Jack Douglas (1945-2026)

Ha mort Jack Douglas, un dels productors discogràfics més importants de l'última meitat de segle. Bona part del catàleg clàssic d'Aerosmith porta el seu segell, també obres essencials de John Lennon, Cheap Trick o Patti Smith. També va treballar amb els New York Dolls en la seva segona etapa, i amb formacions com Clutch. Sempre va saber treure el millor dels artistes que gravaven a les seves ordres, captant-ne l'essència sense interferir en els seus discursos.

Jon Lind (1948-2022)

JON LIND
(1948-2022)

Ha mort Jon Lind, guitarrista d'aquell combo de folk rock assolellat i essencialment californià que va ser Howdy Moon, amb una jove Valerie Carter a les tasques vocals. Per al seu únic àlbum, publicat el 1974 amb títol homònim, van comptar amb Little Feat com a banda de suport –el mateix Lowell George es va fer càrrec de la producció- i amb músics de sessió com Van Dyke Parks-. Prèviament, Lind havia militat a la igualment reivindicable Fifth Avenue Band. Tot i això, va destacar sobretot com a compositor per a tercers, amb un catàleg que inclou peces enregistrades per Ramsey Lewis, Earth, Wind & Fire, els Temptations, Madonna o Cheap Trick, entre d'altres.

"Ain't That a Shame" segons Cheap Trick

"Ain't That a Shame" va ser un dels grans èxits del recentment desaparegut Fats Domino i una de les múltiples mostres del brillant tàndem compositiu que el de New Orleans formava amb el seu amic i veí Dave Bartholomew. No seré jo qui discuteixi que la versió original era simplement insuperable, però malgrat tot sempre he sentit debilitat per la lectura en directe que en van fer Cheap Trick al seu moment. La bateria introductòria, la intensitat creixent, la veu lasciva de Robin Zander, l'equació gairebé perfecta entre rhythm & blues i power pop. Escoltin-la a tot volum al canònic "At Budokan" (1978).

Cheap Trick - "Bang Zoom Crazy... Hello" (2016)

Sempre és un plaer comprovar que determinades coses es mantenen al seu lloc. A aquestes alçades és poc probable que Cheap Trick s'inventin la sopa d'all o que tornin a lliurar mai més cap píndola tan rodona com "Surrender" o "I Want You to Want Me", però "Bang Zoom Crazy... Hello" (2016, Big Machine) mostra els nord-americans en un estat de forma tan indiscutible com el ganxo de peces com "Heart on the Line", "No Direction Home" o "Blood Red Lips". En canvi la seva robusta versió de "The In Crowd" (Billy Page) no acaba de funcionar, però tampoc desllueix el conjunt del disc.