La imatge de la caràtula de "Muswell Hillbillies" (1971), l'interior d'un pub dels d'abans ple de persones corrents –com les d'abans-, era pràcticament l'antítesi de tot allò que havia representat la Swinging London que durant la dècada dels 60 havia dominat la crònica pop britànica i que els Kinks gairebé havien arribat a personificar. També ho eren, en gran mesura, les cançons incloses al desè disc d'estudi de la banda londinenca, el primer que publicava amb el segell RCA.
"Muswell Hillbillies" era essencialment un disc de country rock. Amb accent del nord de Londres, però un disc de country rock al capdavall. Amb pinzellades jazzístiques –cortesia d'una secció de metalls encapçalada per tot un Mike Cotton- que d'alguna manera l'aproximaven a la forma com The Band exploraven les arrels de la música nord-americana a l'altre costat de l'Atlàntic. I amb un cançoner que abordava sense embuts les inquietuds i el dia a dia d'aquella Londres que s'estenia més enllà de les postals del West End.
La crítica el va crucificar, els seguidors del grup no el van acabar d'entendre, però el temps sí que ha acabat donant la raó a títols com "20th Century Man" –alt.country amb totes les lletres, dècades abans que s'inventés el terme-, "Here Come the People in Grey", "Muswell Hillbilly" o la preciosa "Oklahoma USA" –els somnis no realitzats d'una persona corrent, i una de les grans cançons del catàleg d'un Ray Davies que anticipava en part discursos com el de Bruce Springsteen-. Publicat tal dia com avui de fa cinc dècades, un clàssic de ple dret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada