Festa Major 2018 @ Plaça de l'Església, La Garriga
4 d'agost de 2018
Les arrels de Flamingo Tours es troben en les formes més bàsiques del rhythm & blues i el rock'n'roll, però en tal sols dos discos han estat capaços de definir un discurs que ja es pot considerar únic en la seva espècie, com a mínim en aquesta banda dels Pirineus. Ha estat de fet al seu segon àlbum, l'encara flamant "Lucha libre" (2018), on Myriam Swanson i companyia han amanit la fórmula inicial amb essències mexicanes que els situen tan a prop de Los Lobos o Tito & Tarantula com de Big Mama Thornton i Wanda Jackson. Ressons llatins que van adquirir encara més pes la nit passada amb la incorporació al repertori de "Dos cruces", un bolero de Carmelo Larrea que els barcelonins van tenyir de misteri fronterer i guitarres surf a tota castanya.
"Aquesta cançó és un homenatge a tota aquella música que s'escoltava i es ballava a les places d'aquest país abans del franquisme", va anunciar Swanson al moment de presentar-la. Tota una declaració de principis, la d'una vocalista i una formació que abanderen sense reserves l'esperit més genuí d'un gènere musical, el rock'n'roll, que va arribar a aquestes latituds de forma tardana i distorsionada precisament com a conseqüència de la dictadura. Un estil que encara avui no s'ha acabat de normalitzar a casa nostra, fins al punt que la presència d'una banda com Flamingo Tours en una festa major com la de la Garriga segueix essent l'excepció que confirma la norma.
La qual cosa no va semblar afectar-los en absolut a l'hora de desplegar un repertori on les dianes ja es poden comptar a grapats. De l'embranzida inicial de "Mexican Dogfight" a les passions noir de "Día de muertos", dels ressons tarantinians d'"It's Cheaper (Everytime I See Your Face" al gòspel demoníac de "Dance to the Devil", i del tour de force de "Guerrero" a un "Love Massacre" que va augmentar revolucions com qui surt disparat a fer quilòmetres a la carretera. Menció a part va merèixer la final "Rosita Went to Jail", el tall que possiblement millor defineixi l'esperit de "Lucha libre". Essències tex-mex, tots els músics a la part frontal de l'escenari i la plaça sencera vivint el moment com si no hi hagués demà.
"Aquesta cançó és un homenatge a tota aquella música que s'escoltava i es ballava a les places d'aquest país abans del franquisme", va anunciar Swanson al moment de presentar-la. Tota una declaració de principis, la d'una vocalista i una formació que abanderen sense reserves l'esperit més genuí d'un gènere musical, el rock'n'roll, que va arribar a aquestes latituds de forma tardana i distorsionada precisament com a conseqüència de la dictadura. Un estil que encara avui no s'ha acabat de normalitzar a casa nostra, fins al punt que la presència d'una banda com Flamingo Tours en una festa major com la de la Garriga segueix essent l'excepció que confirma la norma.
La qual cosa no va semblar afectar-los en absolut a l'hora de desplegar un repertori on les dianes ja es poden comptar a grapats. De l'embranzida inicial de "Mexican Dogfight" a les passions noir de "Día de muertos", dels ressons tarantinians d'"It's Cheaper (Everytime I See Your Face" al gòspel demoníac de "Dance to the Devil", i del tour de force de "Guerrero" a un "Love Massacre" que va augmentar revolucions com qui surt disparat a fer quilòmetres a la carretera. Menció a part va merèixer la final "Rosita Went to Jail", el tall que possiblement millor defineixi l'esperit de "Lucha libre". Essències tex-mex, tots els músics a la part frontal de l'escenari i la plaça sencera vivint el moment com si no hi hagués demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada