Hi ha qui ja ha definit els temps presents com un canvi de cicle en l'àmbit musical. Un període durant el qual van quedant fora de circulació tots aquells tòtems que al llarg de la segona meitat del segle passat van definir la música contemporània tal i com la coneixem avui. Alguns directament passen a millor vida, sovint reclamats pel rellotge biològic, la forma més colpidora amb què es pot manifestar el buit que deixen absències com les de Bowie, Prince, B.B. King o Tom Petty. D'altres simplement decideixen deixar de forçar maquinàries que porten molts anys funcionant a ple rendiment. En aquest segon grup hi figura
Joan Baez, que als seus 77 anys ha lliurat el seu primer disc d'estudi en una dècada però l'ha anunciat com el tancament de sis dècades de trajectòria artística.
"Whistle Down the Wind" (2018) són deu composicions originals de figures com
Tom Waits,
Mary Chapin Carpenter o
Joe Henry, qui es fa càrrec de la producció de l'àlbum. Deu peces amb la guitarra i la veu de Baez en primeríssim primer pla, i on la nord-americana es manifesta crepuscular però en absolut esgotada. Sigui com sigui, diu que el temps no ha perdonat les seves facultats vocals, que aquest disc serà l'últim i que la present gira de presentació serà el seu comiat dels escenaris. Aquests dies està recorrent el Vell Continent, i el proper dimecres 15 d'agost ens dirà adéu des de l'escenari del Festival Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada