El valor de la subtilesa

FERRAN PALAU + ROSERONA
Tastautors 2023

Teatre Auditori Cardedeu

21 de gener de 2023

La quietud, la subtilesa, els matisos i, sobretot, el poc a poc. Quan la pressa i el soroll es troben més que mai a l’ordre del dia, assistir a un concert de Ferran Palau pràcticament equival a refugiar-se ni que sigui durant una hora llarga de les inclemències del món exterior. La nit passada va actuar al Teatre Auditori Cardedeu, concert inaugural del Tastautors 2023 i penúltima aturada d’una gira que tancarà el cap de setmana vinent a Girona.

Recolzat per una banda on hi havia tres cinquenes parts d’El Petit de Cal Eril –inclòs el mateix Joan Pons a la bateria-, el de Collbató va entrar en matèria amb els contorns càlids de “Kevin” i el plugim sintètic de “Què serà de mi?", abans de perfilar els paisatges clarobscurs de “Reflexe”. A partir d’aquí, va alternar composicions recents com les precioses “Joia” i “Soledat” –totes dues provinents del seu darrer àlbum, "Joia" (2021)- amb la sempre oportuna revisió d’un fons d’armari on figuren perles com “Serà un abisme”, “La daga” o la final “El meu lament”.

Abans havia actuat l'artista local Roserona. Exponent a l’alça d’una microescena cardedeuenca que orbita al voltant del col·lectiu Massaviu, acompanyada per la guitarra d'Armand Aguilera, l’alter ego de Roser Canet va presumir d’una veu d'allò més versàtil tot desplegant un repertori que es debat entre el pop de dormitori a baixa fidelitat i un jazz vocal per al qual sembla feta a mida quan interpreta estàndards com “Summertime” (George Gershwin). Ara bé, són composicons originals tan suggerents com “L’escalfor”, les que conviden a seguir-la de prop.

Marialluïsa - "La vida és curta però ampla" (2021)

Les etiquetes, en l'àmbit de la música pop, solen quedar obsoletes tan bon punt els seus referents les donen per superades. En una entrevista recent, Pau Codina, vocalista de Marialluïsa, deixava clara la voluntat del quartet d'Igualada de transcendir el pop metafísic, aquell corrent patentat al seu dia per Ferran Palau i El Petit de Cal Eril, però abanderat millor que ningú pels de l'Anoia. I si bé el seu segon àlbum, "La vida és curta però ampla" (2021, Bankrobber), es construeix a partir dels mateixos patrons que fins ara havien definit l'obra del grup –les atmosferes hedonistes, els passatges relaxats, la permanent invitació a prendre's la vida amb més calma-, no es pot obviar que durant els darrers dos anys han après a parlar amb veu pròpia i a veure-hi més enllà d'hipotètiques comparacions.

Dit això, i al marge de les etiquetes i les consideracions estilístiques, si "La vida és curta però ampla" destaca per una cosa, és per contenir algunes de les cançons més rodones signades pel conjunt a data d'avui i, per tant, seguir traçant una línia evolutiva que va en ascens. Parlem de cançons com "Cauen flors", una dinàmica i elegant perla pop que la banda ja havia presentat en directe durant els mesos previs a la sortida del disc, i que remet al bo i millor d'aquell nou pop català que va donar la volta al panorama musical autòcton durant la primera dècada del segle XXI. O com l'exòtica i malencònica "Veig la sort", que assenyalant encara més lluny. I després tenim la preciosa "Oh my love (ho tens tot per fer)", balada tardorenca d'acabats orgànics que tanca el disc apuntant cap a nous horitzons.

Disponible a Bandcamp.

El Petit de Cal Eril estrena single en directe

EL PETIT DE CAL ERIL
Roca Umbert Fàbrica de les Arts, Granollers

15 de juliol de 2021

Les xarxes socials estrenaven ahir a les 8 del vespre el nou single d'El Petit de Cal Eril, "Cap a tu", un refrescant exercici de pop metafísic marca de la casa que manté elevat el llistó a partir del qual caldrà valorar el nou àlbum que Joan Pons i companyia han promès de cara a la tardor. A la mateixa hora, els de la Segarra s'enfilaven a un dels escenaris exteriors de Roca Umbert i emmarcaven la peça en qüestió en una hora llarga de recital durant la qual van passar revista a tot el seu catàleg recent. Privilegiades les ànimes que s'hi van aplegar –aforament limitat a causa de les restriccions sanitàries-, que van poder descobrir la cançó en directe i sense pantalles pel mig.

El concert va començar amb la brisa suau d'"Ets una idea" i "El sentit de les coses", dues peces ideals per degustar sota una posta de sol estiuenca i dos dels grans reclams del notable "Energia fosca" (2019, Bankrobber). El que va venir a continuació va ser un repàs abundant i ben proporcionat a l'àlbum en qüestió, amb oportunes escapades a plàstics encara tan presents entre bona part del respectable com ara l'anomenat disc triangular (2018, Bankrobber). Reivindicació d'una etapa, la que va tallar d'arrel amb el Nou Pop Català de fa deu anys i va abraçar allò que el mateix Pons definiria com a pop metafísic, on figuren títols de la mida de "Pols" o "Som transparents". També la simpàtica lectura en català del "Close to Me" de The Cure que va tancar el set ja en tanda de bisos.

Marialluïsa, a El 9 Nou

Les cançons de Marialluïsa gairebé són paradigmàtiques d'allò que s'anomena pop metafísic, però també tenen la vocació de perdurar més enllà d'estils, tendències i etiquetes. Dissabte passat van actuar a Sant Esteve de Palautordera en el marc del cicle Amb Empremta d'Autor de Som del Montseny. Hi vam assistir, i avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Cançons que conviden a gaudir

MARIALLUÏSA

Cicle Amb Empremta d'Autor

Teatre Pare Casals, Sant Esteve de Palautordera

3 de juliol de 2021

No es van inventar ells el pop metafísic, un concepte que prèviament havien patentat a mitges per Ferran Palau i El Petit de Cal Eril, però en certa manera en van definir un hipotètic llibre d'estil amb un discurs que emmarcava lírica existencialista en un coixí de pop reposat, a mig camí de l'hedonisme primaveral i els ressons més onírics d'allò que algú va anomenar indie. Van reclamar terreny ara fa dos anys amb l'ep "Pren-t'ho amb calma" (2019, Bankrobber), i el van acabar de conquerir la temporada passada amb el seu primer àlbum, "És per tu i per mi" (2020, Bankrobber).

Aleshores va arribar la pandèmia, i el que havia d'haver estat el gran any de Marialluïsa es va quedar en standby. I ara que les aigües semblen esar tornant al seu lloc ni que sigui amb comptagotes, els d'Igualada celebren el tan anhelat retorn als escenaris repassant generosament tota la seva producció discogràfica, però també avançant algunes de les peces que formaran el seu segon àlbum, previst per la tardor. Ahir van actuar al cicle Amb Empremta d'Autor de l'associació Som del Montseny, brillant amb títols com "Mala sang" o "Moments". Un grapat de perles pop que aviat deixaran de requerir cap més etiqueta, que diuen coses i ens conviden a gaudir del bon temps.

El Petit de Cal Eril, ciència-ficció i paganisme

Joan Pons (El Petit de Cal Eril), en una captura del videoclip de "Cauen les estrelles".

El Petit de Cal Eril ha avançat una primera peça del que serà el seu vuitè àlbum, que veurà la llum la propera tardor a través de Bankrobber. "Cauen les estrelles" és un exercici de pop metafísic marca de la casa, que conjuga sentit melòdic amb una atmosfera sintètica a contrallum i eleva les expectatives de cara a la sortida del disc. L'ha presentat amb un videoclip que barreja ciència-ficció i paganisme al més pur estil de clàssics i pel·lícules de culte de dècades enrere. Produït per Escafior Films, el clip l'ha dirigit Artur Tort i s'ha rodat en un paratge tan singular, evocador i certament oportú com és el Bosc de les Creus, a la frontera entre les comarques del Bages i l'Anoia. Poden visionar-lo a Youtube.

El single oníric d'El Petit de Cal Eril

Captura del videoclip de 'Com quan dormim'.

Circumstàncies socials i sanitàries al marge, no es pot dir que aquest 2020 hagi estat un mal any per El Petit de Cal Eril. Quan la coronacrisi va forçar el tancament de la música en directe, la banda de Guissona va ser una de les primeres en adaptar-se al nou escenari tot oferint una de les actuacions més memorables de les que vam poder seguir en streaming durant els mesos del confinament. I ara que els escenaris semblen reobrir ni que sigui amb comptagotes, Joan Pons i companyia no tan sols anuncien els últims concerts de la gira que van haver de deixar a mitges l'hivern passat, sinó que es despengen amb un nou single que els referma com a abanderats d'allò que ells mateixos van anomenar pop metafísic.

"Com quan dormim" és la primera composició nova que presenta el grup lleidatà des d'aquell "Energia fosca" (2019) que es pot contemplar amb tota seguretat com un dels seus cims creatius. Una peça de naturalesa onírica, hipnòtica fins i tot, enregistrada al seu propi estudi amb equipament analògic però definida per l'estètica futurista d'un vocoder que atorga una nova dimensió a la veu de Pons. El single, que es presenta acompanyat d'un videoclip 100% metafísic realitzat per Escafior Films, ha vist la llum a través de Bankrobber en edició limitada amb format vinil de 7'' i es pot adquirir de forma exclusiva a través del web de la pròpia discogràfica, al Colmado Eril o als propers concerts de la banda:

05/12 Terrassa · Sala Fred Astaire

07/12 Girona · Auditori de Girona

12/12 Barcelona · Barts (amb Ferran Palau)

13/12 Valls · Teatre Principal

18/12 Lleida · Cafè del Teatre
02/02 Madrid · Teatro Reina Victoria (amb Ferran Palau)


Més informació:

El Petit de Cal Eril  /  Pàgina web

La pel·lícula de Marialluïsa

Pau Codina (Marialluïsa), en un fotograma d'"És per tu i per mi".

El que comença com un concert en una sala d'estar, acaba desembocant en un viatge oníric a través dels diferents compartiments d'una vivenda. "És per tu i per mi" (2020, Bankrobber) és el primer àlbum de Marialluïsa, i també el títol d'una pel·lícula acabada d'estrenar on els d'Igualada l'interpreten en directe, de cap a peus, als diferents espais d'una casa i davant les càmeres de Pastanagas Films. Un pas endavant en la construcció d'un discurs que té en el pop metafísic la seva raó de ser i on el component escènic i visual sembla anar guanyant força. Poden veure "És per tu i per mi", la pel·lícula, a Youtube.

Marialluïsa: "La nostra generació viu en una post-adolescència laboral i econòmica"

Conjugant reflexió amb hedonisme – Foto Eulàlia Prat.

Cançons que conviden a reflexionar i alhora es perfilen com un antídot contra el ritme frenètic d'aquest món nostre. "És per tu i per mi" és el primer àlbum de Marialluïsa, un disc que arriba un any després d'aquell celebrat ep de debut que va ser "Pren-t'ho amb calma". Tenen previst presentar-lo el 8 de maig a la sala LAUT de Barcelona.

Els components de Marialluïsa van néixer durant la primera meitat de la dècada dels 90, i per tant pertanyen a la generació que va viure els primers anys de l'adolescència en plena crisi econòmica i que s'ha fet adulta tot aprenent a conviure amb la precarietat econòmica i laboral. "La nostra generació viu en una mena de post-adolescència permanent pel que fa a les condicions laborals i econòmiques. Per això hem optat per focalitzar les nostres vides cap a la reflexió i la crítica de les polítiques actuals, de les diferències socials i de la deshumanització global que patim tots plegats", afirma Pau Codina, cantant, guitarrista i rostre més visible del quartet d'Igualada.

Codina es refereix d'aquesta manera a l'arc conceptual que aglutina les nou pistes que conformen "És per tu i per mi" (2020, Bankrobber), el primer àlbum de la formació. Un plàstic que arriba un any després del seu debut amb forma d'ep –el celebradíssim "Pren-t'ho amb calma" (2019, Bankrobber)-, i que el corresponent full de premsa defineix com "un drama post-adolescent sobre la transcendència vital". "Creiem que el món on vivim és de totes i no entén de fronteres, races ni classes socials. A això es refereix el títol del disc, que alhora és un dels versos de la cançó 'Miracle'", apunta el vocalista.

"Cada cançó parteix d'una reflexió senzilla sobre l'espècie humana. Qui som, què ens toca fer, quines responsabilitats tenim en aquesta vida, i cap on anem. 'Miracle', per exemple, parla sobre les refugiades i la visió que tenen d'Europa, que els acaba donant l'esquena i esdevenint per tant un fals miracle des del moment en què es troben les portes tancades. 'Mala Sang' parla de l'explotació laboral, l'homofòbia i els somnis de la preadolescència, també ens convida a no restar callats davant les injustícies. 'La bèstia' explora les pors i judicis que es fa un mateix", afegeix Codina.

Musicalment, les cançons de Marialluïsa desprenen un hedonisme i fins i tot una calma que certament contrasten amb la seva lírica. Com si, a més d'assenyalar tot allò que no funciona en aquest món, els components del grup volguessin esdevenir ells mateixos part de la solució. Als seus directes, per exemple, una peça de títol tan explícit com "Estrès" acaba desembocant en un moment catàrtic quan Codina la finalitza abraçant els membres del públic. "Aquesta cançó és una crítica al ritme frenètic de la societat i a l'egoisme propi de l'ésser humà, però també ens recorda que som natura, que estem fets de les restes del Big Bang i no podem oblidar tot allò que implica fer-se una abraçada", insisteix.

Aquesta resposta, així com la naturalesa d'un discurs que efectivament combina reflexió amb catarsi, ens porta a parlar del pop metafísic, un corrent batejat per Ferran Palau i Joan Pons (El Petit de Cal Eril), que s'emmiralla en referents autòctons i foranis que van de Pau Riba a Andy Shauf o Mac DeMarco, i del qual Marialluïsa han fet bandera des del primer dia, arribant a esdevenir un dels grans reclams del Festival de Pop Metafísic celebrat l'any passat a Ponts, la Noguera. "En realitat no sabríem definir aquesta etiqueta, ja que tampoc sabem ben bé què fem", matisa Codina. "Només sabem que ens agrada fer cançons, i si ens hem de definir d'alguna manera també ens agrada dir que fem 'pop sexual', una etiqueta que ens han penjat en alguna ocasió", conclou.


Més informació:
Marialluïsa  /  Bankrobber  /  Bandcamp

Imminent primer àlbum de Marialluïsa

Flamants herois del pop metafísic.

Després d'haver-se presentat al llarg del passat exercici com un dels grans exponents d'allò que Ferran Palau i El Petit de Cal Eril van anomenar pop metafísic, Marialluïsa enceten el 2020 contemplant-lo com l'any de la seva consolidació més enllà d'etiquetes i conceptes. I ho fan anunciant la publicació del que serà el seu primer disc llarg. Un plàstic de títol encara per definir, produït per Jordi Matas, que veurà la llum el mes vinent a través de Bankrobber.

Per anar obrint boca, n'han avançat un primer videoclip, dirigit per Aleix Barba i Marc Sirisi (RV Films), amb direcció de fotografia de Jordi Sala. "Mala sang", títol de la peça en qüestió, referma l'arc discursiu del quartet igualadí –ganxo melòdic, sensibilitat pop, atmosferes oníriques i acabats crepusculars-, i ja abans d'enregistrar-se havia esdevingut un dels plats forts dels seus celebrats directes.

El videoclip en qüestió a l'interior d'un bar d'estètica deliciosament retro on tenen lloc tota una sèrie d'escenes que posen oportunament sobre la taula conceptes com l'explotació laboral, la violència masclista o els prejudicis als quals encara s'han d'enfrontar diàriament les persones LGTB. Poden vostès visionar-lo a Youtube. La presentació en directe del nou disc de Marialluïsa tindrà lloc el 19 de març a la sala 2 d'Apolo, en el marc del Curtcirtuit i en un doble cartell compartit amb els igualment refrescants Da Souza. Entrades ja a la venda.

El Petit de Cal Eril - "Energia fosca" (2019)

Enguany es commemora el desè aniversari d'"I les sargantanes al sol" (2009), el debut discogràfic d'El Petit de Cal Eril i el punt de partida d'una de les trajectòries més prolífiques i alhora imprevisibles que ha contemplat l'indie català durant tot aquest temps. Si fa deu anys l'alter ego de Joan Pons es postulava com un dels arquitectes d'una mena de nou folk que tant podia beure de referents foranis (i contemporanis) com de la lisèrgia nostrada d'un Pau Riba, a aquestes alçades pot presumir d'encapçalar tot un moviment que ell mateix va batejar com a pop metafísic i, el més important, de publicar discos que sonen a ell i només a ell.

Aquest "Energia fosca" suposa un nou cop de timó en una discografia que no ha trepitjat mai dos cops seguits allà mateix i que, si per una cosa ha destacat, és per l'ànim constant de superar els propis límits i descobrir nous paisatges sonors. Si "La força" (2016) i l'anomenat disc triangular (2018) apuntaven en múltiples direccions alhora que resumien d'alguna manera tot el ventall discursiu del seu autor, aquestes vuit pistes enllacen el misteri metafísic i el dubte existencial amb acabats d'alta sofisticació que assenyalen nous horitzons a curt termini.

Dit això, "Energia fosca" no deixa de ser un dels discos de naturalesa més immediata que mai ha arribat a lliurar el de la Segarra. Peces com "Sento", "Ets una idea", "Pols" o "El sentit de les coses" són de les que fan més plàcid qualsevol trajecte per carretera i alhora fan companyia durant les últimes hores de sol en qualsevol festival a l'aire lliure que els pugui venir al cap. Cançons que es poden emmirallar perfectament en les obres més recents de The War On Drugs, Ryan Adams o Mac DeMarco, però per damunt de tot parlen amb veu pròpia i reclamen espai per a elles soles. I arguments de pes que fan d'"Energia fosca" una de les obres imprescindibles d'El Petit de Cal Eril.

Més informació:
El Petit de Cal Eril   /   Bankrobber

El videoclip cinematogràfic d'El Petit de Cal Eril

El Petit de Cal eril viu una de les etapes més fèrtils creativament parlant de la seva ja considerable trajectòria. Tot just finalitzada la gira de presentació del celebrat àlbum triangular (2018), l'alter ego de Joan Pons ja en té a punt la continuació. Un nou disc que veurà la llum el mes vinent a través de Bankrobber i del qual avança aquesta mateixa setmana un primer single, "Sento", que segueix les coordenades habituals d'allò que el propi Pons i el seu bon amic Ferran Palau han batejat com a pop metafísic. El presenta amb un videoclip d'estètica cinematogràfica, rodat gairebé en pla seqüència i amanit amb alguna sorpresa.

El pop metafísic desembarca a Barcelona

Pau Codina (Marialluïsa), la nit passada a l'Heliogàbal.

MARIALLUÏSA

Heliogàbal, Barcelona

28 de març de 2019

El titular d'aquest article no és del tot acurat, perquè a efectes pràctics el pop metafísic ja porta anys desembarcant a Barcelona. Ho ha fet, com a mínim, en cada una de les actuacions que han ofert a la Ciutat Comtal els dos principals ideòlegs d'aquesta etiqueta encara a mig definir, Ferran Palau i El Petit de Cal Eril. Per tant, si la cita d'ahir era assenyalada, ho era pel fet de ser Marialluïsa la primera banda que des de la seva mateixa concepció s'ha definit com un exponent del gènere en qüestió. I la que durant l'últim mes ha provocat que diversos mitjans tant especialitzats com generalistes es fessin ressò d'aquesta nova tendència que sembla evolucionar a l'alça.

El concert de l'Heliogàbal no tan sols suposava el debut del quartet d'Igualada als escenaris barcelonins, també era la tercera actuació que oferia en el marc d'una trajectòria a data d'avui tan breu com meteòrica -el seu primer concert el van dur a terme a la mateixa capital de l'Anoia, i el segon va tenir lloc ara fa un parell de setmanes a l'oportunament batejat Festival de Pop Metafísic de Ponts, a la Noguera-. I en aquest sentit hi havia dos factors que cridaven l'atenció.

El primer, la incontestable solvència exhibida pel conjunt en un moment en què amb prou feina ha tingut temps d'acumular taules. La química existent entre els seus components i l'actitud escènica del seu vocalista i guitarrista, Pau Codina, un frontman amb totes les lletres que no tan sols interpreta cada nota amb la màxima seguretat sinó que domina a la perfecció el llenguatge corporal tant a l'hora d'interactuar amb el públic com d'integrar-lo en el mateix repertori.

El segon, la pròpia connexió amb un respectable que la nit passada va corejar a viva veu totes i cada una de les cançons. Les que formen part de l'ep de debut del grup -"Pren-t'ho amb calma" (2019, Bankrobber)-, però també les que ara per ara tan sols es poden escoltar en directe. En altres paraules, Marialluïsa han fidelitzat un públic que sembla disposat a seguir-los fins on faci falta. La qual cosa explica que pengessin el cartell de sold out a l'Heliogàbal en un temps rècord per una banda emergent, i a la vegada permet començar a perfilar futurs horitzons a gran escala.

I pensant justament en això, en possibles horitzons futurs, un no pot evitar imaginar-se com entrarien de bé títols com "Moments" o "Fred o calor" en qualsevol cita a l'aire lliure durant la temporada de festivals que és a punt de començar. Perquè si hem de definir el pop metafísic a partir del repertori de Marialluïsa, més enllà de parlar de les connexions amb el dream pop de perfil calidoscòpic i les formes més nostrades del pop independent, cal apuntar i subratllar un posat hedonista que convida a deixar-se portar, a viure el moment i a aparcar els maldecaps encara que sigui de manera momentània. Justament allò que diversos milers d'ànimes estaran fent d'aquí a uns mesos al Parc del Fòrum.