dijous, 16 d’agost de 2018

Comiat per la porta gran

JOAN BAEZ
Festival Jardins de Cap Roig, Calella de Palafrugell
15 d'agost de 2018

Joan Baez està començant tots els concerts de la que ha anunciat com la seva gira de comiat fent quelcom que cap altre artista podrà arribar a fer mai. Utilitzar una de les composicions més emblemàtiques de Bob Dylan per clavar al seu autor un clatellot que probablement a ell no li farà ni fred ni calor però la nit passada a Cap Roig va sonar a contundent reclam d'algun deute que es troba pendent des de fa més de mig segle. Quan Baez va trencar el gel tota sola a l'escenari i al ritme de "Don't Think Twice, It's All Right", no li va caler dir noms ni fer cap mena de presentació per donar a entendre a qui s'adreçaven aquells versos que van sonar enrabiats però alhora serens a més no poder: "I once loved a boy, a child I am told / I gave him my heart but he wanted my soul". Una mica més i s'atura el temps, i no s'havia ni acabat la primera cançó.

Passés el que passés entre la novaiorquesa i el de Duluth ara fa més de 50 anys, el cert és que l'ombra de Dylan sempre ha estat present a la trajectòria de Baez. I ahir va tornar a fer acte de presència quan el va citar en títols com "Farewell, Angelina", "It's All Over Now, Baby Blue" o "A Hard Rain's A-Gonna Fall", per no parlar d'aquell "Diamonds and Rust" amb què un dia havia passat ella mateixa revista a una de les relacions més tempestuoses que mai hagi donat l'imaginari pop. També va citar entre d'altres a Kris Kristofferson ("Me and Bobby McGee"), Simon & Garfunkel ("The Boxer"), Violeta Parra ("Gracias a la vida"), Woody Guthrie (un "Deportee" que va dedicar a les persones refugiades) o Tom Waits ("Whistle Down the Wind", la peça que titula el seu darrer disc), alternant el format solista amb l'acompanyament d'una banda austera però solvent.

El moment més aplaudit va tenir lloc quan Baez, fidel al seu esperit eternament compromès, va dedicar una lectura de "Més lluny" (Lluís Llach) als presos polítics catalans que va ser resposta amb una llarga ovació i cants a favor de la llibertat entre el respectable. Més tard, ja durant la recta final, va tornar a cantar en català, aquest cop la inevitable "El rossinyol". Pas previ a un comiat al ritme d'una sentida "Blowin' in the Wind" -novament, l'ombra de Dylan- i encara un últim bis, a cappella i en temps de descompte, una fràgil revisió de l'espiritual "Swing Low, Sweet Chariot" on la seva veu es va manifestar erosionada pel pas del temps però en absolut tan desgastada com ella assegura sentir-la. Sigui com sigui, Baez ha decidit que això s'acaba. Que amb 77 anys a l'esquena ja ha dit tot allò que havia de dir i que més val baixar de l'escenari a temps que acabar-s'hi arrossegant. Que aquesta serà la seva última gira. I si allò d'ahir va ser un comiat, se'n va anar per la porta més gran de totes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada