L'any 2013 vaig militar al Procés Constituent, un moviment social i polític que perseguia els mateixos objectius que el 15-M i el Procés independentista, amb la diferència que al capdavant no s'hi van acabar situant polítics professionals ni activistes amb vocació de tertulians i excés d'ambició, sinó dues persones honestes i amb més ànim de construir una societat millor que no pas de tenir poltrona. Aquestes persones eren Teresa Forcades i el tot just traspassat Arcadi Oliveres.
Es podia estar d'acord o no amb les seves idees i els seus plantejaments, però el seu compromís era inqüestionable. El cas és que el Procés Constituent no va arribar a cap port. Hi ha qui diu que això va passar per tractar-se d'un moviment excessivament idealista en un món pragmàtic en el pitjor dels sentits. I potser sigui cert. Oliveres i Forcades no tenien el carisma dels grans líders polítics, tampoc feien grans proclames de les que mobilitzen la tropa a l'instant, però justament per això hi vaig connectar tal i com no acostumo a fer-ho amb els polítics.
Es podia estar d'acord o no amb les seves idees i els seus plantejaments, però el seu compromís era inqüestionable. El cas és que el Procés Constituent no va arribar a cap port. Hi ha qui diu que això va passar per tractar-se d'un moviment excessivament idealista en un món pragmàtic en el pitjor dels sentits. I potser sigui cert. Oliveres i Forcades no tenien el carisma dels grans líders polítics, tampoc feien grans proclames de les que mobilitzen la tropa a l'instant, però justament per això hi vaig connectar tal i com no acostumo a fer-ho amb els polítics.
Ahir, a pocs minuts d'haver-se fet pública la mort d'Oliveres, vaig poder llegir com un vell conegut que s'ha passat uns quants anys de la seva vida en facultats de ciències econòmiques, afirmava a través de les seves xarxes socials que tant de bo en aquestes facultats s'hi ensenyés menys allò que s'hi sol ensenyar, i s'hi ensenyés més a entendre l'economia tal i com l'entenia aquest referent del pacifisme i la defensa dels drets de les persones. No se m'acut ara mateix cap forma més acurada d'explicar la seva figura. Si quan parlem d'economia el primer nom que ens vingués al cap fos el d'Arcadi Oliveres, probablement estaríem vivint en un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada