Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dante Pibernat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dante Pibernat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de febrer del 2023

El blues d'un diumenge de mercat

iX. DANTE
Piula Discos, Moià
19 de febrer de 2023

És diumenge al migdia i com cada setmana hi ha mercat a la plaça Major de Moià. Un municipi de 6.500 habitants que, a diferència d'altres capitals de comarca molt més poblades del seu entorn com ara Vic o Granollers, disposa d'una botiga de discos al bell cor del seu centre neuràlgic. Es tracta de Piula Discos, un petit establiment amb tres anys de trajectòria on es comercia amb música, però sobretot un punt de trobada i d'intercanvi d'experiències. També un lloc on hi passen coses. Aquest migdia, per exemple, hi està oferint un concert amb format acústic iX. Dante, alter ego de Dante Pibernat, cantant i guitarrista del grup vallesà de punk rock Obrigada.

L'actuació s'està fent al vestíbul d'entrada de la botiga, un espai de dimensions tan reduïdes que pràcticament obliguen el respectable a veure-la i escoltar-la des de fora. Aquesta era la idea, de fet, obsequiar la plaça amb música en directe en un moment d'alta afluència de públic. Al capdavall, l'esdeveniment amb prou feines s'havia anunciat. I si bé és cert que alguns incondicionals d'Obrigada s'han desplaçat expressament fins a la capital del Moianès, el gruix principal de l'audiència el formen curiosos que venen i van –i paren l'orella-. Veïns del poble que han anat a mercat i acaben aplaudint la iniciativa. Pares i mares que aprofiten l'ocasió per descobrir la música en directe als seus fills. I fins i tot els propis paradistes del mercat, que de tant en tant responen amb crits i gestos d'aprovació.

Amb el suport d'una elegant guitarra Gretsch i de la seva veu visceral, Pibernat trenca el gel amb un tema instrumental que tot just acaba d'estrenar i que es troba a cavall del folk psicodèlic i el rock amb accent fronterer. Tot seguit interpreta una bateria de clàssics d'un dels seus grups de capçalera, The Clash, començant amb un "Janie Jones" en clau rockabilly i acabant amb un sorprenent "(White Man) In Hammersmith Palais" amb accent antifolk –també cita el catàleg solista de Joe Strummer amb "Coma Girl"-. Canvia de registre tot abordant el "Bed of Roses" d'Screaming Trees, que es manifesta més oportú que mai a un any de la mort de Mark Lanegan. I segueix amb una selecció de peces d'Obrigada –"Waves to Victory", "Far Enllà" i "Anything Anywhere"-.

Remata la feina amb una estripada lectura del "Don't Cry No Tears" de Neil Young abans d'acomiadar-se amb el mateix instrumental que havia obert el concert. I se'n va amb la sensació sempre gratificant d'haver-se posat a la butxaca un públic que no era el seu. Pibernat acaba de presentar la seva música –i la d'alguns dels seus referents- en un context que no li era propi i on s'ha hagut de guanyar l'aprovació del respectable, cosa que ha anat fent progressivament a mida que avançava el concert. Mentre polítics i tècnics de Cultura d'incomptables institucions fan servir l'eufemisme generar noves audiències com si es tractés d'una mena de mantra, són accions com la d'ahir les que marquen la diferència entre l'eslògan i els fets.

divendres, 15 de juny del 2018

Obrigada a El 9 Nou


El rock'n'roll com a salvació i tot un ep com a declaració de principis. "Far enllà" (2018) és el nou treball d'Obrigada, coeditat per El Mamut Traçut i Hidden Track. Dies enrere vaig poder-ne parlar amb Dante Pibernat i Gilbert Niubó, vocalista i baixista respectivament de la banda vallesana. Avui ho explico a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dilluns.

dijous, 7 de juny del 2018

Obrigada - "Far enllà" (2018)


Ja fa tres anys que Obrigada van lliurar el seu segon disc, un "Rectory / To Disagree /" que eixamplava la base punk inicial dels vallesans amb mirades gens dissimulades al post-hardcore d'uns Hüsker Dü i al rock alternatiu d'uns Replacements. Coordenades que referma ara un tercer plàstic, "Far enllà" (2018, El Mamut Traçut / Hidden Track), on el grup sona més compacte del que mai ho havia fet a l'estudi de gravació. Repeteix a les tasques de producció Aleix Prats (Illa Carolina), i sorprenen especialment talls com "Requiem (and Still yet to Become)" o "Tardoral". El primer destapa la vessant més densa i rocallosa d'una banda que s'acosta per moments al rock monolític d'uns Soundgarden o uns Audioslave. El segon és un instrumental en clau post-rock que podria introduir nous colors al ventall discursiu d'Obrigada. Més informació aquí.

dijous, 12 d’abril del 2018

Dante Pibernat, en solitari

DANTE PIBERNAT
Bar Pastís, Barcelona
11 d'abril de 2018

Ja fa alguns mesos que Dante Pibernat va començar a oferir concerts en solitari, amb l'únic acompanyament de la seva guitarra acústica i al marge d'Obrigada, la banda amb la qual porta gairebé una dècada assimilant la immediatesa punk de The Clash amb el torrent emocional de Hüsker Dü i el rock urgent d'uns Replacements. Són actuacions on, a més de donar la volta al repertori de la banda mare -impressionant el crescendo d'intensitat que es marca a "Waves to Victory"-, es dedica també a presentar material nou i a interpretar versions d'artistes que l'han influït -ahir va citar Neil Young i Screaming Trees-. Però si els concerts acústics de Pibernat ofereixen una revelació, aquesta és la força i la versatilitat vocal del vallesà. Sense revestiment elèctric però amb el nervi rocker intacte, el de Cardedeu destapa la seva vessant més crua, íntima i visceral, passant en qüestió de segons del xiuxiueig més fràgil a textures tan estripades que per moments poden arribar a invocar les goles de Tom Waits, Micah P. Hinson o Joe Strummer. Veure'l i escoltar-lo de prop en una nit plujosa com la d'ahir i en la intimitat d'aquest oasi bohemi que és el bar Pastís, va resultar tota una experiència.

diumenge, 11 de març del 2018

Recomanació: Aquesta nit, Dante Pibernat al Pastís

Ja he parlat en més d'una ocasió d'Obrigada, una banda vallesana que conjuga a la seva manera el nervi de The Clash, la visceralitat dels Replacements i la força de Hüsker Dü. També m'he referit alguna vegada al seu vocalista i guitarrista, Dante Pibernat, que des de fa algun temps es dedica a més a interpretar en solitari peces del grup i clàssics del rock'n'roll que d'una forma o altra han acabat definint el seu discurs. Aquesta nit el podran escoltar en format acústic i mínim en la intimitat del bar Pastís. A partir de les 22,30h i amb entrada lliure perquè ningú es queixi.

dimarts, 26 de desembre del 2017

Recomanació: Dante Pibernat (Obrigada) al Pastís

És possible que alguns de vostès coneguin Dante Pibernat com a vocalista i guitarrista d'Obrigada, formació vallesana de rock visceral en la tradició de The Clash, Replacements o Hüsker Dü. Doncs aquesta mateixa setmana podrem escoltar-lo en solitari i interpretant temes del seu grup, versions de peces que l'han fet ser tal i com és i noves composicions. Ho farà sota el pseudònim de Manselm Caramelo aquest dimecres, 27 de desembre, en un escenari tan emblemàtic com és el del bar Pastís.

diumenge, 23 de novembre del 2014

Impulsos vitals

6 HORES DE ROCKAUMBERT
NAUB1, Granollers
22 de novembre de 2014

Observava com actuaven Obrigada a l'escenari de la B1 i tenia la sensació de presenciar quelcom molt gran. Èpica d'estadi per a una banda de pub amb totes les lletres. La intensitat, el lirisme i la projecció d'Springsteen a Hammersmith, els Clash al Shea Stadium o Nirvana a Reading. Salvant totes les distàncies possibles, és clar, però partint de principis tan universals com la suor, les ganes d'escenari i els impulsos vitals canalitzats a partir de quatre acords i melodies incontestables. L'huracà que van provocar a la B1 només pot comparar-se amb la muralla decibèlica d'uns Siberia que van portar al límit els volums dels seus amplificadors. Musculatura i nervi, els d'un recital de metal extrem, veus guturals, bases rítmiques aclaparadores i canvis de tempo que transformaven la densitat més rocosa en frenètica velocitat. Abans, Bishop havien presentat un repertori de pop independent que beu, entre d'altres, de Planetas. La República Rumbera havien reivindicat la rumba catalana amb el suport puntual de tot un veterà com és Nisio. I The Xonses havien ofert un repertori de versions on Police i Héroes del Silencio convivien amb Depeche Mode, Green Day i (horror!) Limp Bizkit. Les 6 Hores de Rockaumbert van ser una iniciativa de l'associació Rumb per donar a conèixer els grups que assagen o enregistren els seus discos a l'espai CUB de Roca Umbert Fàbrica de les Arts.


La República Rumbera.

Obrigada.

Dante Pibernat (Obrigada).

Bishop.

The Xonses.

Siberia.