Dante Pibernat, en solitari

DANTE PIBERNAT

Bar Pastís, Barcelona

11 d'abril de 2018

Ja fa alguns mesos que Dante Pibernat va començar a oferir concerts en solitari, amb l'únic acompanyament de la seva guitarra acústica i al marge d'Obrigada, la banda amb la qual porta gairebé una dècada assimilant la immediatesa punk de The Clash amb el torrent emocional de Hüsker Dü i el rock urgent d'uns Replacements. Són actuacions on, a més de donar la volta al repertori de la banda mare -impressionant el crescendo d'intensitat que es marca a "Waves to Victory"-, es dedica també a presentar material nou i a interpretar versions d'artistes que l'han influït -ahir va citar Neil Young i Screaming Trees-. Però si els concerts acústics de Pibernat ofereixen una revelació, aquesta és la força i la versatilitat vocal del vallesà. Sense revestiment elèctric però amb el nervi rocker intacte, el de Cardedeu destapa la seva vessant més crua, íntima i visceral, passant en qüestió de segons del xiuxiueig més fràgil a textures tan estripades que per moments poden arribar a invocar les goles de Tom Waits, Micah P. Hinson o Joe Strummer. Veure'l i escoltar-lo de prop en una nit plujosa com la d'ahir i en la intimitat d'aquest oasi bohemi que és el bar Pastís, va resultar tota una experiència.