Imprescindibles les tretze pàgines que Mojo dedica aquest mes de març a Madonna. Un article signat per Tom Doyle, que va mantenir diverses trobades amb la Ciccone mentre aquesta ultimava els preparatius del seu tretzè disc d'estudi, "Rebel Heart" (2015). I una conversa que va obviar qüestions estètiques, xafarderies de mercat i retocs de Photoshop per a centrar-se en la música. La raó de ser de Madonna, tal i com deixa ben clar el titular de portada -"Confessions of a music junkie"- i com referma ella mateixa tot narrant una història tan fascinant com és la seva. La d'una noia de Michigan que va arribar a la Nova York post-punk amb tan sols 35 dòlars a la butxaca. La d'una divinitat pop forjada en la decadent però vibrant Manhattan de finals dels 70 i principis dels 80. Els dies de la No Wave, el Danceteria, l'explosió del hip-hop i l'onada expansiva del punk que la pròpia Madonna recorda i reivindica sense reserves. Molt recomanable també el disc compacte que acompanya la revista, un recopilatori de temes que sonaven amb força a les pistes de ball més inquietes de la Big Apple -de 23 Skidoo a Arthur Russell, de Funkadelic a Bush Tetras i d'ESG a Section 25-. Peces que la Ciccone va ballar i va integrar en un adn que es manté avui en permanent estat de mutació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada