"Country music ain't nothing but the blues with a twang", cantava Shemekia Copeland a "Drivin' Out of Nashville", una de les peces que conformaven el magistral "Outskirts of Love" (2015). Declaració d'intencions de qui no té por de jugar amb registres aliens fins a fer-se'ls seus, de qui després d'haver-se consolidat com una de les grans veus del blues contemporani sembla decidida a explorar les diferents possibilitats que ofereix aquest ampli ventall anomenat Americana. "America's Child" (2018), la continuació del citat "Outskirts of Love", no deixa de ser un disc de blues amb totes les lletres, però guanya pes la influència de la música country en talls com "Smoked Ham and Peaches", "The Wrong Idea" o "Americans".
També és un àlbum marcat per l'actual escenari polític en què es troben immersos els Estats Units, i en aquest sentit peces com "Ain't Got Time for Hate" o "Would You Take My Blood?" funcionen com a contundents respostes a les polítiques de Trump però també com a postals de l'ara i aquí a la terra de Mark Twain i Elvis Presley. Però per sobre de tot és el plàstic amb què Copeland reclama més que mai un merescut nom propi més enllà del seu il·lustre cognom. Reforça el seu argumentari amb una llista de convidats on destaquen noms com els d'Emmylou Harris, Mary Gauthier o Steve Cropper, i lliura com a cirereta una pantanosa lectura del clàssic dels Kinks "I'm not Like Everybody Else".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada