diumenge, 26 d’agost de 2018

Lindsay Kemp (1938-2018)

Foto Allan Warren.
LINDSAY KEMP
(1938-2018)

S'ha dit que sense Lindsey Kemp no es podria entendre la figura de David Bowie. I si bé és cert que Bowie va modelar el seu personatge a partir de referents estètics com Kemp, també ho és que la trajectòria d'aquest últim hauria de ser contemplada molt més enllà de les seves connexions amb el Duc Blanc. Kemp era l'enèsima generació d'una llarguíssima nissaga d'artistes, un creador polifacètic que va trobar en la dansa i el mim els seus principals mitjans expressius, que ja de petit havia decidit refugiar-se en l'art i havia trencat normes i convencions fent el que li donava la gana -transvestir-se, per exemple- en un entorn -l'Anglaterra de postguerra- on això no estava gens ben vist. En certa manera, Kemp va ser un dels ponts entre les avantguardes de principis de segle i el cabaret d'entreguerres, i l'esclat pop que va sacsejar la Gran Bretanya durant la dècada dels 60. Ens deixava abans d'ahir a l'edat de 80 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada