deixat aparcat amb el ja llunyà
"Los peces de colores" (2009, BCore) i amb una voluntat clara de seguir mirant endavant. Un àlbum que referma el discurs de Nueva Vulcano com una de les columnes vertebrals de l'indie barceloní contemporani, però que no ho fa des de la mitologia sinó des de la realitat de peces tan enormes com
"El mirlo",
"Rabindranath" o
"Pop y espiritualidad". Ritmes en tensió constant, guitarres guiades pel nervi i una lírica que tenyeix el dia a dia d'emocions i sentiments a flor de pell. Cançons que apunten sense quedar-se enrere a
The Van Pelt, a
Fugazi o a
The Get Up Kids, traçant ponts i establint complicitats entre el rock de guitarres dels 90 i les noves generacions de xavals que fan soroll als soterranis de la Ciutat Comtal -molts d'aquests últims encara menjaven pa amb nocilla quan el trio barceloní va irrompre ara fa cosa de deu anys-. I el recordatori de tot el que ens estaríem perdent si Nueva Vulcano ho haguessin deixat definitivament ara fa cinc anys. Vaja, que de motius de celebració no ens en falten. I un d'ells, el més evident, és aquest
"Novelería" que els seus autors ens presentaran en directe el
28 de març a Fabra i Coats (Barcelona). Es recomana assistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada