Gemm Sol

Des de Solsona, amb moltes coses a dir.

Hi ha alguna cosa en les cançons de Gemm Sol que recorda al folk d'estètica indie de la primera dècada –i part de la segona- del segle XXI. La malenconia estructural, els textos costumistes cantats gairebé a contrallum, el diàleg permanent de la seva veu dolça amb la cristal·lina fragilitat del seu piano poden oferir-ne algunes pistes. Però també hi ha una aurèola de frescor i d'espontaneïtat que la connecta amb la generació d'Ariox o fins i tot d'uns Marialluïsa –per citar un parell d'exemples-.

Sol ve de Solsona i ha debutat recentment amb el notable "No està bé" (2021, Segell Microscopi), un àlbum que la situa a la casella de sortida d'un tauler on té moltes coses a dir a curt termini. Brilla intensament en els passatges confessionals de la inicial "Ho sento" i "Fins que arribi l'estiu", prem l'accelerador en un "Com cada any" que sintonitza amb allò que s'anomena pop metafísic, i trepitja fort amb un "Vine a ballar amb mi" de subtil cadència reggae que es perfila com la primera gran punta de llança del seu repertori.


Més informació:

Gemm Sol  /  Pàgina web