Un grup gens normal

The Go-Betweens.

"Els Go-Betweens no érem un grup normal. No ho vam ser des del principi, quan jo era un compositor novell i ensenyava a tocar el baix al meu millor amic, el Grant, que aleshores tenia 20 anys i no havia estudiat música. Era gairebé un miracle la manera com ens complementàvem l'un a l'altre. Quan la Lindy Morrison, que tenia sis anys més que jo, que era una treballadora social, una actriu i una dona, se'ns va afegir a la bateria, semblava l'única persona que podia encaixar en aquella banda. Tot allò era molt inusual, romàntic i gens rock'n'roll, i així va ser fins que el Grant va morir. I això ens fa una mica irreals. No fem les coses d'una manera normal. Aquesta és la història de la banda". Robert Forster explica els inicis i l'essència dels Go-Betweens en un article d'Ian Harrison que Mojo publica aquest mes de març. El propi Forster ha estat un dels responsables de la caixa "G Stands For Go-Betweens: Volume 1" (2015), que s'ha editat recentment i repassa discogràficament els primers anys de la banda de Brisbane.