S'hauria de parlar més d'aquest nou ep de Maria Cinta. De com una pionera amb totes les lletres del pop i la cançó en català segueix fent música i presumint d'una veu privilegiada quan és a punt d'enfilar la vuitena dècada vital. Probablement no sigui "Sirena urbana" (2021, Blau Produccions) la via d'entrada més idònia a la seva obra –els no iniciats faran millor en acudir a "Maria Cinta" (1966) o "Ràdio Capvespre" (1989)-, però sí que es tracta d'un dels grans capítols de la seva trajectòria.
Sis pistes que remeten a la chanson française però també al jazz a contrallum que ha nodrit bona part de la trajectòria de la barcelonina. Vital i elegant a "Dona de vent", fràgil i misteriosa a la peça titular, i molt ben acompanyada pel sempre oportú Manel Joseph a "Nem Sol, Nem Lua, Nem Eu" –original de Lenine-, Maria Cinta Rosselló és un dels grans tresors vivents de la música d'aquest país. Caldrà que vingui el festival de torn a recordar-ho per què tota una generació se n'arribi a adonar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada