50 anys d'"Space Ritual"

Si mai han d'explicar-li vostès a algú què és el rock psicodèlic, n'haurien de tenir prou fent sonar qualsevol de les quatre cares de "The Space Ritual Alive in Liverpool and London", de Hawkwind. Un dels àlbums dobles en directe més monumentals i incontestables que es van arribar a publicar durant la dècada dels 70 –amb tota probabilitat l'era daurada d'aquest format-. També una de les millors portes d'entrada a la discografia de la banda britànica, que amb treballs com aquest va fer de pont entre l'era psicodèlica i la posterior revolució punk, va avançar per l'esquerra corrents com el rock progressiu o el heavy metal, i va posar algunes de les bases del so stoner.

Conegut popularment com "Space Ritual", el plàstic es va enregistrar durant els concerts que el conjunt va oferir els dies 22 i 30 de desembre de 1972 al Liverpool Stadium i al Brixton Sundown –actual Brixton Academy- de Londres, durant la gira d'un "Doremi Fasol Latido" (1972) que forma l'espina dorsal del repertori –a destacar també tres composicions fins aleshores inèdites: "Born to Go", "Upside Down" i "Orgone Accumulator"-. Amb Dave Brock al capdavant –i encara amb Lemmy Kilmister i el recentment desaparegut Nik Turner a bord-, els londinencs van documentar un dels directes més sòlids i expansius del seu temps, proclamant-se alhora com a màxims abanderats d'allò que es va anomenar space rock –el títol del disc no era gratuït en absolut-.

"Space Ritual" va veure la llum l'11 de maig de 1973, avui fa 50 anys. Mig segle després, Hawkwind segueixen en actiu, amb Brock com a únic component original però refermant-se encara com una de les entitats més lliures de l'univers rocker. Una banda que va a la seva i que pràcticament ha esdevingut un gènere en ella mateixa després d'haver fet petites totes les etiquetes anteriorment citades. Com a nova mostra el seu darrer llançament, un "The Future Never Waits" (2023) que va veure la llum fa tan sols un parell de setmanes i on els patrons jazzístics de l'onírica "They Are so Easily Distracted" conviuen amb viatges siderals tan fascinants com "Outside of Time" i amb el ganxo melòdic de "Trapped in this Modern Age" –quin títol més oportú, per cert-.

Mick Slattery (1945-2023)

MICK SLATTERY
(1945-2023)

El guitarrista de Mick Slattery va ser un dels fundadors de Hawkwind, tot i que va deixar el grup a pocs mesos d'haver-lo format i no va arribar a gravar cap disc –només va enregistrar unes demos publicades al cap de molts anys, com a bonus tracks d'una reedició del debut homònim de 1970-. Abans havia militat als psicodèlics Famous Cure, al costat del mateix Dave Brock. Un cop desfet aquest combo, tots dos van fundar Hawkwind juntament amb altres visionaris sònics com ara el multiinstrumentista Nik Turner. Slattery ha mort a l'edat de 77 anys, tan sols quatre mesos després del traspàs del propi Turner.

Nik Turner (1940-2022)

NIK TURNER
(1940-2022)

Anys enrere vaig tenir un projecte musical que va caure pel seu propi pes. Però abans de caure em va proporcionar unes quantes alegries, i una d'elles va ser que una cançó composta i interpretada per mi mateix figurés en un recopilatori al costat de peces d'artistes als quals admirava i segueixo admirant. El disc en qüestió era "Track the Mammoth!" (2013), una sucosa selecció de perles subterrànies –emmarcades en corrents com l'antifolk o la psicodèlia- publicada per El Mamut Traçut. I un d'aquells artistes era Nik Turner.

El britànic havia estat a finals de la dècada dels 60 un dels pioners d'allò que es va anomenar space rock, també un actor destacat de l'òrbita contracultural de Ladbroke Grove, com a saxofonista, flautista i membre fundador dels essencials Hawkwind. El podem escoltar en àlbums com "In Search of Space" (1971) o "Space Ritual" (1974) –en aquest últim hi figurava també Lemmy Kilmister a pocs anys de formar Motörhead-, on va aportar refrescants aires jazzístics. Fora del grup per desavinences amb la resta de components, a partir de la dècada dels 80 va encapçalar projectes com Sphynx. Ens ha deixat a l'edat de 82 anys.

Track the Mammoth! (2013)

Un esdeveniment d'aquells que fan il·lusió. Resulta que una cançó del meu antic projecte musical, "(I've Seen a Bicycle)", ha estat inclosa al recopilatori "Track the Mammoth!", que commemora el cinquè aniversari de la discogràfica El Mamut Traçut. El propi impulsor del segell, l'activista musical Maurici Ribera, s'ha encarregat de seleccionar els 38 temes que hi surten. I què volen que els digui, un pot estar ben content d'aparèixer en un doble compacte al costat de noms com els de Sam Destral, Sickbrain, Liannallull, Jeffrey Lewis, Evan Dando (sí, el dels Lemonheads), Nik Turner (de Hawkwind), Alice Donut, Patrik Fitzgerald, Ezra Furman, Lach (un honor sonar justament després del seu "Teenage Alcoholic") o el propi Maurici, que hi participa sota el seu alter ego The Missing Leech. Els recomano que hi parin orella, i no per la puta cançó de la bicicleta, sinó per una selecció que al Regne Unit ja ha despertat l'interès ni més ni menys que de Rough Trade -a casa nostra, ja se sap, les coses van més a poc a poc-. Dit això, m'agradaria agrair al Maurici el detall de comptar amb mi i felicitar el Mamut per aquests cinc anys de música. Que en siguin molts més!

https://www.facebook.com/ElMamutTracut