Des de la primera impressió

TIGER MENJA ZEBRA

NAUB1, Granollers

7 de març de 2015

Diuen que la primera impressió és la que compta. Que els ho expliquin a totes les ànimes que ahir van descobrir de primera mà la nova posada en escena de Tiger Menja Zebra. Tan bon punt entraven a la sala eren rebudes per un brunzit constant. La mateixa freqüència greu que es troba present al llarg de tot el minutatge de "Súper Ego" (2014, Music Or Nothing), el segon treball de la banda de Granollers, que des dels altaveus de la B1 generava una atmosfera densa, fosca i inquietant. El preludi de tot el que vindria després. Primer, lectura a càrrec d'una veu en off del manifest de Jesús Olvera que titula el disc. Després, "Súper Ego" interpretat en tota la seva plenitud. Respectant-ne l'ordre original i sense cap més pausa que les establertes pel propi repertori -els components del grup només es van adreçar al públic un cop acabat el concert-. Amb matisos afegits respecte als acabats d'estudi -més protagonisme de les guitarres i dels baixos en alguns passatges, repunts melòdics i musculatura metàl·lica en d'altres-, però amb la mateixa mala llet amb què s'havia concebut una de les obres definitives del passat exercici.

La d'ahir era la posada de llarg d'aquest nou repertori. Per això el van elevar i expandir sense alterar-ne l'ordre ni l'estructura. Per això no hi va haver bisos -no calien-. I per això no van interpretar cap peça del seu primer disc, un "Com començar una guerra" (2012, Music Or Nothing) que sens dubte forma part de la història però que ells ja han cremat com a etapa artística. En altres paraules, Tiger Menja Zebra miren endavant en una indústria on cada dia es porta més el fet de mirar enrere. I no és aquest l'únic punt on marquen la diferència. Escoltin la seva cocteleria atòmica i comparin-la amb bona part de la producció musical contemporània a casa nostra. No es tracta, ni molt menys, de desmerèixer a ningú, però no em negaran que resulta valent irrompre d'aquesta manera en un entorn que encara es debat entre les vinyetes costumistes i les revetlles a la platja.

Un entorn que potser no ha assumit -o no ha volgut assumir- el caos i la foscor inherents en aquests temps que ens toca viure. Dos factors que els granollerins van interioritzar tan bon punt van donar per acabats els històrics Camping i van iniciar una trajectòria determinada per la total llibertat artística i per una constant recerca sònica. Tiger Menja Zebra, ho van deixar clar de bon principi i ahir ho van refermar sense miraments, no han vingut a entretenir ningú. Tampoc han vingut a acomplir cap encàrrec ni cap compromís. I molt menys a enganyar el respectable. Han vingut a remoure consciències. A posar totes les cartes sobre la taula i a dir les coses pel seu nom. Encara que allò que diuen pugui no agradar. Encara que la manera com ho diuen pugui incomodar. Encara que el seu discurs pugui generar rebuig o incomprensió. Per això, per la seva valentia i per la seva constant i incondicional aposta pel risc, és la de Tiger Menja Zebra una de les veus més singulars i transcendents que s'han escoltat a casa nostra en molt de temps.