 |
| Defugint les convencions. |
Vvltures. Amb dues ve baixes i sense u, però pronunciat com Vultures. De fet, poden pronunciar-ho vostès com els vingui de gust. Perquè si una cosa no encaixa a l'univers d'aquests quatre barcelonins són les normes, les convencions i els finals tancats. Ho deixen ben clar amb el seu ep de debut,
"Birdcage" (2015, La Produktiva). Cinc temes que d'entrada poc o res tenen a veure entre ells, que parteixen d'un mateix quilòmetre zero per a explorar el cosmos cadascun pel seu compte. Cinc línies argumentals amb la ruptura d'esquemes i la recerca constant com a punts de trobada. Cinc foscos relats que alternen malenconia amb passatges inquietants, i essències tètriques amb descensos a tota mena d'indrets on no arriba la llum. Un viatge que arrenca amb
"Runaway". Ressons de
Bad Seeds i de
Bauhaus, cortines elèctriques i bestialitat rítmica que deixen pas a
"Parasite", un pantanós camp de mines on la
Velvet de
"Venus In Furs" xoca frontalment amb els
Nirvana de
"Heart-Shaped Box".
"Dance" és la invitació a ballar més lasciva que hauran rebut tots vostès en molt de temps. Una descàrrega de post-punk corrosiu que sona com si
Iggy Pop encapçalés els primers
New Order -o els últims
Joy Division, si ho prefereixen-.
La peça titular podria ser perfectament el revers d'allò que s'anomena
dream pop. Una espiral de caos sonor on els traços onírics esdevenen línies mestres d'un hipnòtic malson. Finalment,
"Moonrise" són vuit densos minuts d'electrònica àcida i
kraut sideral. I la certesa que això només acaba de començar, que aviat n'hi haurà més i que l'experiència promet generar de tot menys indiferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada