Maisurt

Versos psicodèlics des de Ses Illes - Foto Maria Lledrac.

Algun dia caldrà dedicar un volum sencer a parlar de tots aquells projectes musicals iniciats durant la pandèmia i com a conseqüència de les diferents formes de confinament que se n'han derivat. Fins que aquest dia no arribi podem gaudir de propostes tan fresques i fascinants com la de Maisurt, un combo format per set habituals de l'escena mallorquina que van decidir sumar esforços per generar moviment en un moment en què tot estava aturat.

Se'ls ha definit com un grup de poesia electrònica, una etiqueta que es queda curta a l'hora d'explicar un discurs que tant pot admetre comparacions amb el dels seus veïns Jansky com amb amb la poètica rockera de Patti Smith. Al capdavant s'hi troba Sion Moyà, referent de l'slam poetry al circuit balear, que recita versos de gran visceralitat sobre una base instrumental on el rock d'ascendència psicodèlica dialoga amb l'electrònica més atrevida –i en ocasions ballable-. A la segona veu, els aguts indomables de Joana Guiscafré recorden per moments a la mateixa Grace Slick.

El seu prime disc, "Ous amb cargols" (2021, EscenaMusic), alterna l'hedonisme a baixa fidelitat de "Mallorcan Way of Life" amb l'embranzida àcida de "Senalles foradades" i els claustrofòbics contorns de "Recargolada", una pista que enllaça el primitivisme d'uns Silver Apples amb les troballes més immediates de l'indie de principis del segle XXI. Atenció també a "El precipici", que sona com si Suicide s'haguessin posat a fer alguna cosa semblant a l'antifolk.

Descobreixin-los a Facebook.