L'American Folk Blues Festival va ser un festival itinerant que durant part de les dècades dels 60, 70 i 80 va portar a diverses ciutats europees alguns dels grans astres del blues i el folk nord-americà. A l'edició de 1965, concretament, hi van participar entre d'altres John Lee Hooker, Eddie Boyd, Jimmie Lee Robinson, Walter Horton i Big Mama Thornton. I són les vivències d'aquesta última durant el seu periple pel Vell Continent, amb aturada inclosa en una Barcelona en blanc i negre, les que han inspirat la periodista i escriptora Noemí Sabugal (Santa Lucía de Gordón, Lleó, 1979) a l'hora d'escriure "Una chica sin suerte" (2018, Ediciones del Viento), una novel·la que no es centra tant en recrear el dia a dia d'un esdeveniment cultural de primer ordre com en reflexionar sobre els sentiments i l'experiència d'una artista afroamericana que ha tocat el cel, ha tornat a baixar a l'infern i finalment ha descobert que a l'altre costat de l'Atlàntic hi ha tot un públic disposat a passar cada nit per caixa per a escoltar-la a ella i a la resta de músics que l'acompanyen. L'obra s'estructura com una mena de diari de ruta en tercera persona que serveix a l'autora per empatitzar amb la protagonista i reflexionar sobre conceptes com l'èxit, el fracàs, la pobresa, la pròpia música o el fet de ser dona i negra en plena era de la lluita pels drets civils als Estats Units. Resulten reveladors, malgrat la seva condició fictícia, els monòlegs interiors on l'artista s'esplaia sobre el seu caràcter autodidacta, les bondats de la música i el bourbon amb llet, o l'art de tocar l'harmònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada