Una vetllada com les d'abans

Orquesta Akokán.

PRIMAVERA CLUB 2018

Sales Apolo i La 2 d'Apolo, Barcelona

26 d'octubre de 2018

S'ha parlat molt durant els darrers mesos del 75è aniversari d'una icona de la nit barcelonina com és la sala Apolo. D'uns inicis marcats per l'eclosió de les grans orquestres de ball i d'unes vetllades que, molt probablement, oferien al seu escenari un aspecte molt semblant al que li va conferir la nit passada l'actuació d'Orquesta Akokán. Una formació cubana que explora al seu aire les essències fundacionals del mambo, enregistra els seus discos als estudis Areito de l'Havana i els publica a través del segell novaoirquès Daptone (sí, el malson de Donald Trump fet realitat). Tretze músics a l'escenari, art i ofici a cabassos, i un repertori propi que connecta amb tot el pes d'una tradició centenària sense deixar de sonar a ara i aquí.

La presència d'Orquesta Akokán va ser sens dubte un dels plats forts de la primera jornada del Primavera Club. Una vetllada on també va brillar l'adrenalínica descàrrega dels sevillans Derby Motoreta's Burrito Kachimba. Un revitalitzador rentat de cara al rock andalús de tota la vida a partir de les essències més àcides i rocalloses de la psicodèlia contemporània. Les formes de Triana, Medina Azahara o els mateixos Smash, matisades per un filtre on ressonen noms com els de King Gizzard and The Lizard Wizard. Amb dos singles al seu nom i un primer àlbum que veurà la llum properament a través d'El Segell del Primavera, els seus principals reclams a data d'avui són un directe a prova de qualsevol impacte i un dels discursos més frescos i singulars de la saturadíssima escena indie estatal.

Dit això, val la pena destacar un any més l'incondicional eclecticisme d'un cartell que esquiva els grans noms per a centrar-se en tot un seguit de figures emergents de bagatge tan divers com les seves respectives procedències. La nit passada, sense anar més lluny, es van alternar a les dues sales d'Apolo discursos que van anar dels experiments electrònics de la londinenca Tirzah al punk rock visceral dels canadencs Louder Than Death -amb l'incombustible King Khan al capdavant-, passant pel folk nocturn i minimalista de l'irlandesa Hilary Woods o el rock ballable dels barcelonins Conttra. Sense deixar de banda, és clar, la cocteleria llatina i els ressons andalusos dels citats Orquesta Akokán i Derby Motoreta's Burrito Kachimba. Tot plegat, amb el segell de coherència i bon gust que des de fa gairebé dues dècades defineix la marca Primavera. D'això sí, que se'n pot dir cruïlla.