Marialluïsa: "La nostra generació viu en una post-adolescència laboral i econòmica"

Conjugant reflexió amb hedonisme – Foto Eulàlia Prat.

Cançons que conviden a reflexionar i alhora es perfilen com un antídot contra el ritme frenètic d'aquest món nostre. "És per tu i per mi" és el primer àlbum de Marialluïsa, un disc que arriba un any després d'aquell celebrat ep de debut que va ser "Pren-t'ho amb calma". Tenen previst presentar-lo el 8 de maig a la sala LAUT de Barcelona.

Els components de Marialluïsa van néixer durant la primera meitat de la dècada dels 90, i per tant pertanyen a la generació que va viure els primers anys de l'adolescència en plena crisi econòmica i que s'ha fet adulta tot aprenent a conviure amb la precarietat econòmica i laboral. "La nostra generació viu en una mena de post-adolescència permanent pel que fa a les condicions laborals i econòmiques. Per això hem optat per focalitzar les nostres vides cap a la reflexió i la crítica de les polítiques actuals, de les diferències socials i de la deshumanització global que patim tots plegats", afirma Pau Codina, cantant, guitarrista i rostre més visible del quartet d'Igualada.

Codina es refereix d'aquesta manera a l'arc conceptual que aglutina les nou pistes que conformen "És per tu i per mi" (2020, Bankrobber), el primer àlbum de la formació. Un plàstic que arriba un any després del seu debut amb forma d'ep –el celebradíssim "Pren-t'ho amb calma" (2019, Bankrobber)-, i que el corresponent full de premsa defineix com "un drama post-adolescent sobre la transcendència vital". "Creiem que el món on vivim és de totes i no entén de fronteres, races ni classes socials. A això es refereix el títol del disc, que alhora és un dels versos de la cançó 'Miracle'", apunta el vocalista.

"Cada cançó parteix d'una reflexió senzilla sobre l'espècie humana. Qui som, què ens toca fer, quines responsabilitats tenim en aquesta vida, i cap on anem. 'Miracle', per exemple, parla sobre les refugiades i la visió que tenen d'Europa, que els acaba donant l'esquena i esdevenint per tant un fals miracle des del moment en què es troben les portes tancades. 'Mala Sang' parla de l'explotació laboral, l'homofòbia i els somnis de la preadolescència, també ens convida a no restar callats davant les injustícies. 'La bèstia' explora les pors i judicis que es fa un mateix", afegeix Codina.

Musicalment, les cançons de Marialluïsa desprenen un hedonisme i fins i tot una calma que certament contrasten amb la seva lírica. Com si, a més d'assenyalar tot allò que no funciona en aquest món, els components del grup volguessin esdevenir ells mateixos part de la solució. Als seus directes, per exemple, una peça de títol tan explícit com "Estrès" acaba desembocant en un moment catàrtic quan Codina la finalitza abraçant els membres del públic. "Aquesta cançó és una crítica al ritme frenètic de la societat i a l'egoisme propi de l'ésser humà, però també ens recorda que som natura, que estem fets de les restes del Big Bang i no podem oblidar tot allò que implica fer-se una abraçada", insisteix.

Aquesta resposta, així com la naturalesa d'un discurs que efectivament combina reflexió amb catarsi, ens porta a parlar del pop metafísic, un corrent batejat per Ferran Palau i Joan Pons (El Petit de Cal Eril), que s'emmiralla en referents autòctons i foranis que van de Pau Riba a Andy Shauf o Mac DeMarco, i del qual Marialluïsa han fet bandera des del primer dia, arribant a esdevenir un dels grans reclams del Festival de Pop Metafísic celebrat l'any passat a Ponts, la Noguera. "En realitat no sabríem definir aquesta etiqueta, ja que tampoc sabem ben bé què fem", matisa Codina. "Només sabem que ens agrada fer cançons, i si ens hem de definir d'alguna manera també ens agrada dir que fem 'pop sexual', una etiqueta que ens han penjat en alguna ocasió", conclou.


Més informació:
Marialluïsa  /  Bankrobber  /  Bandcamp