 |
| El Pony Pisador, amb l'alumnat de l'Escola de Música de les Franqueses. |
EL PONY PISADOR
Casal Cultural de Corró d'Avall, Les Franqueses del Vallès
13 de novembre de 2021
El Pony Pisador és un d'aquells grups que literalment ho han arribat a petar durant els darrers anys al circuit de festes majors. La seva desenfadada aproximació a la música d'arrel celta i a les cançons de treball d'alta mar –allò que al món anglosaxó s'anomenen sea shanties- ha fet del seu discurs una bona opció a l'hora d'animar el respectable fins i tot (o sobretot) en temps de pandèmia. I efectivament, títols com "Tot és part de ser un pirata" o els frenètics aires yodel d'"El meu pare és un formatge" han seduït audiències d'arreu del país i fins i tot de més enllà.
A aquestes alçades, doncs, no és cap secret que els barcelonins fan festa a tot arreu on van. Però una escolta una mica més atenta al seu cançoner permet intuir també tota una intencionalitat que sovint sol passar desapercebuda a altes hores de la nit a la plaça de torn. El seu quart àlbum, un "It's Never too Late for Sea Shanties" que ha sortit del forn aquesta mateixa setmana, comença amb "L'abordatge", una peça que es pot contemplar des d'ara mateix entre els punts àlgids del seu repertori. Una història de pirates cantada sobre un coixí orquestral d'èpica amb accent cinematogràfic, i tot un salt endavant per part dels seus autors.
A aquestes alçades, doncs, no és cap secret que els barcelonins fan festa a tot arreu on van. Però una escolta una mica més atenta al seu cançoner permet intuir també tota una intencionalitat que sovint sol passar desapercebuda a altes hores de la nit a la plaça de torn. El seu quart àlbum, un "It's Never too Late for Sea Shanties" que ha sortit del forn aquesta mateixa setmana, comença amb "L'abordatge", una peça que es pot contemplar des d'ara mateix entre els punts àlgids del seu repertori. Una història de pirates cantada sobre un coixí orquestral d'èpica amb accent cinematogràfic, i tot un salt endavant per part dels seus autors.
Ahir la van tocar en una versió més bàsica i estripada, però igualment monumental, al Casal Cultural de Corró d'Avall. Un concert promogut per l'Escola Municipal de Música de les Franqueses del Vallès on va participar l'alumnat del propi centre en una lectura igualment èpica de "Deglarym", una peça inspirada en la tradició tuvà de Sibèria, que va alternar misteri ancestral amb la muralla sònica d'una secció de corda formada per una quinzena d'estudiants de música, noies d'entre 12 i 17 anys, dirigides per Irene Labrador. Va ser el clímax d'una actuació on també hi va haver temps per la festa, però per damunt de tot va refermar la vocació transcendent del combo barceloní.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada