Centre o perifèria?

Fernández, Peya, Verdaguer i Moliner, la nit passada a Granollers.

CLARA PEYA
Teatre Auditori de Granollers

20 de novembre de 2021

La perifèria, entesa com tot aquell conjunt de persones, col·lectius i manifestacions que es troben més enllà de la norma, que habiten als marges i solen ser invisibilitzats per allò que anomenem el sistema. Clara Peya ha volgut contrarestar aquesta invisibilització dedicant tot un disc, "Perifèria" (2021), a donar veu a qui no la té però també a posar sobre la taula una sèrie de qüestions que encara avui són tabú en aquesta societat nostra que només presumeix de responsable quan el llop li ensenya les dents. Ahir el va presentar a Granollers amb el recolzament d'Enric Verdaguer (veu i electrònica), Vic Moliner (baix i electrònica) i Didak Fernández (bateria i percussions).

Les cançons de la pianista empordanesa són de les que conviden a replantejar-ho tot i a qüestionar absoluts. Per tant són necessàries sempre, però més encara en uns temps tan foscos com els que ens ha tocat viure. "Les perifèries no tenen veu, ni llum. Tenen nom però no el sabem, també tenen rostre però el desconeixem", va apuntar abans d'interpel·lar el respectable amb una pregunta incòmoda: "Havent pogut assistir a un concert, creieu que sou centre o perifèria?" –molt oportuna, quan s'exigeix un certificat sanitari per poder accedir a les sales de concerts i tot apunta que aviat passarà el mateix en teatres i auditoris-. La resposta va quedar a l'aire, pendent que cadascú faci el seu propi procés de reflexió i es qüestioni privilegis.

Va començar amb l'interrogant sempre pertinent –més encara en aquests temps en què la discrepància és un estigma- de "¿Quién se atreve a hablar?". Va posar sobre la taula el tabú de la salut mental amb la tendra però punyent "Ha mort l'amor" –"La salut mental és una pandèmia paral·lela que tot just ara comencem a veure", va afirmar-, va alternar pop d'avantguarda amb desenvolupaments instrumentals propis del jazz més lliure a "Ni el mar", i va dedicar "Mujer frontera" –amb participació vocal de Yolanda Sikara- a totes aquelles dones treballadores a qui la roda capitalista sol invisibilitzar. Una vegada més, les perifèries. Així, en plural.