The Double Shame - "Yes to All" (2015)

The Double Shame.

Passió, vocació i constància. Molts en presumeixen, sobretot quan els van bé les coses, però pocs poden predicar-ne amb tant d'exemple com The Double Shame. Un quartet gironí que porta dues dècades al peu del canó, fent les coses a la seva manera i vivint sempre al marge de tota indústria possible. Lliurant cançons memorables i defensant-les en tot escenari que se'ls posi al davant, sense cap més suport ni argument més enllà del seu incondicional amor cap a la música. Només així s'explica que hagin sobreviscut tot aquest temps des de la més absoluta independència i llibertat creativa, que fins a data d'avui no hagin pogut veure el seu repertori editat de forma oficial i que, quan finalment ho han fet, hagi estat a través de l'autoedició. Sí, ho han llegit bé. "Yes to All" (2015), el primer disc de The Double Shame, arriba vint anys tard però sona més fresc que una rosa i, per descomptat, molt més contemporani que qualsevol dels artefactes manufacturats en nom del tan celebrat revival dels 90. Potser aquest és el secret. Que aquesta gent no són fills dels 90 ni han descobert la dècada en qüestió a través de la blogosfera. Que ja hi eren fa més de vint anys i que segueixen aquí, però no pas per a explicar batalletes sinó per a reivindicar-se com una aposta de present i de futur. Amb Lluís Costa (Kitsch, Psychoine, Adrià Puntí) a les tasques de producció, lliuren set peces evocadores d'aquell rock alternatiu capaç d'enllaçar l'embranzida d'uns Pavement ("Performances on the Shades") amb el sentit melòdic de Teenage Fanclub ("The Have-Nots & The Influential"), les explosions protogrunge ("Body & Soul"), la psicodèlia més rocosa ("Heisenberg's Theme") o, fins i tot, el boogie entès à la ZZ Top ("Funk Rider"). I tot això, en tan sols vint minuts que deixen amb moltíssimes ganes de més. Tant de bo no triguin dues dècades més a lliurar nou material.