(1940-2021)
En certa manera, Georgie Dann ha vingut a representar durant cinc dècades aquella visió carrinclona que molts europeus han tingut –i en molts casos encara tenen- d'Espanya. La del país del sol, la paella, la sangria, els toros i la festa més banal. Originari de París, l'artista nascut Georges Mayer Dahan va arribar a l'Estat espanyol el 1965 per representar França al IV Festival de la Canción Mediterránea de Barcelona. S'hi va quedar a viure, i en qüestió de pocs anys va esdevenir un dels referents d'aquell subgènere de dubtosa salubritat que sempre han estat les cançons de l'estiu en aquestes latituds nostres.
A Dann se'l recordarà per hits tan discutibles com "La barbacoa" o "El chiringuito", que han animat els estius de diverses generacions mentre feien caure la cara de vergonya a tantes altres. Però abans de tot això hi va haver una etapa de la seva carrera, durant la dècada dels 60, que cal reivindicar i que farien bé certes disqueres de recuperar. La dels seus primers singles i ep's en l'òrbita ié-ié francesa –a destacar la celebrada "Tout ce que tu sais"-. I, posteriorment, de pistes tan qüestionables al seu dia però entranyables a hores d'ara com "La contraprotesta", deliciós exercici de pop genuïnament sixties que carregava contra la cançó protesta amb una mala bava –i un grau de despropòsit- que ja voldria Ted Nugent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada