Punk feminista i sense pèls a la llengua. |
Punk rock estrident, accelerat i enrabiat, amb forts ressons de l'escola californiana i amb un sòlid discurs feminista com a raó de ser. Des de Terrassa, Les Buch ja havien començat a cridar l'atenció ara fa dos anys amb "Ens estan matant!", un primer ep que apuntava a registres com els d'uns Bad Religion o unes Babes In Toyland, i on la veu visceral de Marina Comelles ja escopia veritats com temples sobre una base instrumental de les que no fan presoners.
Ha plogut molt des d'aleshores, i les vallesanes han deixat de ser un dels secrets més ben guardats de l'underground autòcton a proclamar-se guanyadores d'una de les categories del mediàtic concurs Sona9. Que ningú es deixi enganyar, el discurs d'aquest quartet va molt més enllà de concursos de talents i d'un oficialisme que les ha abraçat sense saber ben bé com prendre-se-les. És el que té ser genuïnes i no mossegar-se la llengua sota cap circumstància.
Presenten ara un segon ep produït per una encertadíssima Joana Serrat. "Monstres" són quatre cançons que refermen l'essència del combo i guanyen precisió respecte de les seves predecessores –es nota la mà de Serrat a l'estudi, també el rodatge d'una formació que ha vingut a dir-nos moltes coses-. Cap de les quatre pistes té desperdici, però destaca la immediata i explícita "No és no", que des d'ara mateix es pot contemplar com un clàssic en potència del punk català.
Descobreixin-les a Youtube.
Descobreixin-les a Youtube.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada