Obrigada - "Far enllà" (2018)

Ja fa tres anys que Obrigada van lliurar el seu segon disc, un "Rectory / To Disagree /" que eixamplava la base punk inicial dels vallesans amb mirades gens dissimulades al post-hardcore d'uns Hüsker Dü i al rock alternatiu d'uns Replacements. Coordenades que referma ara un tercer plàstic, "Far enllà" (2018, El Mamut Traçut / Hidden Track), on el grup sona més compacte del que mai ho havia fet a l'estudi de gravació. Repeteix a les tasques de producció Aleix Prats (Illa Carolina), i sorprenen especialment talls com "Requiem (and Still yet to Become)" o "Tardoral". El primer destapa la vessant més densa i rocallosa d'una banda que s'acosta per moments al rock monolític d'uns Soundgarden o uns Audioslave. El segon és un instrumental en clau post-rock que podria introduir nous colors al ventall discursiu d'Obrigada. Més informació aquí.

Respecte per la música

Illa Carolina: Nico De Tullio, Aleix Prats, Carol Badillo i Dani Zapata.

El 9 Nou (edició Vallès Oriental) va publicar el passat divendres 16 de febrer l'entrevista d'un servidor a Carol Badillo, vocalista d'Illa Carolina. Una conversa motivada per la recent edició del tercer disc de la banda, "Bellavista" (2018), i durant la qual no vaig poder evitar referir-me a allò que es va anomenar Nou Pop Català. Una generació, la dels propis Illa Carolina, que va trencar amb el Rock Català dels 90 i va renovar l’escena dotant-la de nous referents. Li vaig preguntar a la Carol què queda de tot allò, i la seva resposta em va semblar tan interessant que aquests últims dies no he pogut parar de donar-hi voltes. "Es fa difícil dir què va aportar realment aquella escena, perquè en l’actualitat molta de la música que es fa a Catalunya segueix estant orientada exclusivament a l’àmbit de la revetlla, i ho dic sense cap ànim de menysprear ningú. Però si tot allò ha deixat un llegat, és el respecte per la música. El fet de treballar l’obra en general amb una intencionalitat que va des de la pròpia música i les lletres fins al disseny de la caràtula o la manera de presentar i comunicar el disc a les xarxes socials". El respecte per la música com a llegat de tota una generació d'artistes. De seguida s'ha dit, i més en un país com aquest nostre.

Els Radiobots al CECUCA

Brubaker ha presentat aquest matí Els Radiobots al Centre Cultural Cardedeu (CECUCA). Al llarg de dos passis, més de 500 infants de les escoles del municipi han après anglès tot gaudint l'experiència de la música en directe de la mà dels músics Carol Badillo i Aleix Prats (Illa Carolina), amb direcció escènica i pedagògica de Txu Morillas.

Obrigada - "Rectory / To Disagree /" (2015)

Atenes. La capital de Grècia. El bressol de la democràcia i, deien alguns no fa pas tants anys, la nova Berlín. Una ciutat cosmopolita i prou assequible perquè s'hi instalessin artistes, bohemis i criatures de la nit tal i com abans ho havien fet a la capital alemanya. I aleshores va arribar la famosa crisi i s'ho va emportar tot per davant. Obrigada diuen al seu perfil de Bandcamp que vénen d'Atenes. En realitat vénen de Cardedeu, un poble de la província de Barcelona conegut per haver engendrat un celebrat batut de xocolata i pel seu patrimoni arquitectònic d'herència modernista. Però, com aquesta Atenes que ja només apareix a les notícies quan trontollen els fonaments de la pròpia democràcia, Obrigada són fills d'això que es va anomenar crisi. Fins al punt que la banda es va formar en una plaça, simbòlic epicentre de la vida pública i altaveu de tots aquells que durant aquests anys han plantat cara a la Troica i companyia.

Obrigada també planten cara. No tan sols a un sistema que no acaba de funcionar, sinó sobretot a uns temps dominats per l'apatia, el pragmatisme i la caducitat. I ho fan amb nervi, sang, suor i cançons perdurables. Amb guitarres, baix, bateria i una veu que sap maridar la visceralitat més extrema amb la sensibilitat a flor de pell. "Rectory / To Disagree /" (2015) és el seu segon treball. Un ep enregistrat durant la passada primavera als Estudios Dalton de Parets del Vallès, sota la supervisió d'Aleix Prats (Illa Carolina) i amb les aportacions puntuals però sempre oportunes de Pele McLeod al piano i a l'orgue Hammond. Cinc temes, un interval i dos anys resumits en quinze frenètics minuts. Dos anys, sí, els que separen el debut homònim de la banda (2013) de "Rectory / To Disagree /". Un període durant el qual han tingut temps els vallesans de fer quilòmetres, trepitjar escenaris i consolidar un discurs que ha guanyat tant en vigor com en matisos.

The Clash, Replacements i l'Springsteen més elèctric segueixen exercint com a columna vertebral d'un organisme on guanyen més pes que mai les essències de Hüsker Dü, Texas Is The Reason o Fugazi. Comencen forts, anant a totes amb "Waves to Victory". Post-punk greixós, èpic i fins i tot ballable com a preludi de la instrumental "Overture" i l'adrenalínica "Spirit". "En Silence" aporta l'apunt reposat sense rebaixar els nivells d'intensitat, i "Gos com fuig" sona com els Swell Maps encapçalats per Kurt Cobain o Mudhoney cometent una orgia amb els Stooges. Quan s'acaba la pista, un no pot evitar prémer el play i tornar a escoltar el disc de cap a peus. Una seqüència que s'anirà repetint. Perquè "Rectory / To Disagree /" resulta tan punyent com addictiu, però sobretot perquè el seu minutatge guanya punts a cada escolta.

Més informació:

Obrigada  /  Bandcamp

Videoclip d'Obrigada

Atenció al videoclip que acaben de presentar Obrigada, i molta atenció també a la peça en qüestió. "Gos com fuig" formarà part del seu imminent segon disc, enregistrat la passada primavera als Estudios Dalton de Parets del Vallès sota la producció d'Aleix Prats (Illa Carolina). Un salt endavant en tots els sentits. Ganes, moltes, d'escoltar el disc sencer. De moment, poden trobar el clip aquí.

Els Radiobots aterren a la B1

ELS RADIOBOTS

NAUB1, Granollers

2 de maig de 2015

Tarda d'estrena a la NAUB1 amb Els Radiobots. Un projecte educatiu que neix de la suma d'esforços entre Brubaker, Estudios Dalton i Illa Carolina. Una iniciativa que pretén fomentar l'aprenentatge de l'anglès entre els més menuts i, a la vegada, permetre'ls descobrir l'experiència de la música en directe. Un repertori d'esperit purament pedagògic que, de passada, acosta registres com els del pop, l'electrònica o el hip-hop al llenguatge dels petits. I una aventura que es va començar a gestar ara fa cosa d'un any al propi Centre de Creació i Difusió Musical. Per això era tan especial la funció d'ahir. Perquè presentàvem Els Radiobots al mateix espai on es van concebre.

Els Radiobots, últims preparatius

Aleix Prats i Carol Badillo, Els Radiobots - Foto Àlex Falcó | Brubaker.

Els Radiobots com a banda sonora. Ara mateix els escolto assajar, just al darrere de la paret que separa la sala on es troben ells de l'oficina on jo estic treballant. Últims preparatius abans de la presentació del 2 de maig a la NAUB1. L'escenari ja és a punt i la música sona de fàbula. I treballar en aquestes condicions, els ho prometo, és un privilegi. Ni més ni menys.

Els Radiobots a la NAUB1

Que els petits aprenguin anglès tot descobrint, a la vegada, l'experiència de la música en directe. Amb aquest objectiu neix ELS RADIOBOTS, una coproducció de Brubaker, Illa Carolina i Estudios Dalton. Un projecte educatiu fresc i innovador que es va presentar la setmana passada en un marc de referència com és la Mostra d'Igualada -amb molt bona acollida- i que el dissabte, 2 de maig (18h.), arribarà a la NAUB1. Sota la direcció escènica de Txu Morillas, els músics Carol Badillo i Aleix Prats -ambdós a Illa Carolina- ens guiaran a través d'un món de fantasia poblat per robots i altres éssers increïbles, tot interpretant un repertori que adapta al llenguatge dels més menuts discursos com els de l'electrònica, el pop independent o fins i tot el hip-hop. Una proposta que entusiasmarà els petits i enamorarà els grans -els ho dic per experiència-.

Més informació:

Els Radiobots (pàgina web)

Els Radiobots (Bandcamp)

NAUB1

Brillant en la proximitat

ILLA CAROLINA

Espai BM, Granollers

14 de febrer de 2015

L’inici amb “Melussa” ja es podia interpretar com tota una declaració d’intencions. Una peça que Illa Carolina havien compost gairebé als seus inicis i que no han inclòs en cap dels seus àlbums oficials. Una cita singular per a una vetllada encara més singular. La que la formació vallesana va protagonitzar ahir a la tarda a l'Espai BM. Una galeria d'art amb història, entorn de luxe on els de Parets del Vallès van exhibir el seu rostre més càlid, íntim i proper. Reduïts al nucli més bàsic -Carol Badillo a la veu i Aleix Prats a la guitarra-, van oferir un repàs als dos discos que tenen editats a data d'avui -"Illa Carolina" (2012) i "Bengala" (2014)-. Emfatitzant títols tan celebrats com "La sort dels rius", "Cops a la paret" o "Ja no et surt estimar-me", però també treient la pols a delicatessen com "Tots els desitjos", "És esgotador (fer-me tant el valent)" o la citada "Melussa". Prescindint de l'accelerador que suposa el format banda per a desplegar el repertori en la seva concepció més fràgil i primigènia. I, puntualment, servint-se d'un vell radiocassette per a disparar ritmes pregravats. Tot un apunt de color en una tarda molt especial. I és que la d'ahir era la primera actuació oferta enguany per Illa Carolina, i va servir com a preludi d'una gira -la que duran a terme de la mà del circuit Girando Por Salas (GPS)- que els portarà durant els propers mesos a ciutats com Múrcia, Madrid, Castelló o Pamplona. Enhorabona.

Els Radiobots

"Els Radiobots" és una producció de Brubaker que pretén introduir els més petits en l'aprenentatge tant de la llengua anglesa com de la música -començant per l'experiència de viure un concert en directe-. Ho fa a través de les cançons de The Coconuts -Aleix Prats i Carol Badillo, ambdós components d'Illa Carolina-, un duet que adapta el pop electrònic -de Hot Chip a Caribou, passant per The XX o fins i tot l'Italo disco- al llenguatge i a les necessitats del públic infantil. L'espectacle es presentarà aquesta tardor a la NAUB1, on avui mateix n'hem pogut fer un breu tast en el marc de la Fira de Recursos Pedagògics Musicals. Als infants els encantarà. Als adults, els ho dic per experiència pròpia, també.

Illa Carolina: “‘Bengala’ era la nostra manera de demanar auxili”

Una bengala com a metàfora de la supervivència. Les cançons com a via d’escapament d’una realitat en blanc i negre. Illa Carolina han lliurat aquesta setmana un segon disc definit pels ressons hivernals, les atmosferes tardorenques i les mirades introspectives. Més a la vora de The XX que de Camera Obscura, els vallesans han trencat amb la lluminositat del seu debut homònim (2012, Buenritmo/LAV) i han apostat per passar pàgina. Per continuar essent ells mateixos sense renunciar a la recerca de nous estímuls. Aquest dissabte, 24 de maig, presentaran “Bengala” (2014, Buenritmo) en exclusiva a l’escenari de la NAUB1. Aprofitant una visita al Centre de Creació i Difusió Musical, un servidor ha tingut el plaer de parlar amb Carol Badillo i Aleix Prats, veu i guitarra de la formació vallesana. Poden llegir l'entrevista al portal de Brubaker.

Presentació de "Bengala"

Aleix Prats, Carol Badillo i un servidor, aquest migdia a la B1 - Foto: Àlex Falcó.

És una de les meves obsessions des de fa dies. "Bengala" (2014, Buenritmo), el segon disc d'Illa Carolina. Per això m'entusiasma el fet de treballar amb ells aquests dies. Dissabte que ve duran a terme la presentació oficial del disc a la NAUB1. Aquest migdia Aleix Prats i Carol Badillo, guitarrista i vocalista de la formació respectivament, n'han explicat els detalls en una roda de premsa que ha tingut lloc al propi Centre de Creació i Difusió Musical. Un servidor ha tingut el plaer de compartir taula amb ells i presentar-los. El disc ja es troba disponible físicament i en plataformes digitals com iTunes, Spotify o Deezer. I està farcit de boníssimes cançons.

www.brubaker.cat

www.naub1.cat

illacarolina.bandcamp.com