Música sense coartades

MAVIS STAPLES
Paral·lel 62, Barcelona
20 de juny de 2024

Mavis Staples, llegenda del soul i activista pels Drets Civils. Última supervivent d'una de les grans nissagues de la música nord-americana, testimoni encara present d'un temps en què la mateixa música era capaç de canviar el món. A punt de fer 85 anys, manté intactes la fortalesa vocal i la determinació amb què fa de cada actuació una cerimònia en el sentit més catàrtic del terme. "Vull que marxeu d'aquí millor de com hi heu arribat", ha declarat a l'inici del concert que ha fet aquesta nit Barcelona. La música va d'això, i tota la resta són coartades.

Mis segle sense Sister Rosetta Tharpe

Sister Rosetta Tharpe (1915-1973), fotografiada el 1938 per James J. Kriegsmann.

Per molt que certes veus insisteixin que el rock'n'roll és la música del Diable, el cert és que aquest no s'entendria sense la influència de figures com Sister Rosetta Tharpe, morta avui fa 50 anys a causa d'un atac de cor. Vocalista prodigiosa, visionària de la guitarra elèctrica i llegenda del gòspel, el seu estil es pot considerar precursor de discursos com els dels pioners del rock o el de la primera onada del rhythm & blues britànic.

Nascuda el 1915 a Cotton Plant, Arkansas, a partir de la dècada dels anys 30 va esdevenir una de les grans referents de la música espiritual. Malgrat les crítiques d'alguns sectors conservadors, no va dubtar a l'hora d'acostar-se a registres com el jazz o el propi rhythm & blues, i va ser una de les primeres guitarristes en utilitzar la distorsió de forma habitual. "El rock'n'roll és simplement rhythm & blues accelerat. Jo ho he estat fent des de sempre", va declarar una vegada. I no li faltava raó.

Elvis Presley, Little Richard, Johnny Cash, Bob Dylan, Aretha Franklin, Mavis Staples i tants altres l'han arribat a citar com a influència. El seu llegat, una discografia pràcticament inabastable, i un arxiu d'actuacions tan memorables com la que va fer a l'andana d'una estació de tren a Manchester el 7 de maig de 1964, en una de les aturades d'una gira britànica on compartia cartell amb Muddy Waters. Mig segle sense una figura capital de la música moderna.

John Giblin (1952-2023)

JOHN GIBLIN

(1952-2023)

Músic de sessió de llarguíssim recorregut –ocasionalment també solia enfilar-se als escenaris-, la trajectòria del baixista escocès John Giblin és tan eclèctica com inabastable. El seu currículum inclou gravacions i actuacions amb figures que van de Kate Bush a Simple Minds passant per Peter Gabriel, Paul McCartney, Franco Battiato, Brand X, John Martyn, Mavis Staples o els Everly Brothers, per citar-ne tan sols uns quants. Ha traspassat a l'edat de 71 anys.

Donny Gerrard (1946-2022)

DONNY GERRARD
(1946-2022)

De la mateixa manera que The Band alguns anys abans, Skylark es van formar quan els seus components van coincidir al grup d'acompanyament de Ronnie Hawkins. No van obtenir la mateixa repercussió, tot i que els dos àlbums que van publicar entre 1972 i 1974 –l'any de la seva separació- bé mereixen ser reivindicats. També singles com aquell elegant exercici de rock barroc que és "Wildflower". Ens ha deixat el seu vocalista original, Donny Gerrard, que va participar al debut homònim de 1972 i en dècades posteriors va treballar amb figures com Mavis Staples, Elton John o Bruce Springsteen.

Pervis Staples (1935-2021)

PERVIS STAPLES
(1935-2021)

Ens ha deixat Pervis Staples, el fill mitjà de Pops Staples, el germà gran de Mavis Staples i, com a tal, un dels integrants d'aquell grup familiar que va esdevenir un dels grans ponts entre la tradició gòspel i la revolució soul de les dècades dels 50 i els 60. Seguir la trajectòria de The Staple Singers equival a reconstruir diverses dècades d'evolució de la música d'arrel afroamericana, des de l'Església fins a les pistes de ball amb accent funk. Pervis Staples hi va ser des del prinicipi, durant la primera meitat dels 50, i fins a l'any 1970, quan el va substituir la seva germana Yvonne –qui ja s'havia posat al seu lloc temporalment mentre ell era cridat a files-. Ens ha deixat a l'edat de 85 anys. Queden per al record pistes com "This May Be the Last Time", aquell cant espiritual de 1954 que va mig inspirar un dels primers grans èxits dels Rolling Stones.

Tami Neilson - "Chickaboom!" (2020)

Originària del Canadà i establerta des de fa ja uns quants anys a Nova Zelanda, a aquestes alçades Tami Neilson pot considerar-se no tan sols com una estudiosa de la música d'arrel nord-americana sinó també com un dels seus exponents més indomables a escala global. Si la seva trajectòria sempre ha tendit a moure's a cavall del country i les diverses formes fundacionals del rock'n'roll, aquest darrer registre és el que guanya la partida al seu darrer treball, "Chickaboom!" (2020), i ho fa en la seva concepció més bàsica i primitiva.

Si la inicial "Call Your Mama" reivindica el rhythm & blues més greixós com a ingredient imprescindible en la fórmula magistral del rockabilly, la frenètica "Hey, Bus Driver" situa la veu tot terreny de Neilson sobre una locomotora rítmica alimentada amb guitarres carregades de fum. "You Were Mine" és una balada nocturna banyada en bourbon d'alta graduació que sona com Amy Winehouse explicant les seves penes als Cramps. I "Sister Mavis" és un homenatge a Mavis Staples, Mahalia Jackson i Sister Rosetta Tharpe que sona com si aquesta última hagués jugat a ser Wanda Jackson.

Escoltin el disc a Bandcamp.

North Mississippi Allstars - "Up and Rolling" (2019)

"La història de l'estat de Mississippi és plena d'episodis foscos, però la música sempre ha acabat unint la gent". Ho afirma Luther Dickinson, vocalista i guitarrista de North Mississippi Allstars, i un bon coneixedor tant de la riquíssima tradició musical com del convuls clima social que han definit durant dècades el Sud dels Estats Units. Per això sabia de què parlava mentre feia aquestes declaracions en una entrevista recent amb motiu de la publicació del nou treball de la banda que lidera juntament amb el seu germà, el bateria Cody Dickinson.

"Up and Rolling" (2019) s'inspira en la sèrie de retrats realitzats el 1996 al mateix nord de Mississippi pel fotògraf texà Wyatt McSpadden, centrats en el blues, el seu folklore, els seus escenaris i els seus músics. I es serveix de títols originals però també beu de catàlegs com el d'Otha Turner o R. L. Burnside, dos dels músics que McSpadden va fotografiar seguint el consell dels propis germans Dickinson. Per tancar el cercle, hi participen descendents dels mateixos homenatjats i referents de pes com Jason Isbell o Mavis Staples, que torna a cantar aquell "What You Gonna Do?" que al seu moment va enregistrar al capdavant de la seva il·lustre família.