Tresor nacional

TOTI SOLER

33è Jazz Granollers Festival

Casino de Granollers

10 de febrer de 2023

Només el fet d'haver tocat amb Pau Riba, Ovidi Montllor i Taj Mahal –a veure qui més ho pot dir- hauria d'elevar Toti Soler a la categoria de tresor nacional. Però és que cap d'aquests tres factors eclipsa una carrera solista que ja suma més de cinc dècades i que segueix guanyant amb el pas del anys. Ahir va actuar al Jazz Granollers Festival, on va oferir una lliçó magistral de guitarra, de saber estar en un escenari i sobretot de com viure al marge dels grans dictats.

Des de la intimitat d'un diminut escenari, va enllaçar registres que van anar de la tradició mediterrània als passatges més atmosfèrics del folk d'ascendència anglosaxona i del jazz al flamenc. Ho va fer tot desplegant un repertori, titulat genèricament Els dits de la música, que repassa bona part de la seva obra, sovint en clau instrumental tot i que la nit passada també hi va haver temps per cantar els versos de Joan Vergés ("Petita i blanca") o Leonard Cohen ("Susanna"). Es va acomiadar amb la preciosa "Petita festa".

Quan el jazz s'escoltava ballant

DOC SCANLON'S INTERNATIONAL ALL STARS

Tarambana, Cardedeu

5 de febrer de 2023

De quan el jazz s'escoltava ballant o, en el seu defecte, a peu dret –i, ja posats, sense cap d'aquelles coartades intel·lectuals que tan sols serveixen per denotar la pedanteria de qui les utilitza-. El contrabaixista nord-americà –establert a Barcelona- Doc Scanlon va oferir ahir a la tarda al Tarambana una lliçó magistral de swing, hot jazz i jump blues –amb alguna gota de rock'n'roll- en una de les sessions mensuals de ball –amb música en directe- que promou la gent d'A Carded10 Fem Lindy. Ho va fer al capdavant dels International All Stars, un combo on destaca la presència de dos vells coneguts com són el rus Mikha Violin (guitarra, banjo) i el català Juli Aymí (saxo, clarinet), i que completen el francès Olivier Rocque (bateria), l'anglès Jay Wallis (trompeta) i el també català Òscar Font (trombó).

Al llarg de dues hores llargues –amb la mitja part de rigor- i sota l'atenta mirada d'un imponent Ovidi Montllor –il·lustrat en un dels laterals de la sala-, van fer ballar el respectable al ritme de composicions pròpies i dinàmiques lectures d'estàndards com "Pennies from Heaven" (Bing Crosby), "Exactly Like You" (Harry Richman), "Straighten Up and Fly Right" (Nat King Cole), "Jeepers Creepers" (Louis Armstrong), "Three Cool Cats" (The Coasters), "Midnight Special" (tradicional), "Istanbul (Not Constantinople)" (The Four Lads) o una apoteòsica "Choo Choo Ch'Boogie" (Louis Jordan). La recta final del concert la van fer desendollats i tocant entre el públic unes arravatadores "You Are My Sunshine" (Jimmie Davis) i "It Don't Mean a Thing (If It Ain't Got That Swing)" (Duke Ellington). Tant de bo totes les tardes de diumenge fossin com aquesta.

25 anys sense Ovidi Montllor

Ovidi Montllor (1942-1995).

A dues dècades i mitja de la seva mort, la figura i el llegat d'Ovidi Montllor no tan sols es poden contemplar entre els més influents i incorruptibles de la seva generació, sinó sobretot interpretar-se en clau de present. Ja se sap, l'ésser humà és l'únic animal que sol ensopegar dos cops (i els que faci falta) amb la mateixa pedra, i en ple segle XXI les lletres del cantautor alcoià segueixen parlant de l'ara i l'aquí tal i com ho feien cinc dècades enrere –escoltin vostès "La fera ferotge" i contextualitzin-la amb qualsevol titular d'avui mateix, i se n'adonaran-.

Sota la mirada d'Ovidi

CLEMENTINA

Offtastautors @Tarambana, Cardedeu

16  de desembre de 2018

Sota l'atenta mirada d'Ovidi Montllor, o no ben bé perquè el desaparegut cantautor valencià mira cap a l'altre costat a l'enorme mural que decora una de les parets del Tarambana, van encetar Clementina una nova edició de l'Offtastautors, la secció de petit format del cicle Tastautors. Una hora de folk pop despatxat amb bon gust i millors maneres. Un repàs exhaustiu al disc de debut del duet que conformen Gina Margarit i Carlos Montfort, "Darrere del vent" (2017), amb afegits com el single "Els perduts" o un parell de cites als cançoners de Fleet Foxes i Joan Colomo. Una formació que sembla anar trobant el seu lloc a l'escena emergent catalana, i un discurs que cotitza a l'alça. Diuen que començaran a preparar nou disc l'any vinent. Tant de bo no es faci esperar.

Tercera edició de l'In_Cult

Vivim en un país on els ministres de Cultura no tenen massa clara la funció de la seva cartera. Un país governat per il·lustres ignorants que són capaços d'emmarcar la Cultura al mateix despatx que l'Esport -i ho dic sense ànim de desmerèixer l'Esport, que malgrat no ser-ne conscients els senyors ministres té unes implicacions socials que van molt més enllà de seleccions i circs mediàtics-. Un país en mans d'un govern per a qui la Cultura és entreteniment i la matança de braus en públic patrimoni cultural. Cito la Cultura d'aquesta manera, en majúscula, no perquè doni raó de ser a un ministeri sinó perquè de fet dóna raó de ser a tota una societat. És amb aquest leitmotiv, el de la cultura com a eix vertebrador i transformador de la realitat que ens envolta, com el casal popular L'Esquerda de Granollers ha impulsat durant dos anys les jornades de transformació cultural In_Cult. Aquest mes de novembre n'arriba la tercera edició, que començarà el dissabte 14 (22,30h.) a la NAUB1 i de la mà d'"Ovidi3", un homenatge a Ovidi Montllor a tres bandes amb el poeta David Caño, el músic Borja Penalba i el periodista i activista social David Fernàndez.

Més informació:

L'Esquerda  /  Pàgina web

Vint anys sense Ovidi

Ovidi Montllor (1942-1995).

Avui fa vint anys que ens va deixar Ovidi Montllor. Coincidint amb aquesta data assenyalada, el PP ha fet des de la Generalitat valenciana un nou pas en la seva croada contra tot allò que gosi discrepar d'una visió del món -la seva- retrògrada, uniforme i en blanc i negre. Negant tota mena de reconeixement a un dels grans noms de la cultura valenciana contemporània perquè no era dels seus i perquè, justifiquen, era catalanista -com a mínim, aquesta vegada no s'amaguen darrere de cap constitució ni de cap eufemisme i diuen les coses pel seu nom-. I això passa la mateixa setmana en què els seus amics de l'ajuntament de Madrid han prohibit un concert del grup Soziedad Alkoholika a la capital de l'Estat perquè preveuen "que es puguin produir alteracions de l'ordre públic". Em pregunto si les alteracions de l'ordre que pugui ocasionar un concert de rock es poden comparar amb les que ocasionen els grups d'extrema dreta que el passat 11 de setembre es manifestaven impunement davant la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid -la pregunta és retòrica, és clar-. I després tenen els nassos de parlar de democràcia i estat de dret(es). Quina vergonya.