Hem assistit aquest cap de setmana a l'inici d'una nova temporada d'aquesta pandèmia que efectivament sembla seguir els mateixos tempos d'aquestes sèries darrerament tan de moda que pretenen ser cinema però no deixen de ser... sèries. De la mateixa manera que els millors equips de guionistes tenen sempre un as a la màniga ben guardat per quan decaigui l'interès de la línia argumental, ara que semblava que per fi "tot havia anat bé", entra en joc una nova (i temible) variant del virus amb un nom que fins i tot quedaria bé a les tanques publicitàries de les estacions de metro. Vaja, que si et van agradar les dues primeres temporades, la tercera directament et fliparà.
Per acabar-ho d'arrodonir, el mal arriba en aquesta ocasió des de la llunyana Sud-àfrica. Un país, com la Xina i l'Índia –els focus d'atenció dels primers capítols de les dues temporades anteriors-, que l'espectador occidental mitjà trobarà prou remot i prou exòtic per no fer-se més preguntes de les que plantegi el propi guió. I bé, posats a fer preguntes –i ara sí, a posar-nos seriosos, no de sèries sinó de seriositat-, la primera que em ve al cap ara mateix és com s'ho deu haver fet la tan temuda variant Omicron per viatjar en un temps rècord des de Sud-àfrica fins a diversos estats membres de la UE. Una pista: a hores d'ara, a les persones no vacunades ni tan sols se'ls permet enfilar-se a un avió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada