Peter Piek - "Walking Zschopau" (2021)

Qualsevol que s'hagi enfilat mai a fer música en un escenari sap que pot arribar a costar molt més tocar per a una sola persona que no pas per a un miler. I no precisament perquè l'assistència d'un únic oient a l'actuació de torn suposi un fracàs sinó justament per tot el valor que implica la seva presència. Per la química que es pot establir en dues direccions, pel fet que seran la seva mirada i les seves expressions –i no les de centenars d'ànimes que es perden en l'infinit- les que contemplaràs cada cop que miris al teu davant, amb tot el que això implica.

Explica Peter Piek que durant la seva primera gira pels Estats Units, l'any 2008, va trobar-se en aquesta situació. Va ser durant un concert a la ciutat de Rochester (Nova York) on tan sols va assistir una noia que responia al nom de Melissa. Sí, una de les coses bones de tocar per a unes poques persones és que pots posar-los noms i fins i tot acabar prenent una cervesa plegats. I en el cas que ens ocupa, començar una amistat de les que es mantenen al llarg dels anys.

També explica el músic i pintor alemany que aquesta noia, la Melissa, portava molt de temps demanant-li que gravés un disc en directe, i que tot i haver-ho provat de fer en diverses ocasions mai se n'havia sortit. Fins ara. "Walking Zschopau" (2021) és el seu primer àlbum en viu, i no l'ha gravat en una sala sinó al mateix estudi on sol pintar. Sense públic i amb l'únic suport de la seva guitarra i aquella inconfusible veu d'extrema calidesa. I d'unes cançons que mostren el seu vessant més fràgil i intimista. Que a més siguin peces inèdites suma interès a un treball que ens presenta la cara més honesta i transparent del de Leipzig, i referma el seu bon estat de forma en termes compositius.

Disponible a Bandcamp.

Peter Piek - "The Time Travelling" (2020)

Aquells conceptes i aquelles accions que fa tan sols dos mesos formaven part del nostre dia a dia i que, en qüestió de setmanes i per motius que mai abans ens hauríem arribat a imaginar, van passar a esdevenir part d'un passat que ja sembla perdut en el temps –o d'un futur tan utòpic com incert a hores d'ara-. Conceptes i accions com viatjar. O com quedar per assajar i gravar en grup, aquells que es dediquen a la música.

Potser per tot plegat resulti tan oportú el títol del darrer disc de Peter Piek, "The Time Travelling" (2020), sobretot quan el fet de viatjar i el fet de gravar en el marc del propi viatge –la majoria d'instruments els toca ell mateix, si bé ha comptat amb col·laboracions puntuals a l'hora d'afegir-hi les últimes pinzellades a l'estudi- han estat dos dels eixos sobre els quals s'ha edificat el plàstic en qüestió. El de Leipzig va compondre i enregistrar el disc sencer durant un trajecte en tren de Moscou a Pequín.

Musicalment parlant, aquest podria ser perfectament el més 'diferent' de tots els que ha signat Piek durant la seva dècada llarga de trajectòria. Entre cometes, perquè segueixen havent-hi els principals trets identitaris del seu discurs –el gust pel pop amb ganxo melòdic i acabats atemporals, aquella veu suau com una seda-, si bé en aquesta ocasió ha potenciat elements com l'electrònica i fins i tot els passatges experimentals que serveixen com a nexe entre aquelles pistes que responen al format cançó.

Sorprenen, en aquest sentit, l'ambient post-industrial de "1989" o la base rítmica d'un "Up" que tant flirteja amb el hip hop com amb el llegat de Kraftwerk. Precisament, els ritmes són una part essencial d'aquesta col·lecció de cançons, tots ells inspirats per la mètrica del moviment i els sorolls del ferrocarril en marxa, també dels diversos elements amb què Piek va conviure a l'interior del vagó –alguns dels quals va arribar a gravar a manera d'instruments-.

Més que un pas endavant a nivell discursiu, "The Time Travelling" es pot contemplar com un dels projectes més singulars que ha desenvolupat Peter Piek a data d'avui, però també com una declaració d'amor al fet de viatjar i compartir el seu art arreu del món. Parlem d'un artista multidisciplinari, no ens n'oblidem, que es troba de gira de forma gairebé permanent i que ha tocat a gairebé tots els continents del planeta. Justament tenia previst venir a presentar el disc a casa nostra aquest mes de maig, uns plans que com tants d'altres s'han vist frustrats per l'estat de les coses.


Més informació:

Peter Piek  /  Bandcamp

Peter Piek avança el primer single del seu proper disc

Peter Piek, en un fotografa de 'Clouds".

Peter Piek ja té gairebé enllestit el que serà el seu proper disc, un "The Time Travelling" que veurà la llum durant els propers mesos i on el polifacètic artista alemany torna a apostar per un pop d'alta sofisticació, amb acabats atemporals i aquell irresistible ganxo melòdic marca de la casa. De moment n'ha avançat una peça, "Clouds", a través d'un simpàtic videoclip en stop motion dirigit per Marcus Grysczok. Poden visionar-lo a Youtube.

PETER PIEK: “El problema d’aquesta societat és que tot gira al voltant de la fama”

Foto Ari Fuchs.

Tenia pendent fer-li una entrevista. Perquè ja fa anys que ens coneixem i hem compartit escenaris, habitacions, carreteres i tota una colla d'experiències al llarg d'Europa. Per això vaig aprofitar la seva última visita a casa nostra per a seure amb ell i parlar. Del seu proper disc, que sortirà el mes d'agost sota el títol de "+", de les incomptables gires que ha realitzat i segueix realitzant arreu del planeta, de la seva doble vocació (música i pintura) i de l'estat de les coses en aquest món nostre. Peter Piek té molt a dir i escoltar-lo pot resultar d'allò més apassionant. Jo vaig poder-ho fer durant una conversa de sobretaula tan amena com entretinguda. Ja poden llegir-ne els resultats a B-Magazine.

És Peter Piek un artista de culte?

PETER PIEK

Mutuo, Barcelona

29 d'abril de 2016

En altres temps, a Peter Piek se l'hauria anomenat artista de culte. Però en uns temps en què el músic genuí no ha de competir tan sols amb els seus similars sinó amb tot aquell que es llanci a la piscina perquè gravar cançons resulta tan fàcil i assequible com penjar vídeos a la xarxa, la categoria d'artista de culte es troba com a mínim poc definida. Sigui com sigui, el de Leipzig té tot allò que cal per a destacar i fins i tot més. D'entrada és un artista multidisciplinari que es dedica tant a les arts plàstiques com a la música, havent desenvolupat en ambdós camps personalitats tan singulars com coherents i complementàries. Musicalment parlant, per exemple, la seva obra parteix d'un rerefons clàssic -la cançó pop de tota la vida- que ell vesteix amb una veu única com poques i, des de fa un temps, amb apunts electrònics i fins i tot avantguardistes. I per postres s'ha passat mitja vida girant i presentant la seva feina en diversos continents. Però malgrat tot no ha aconseguit transcendir uns circuits independents on encaixa a la perfecció, però que a la vegada li van petits.

Si l'alemany esdevingués de cop i volta objecte d'algun documental ben publicitat o pogués actuar en determinats festivals i esdeveniments on de ben segur no desentonaria, la cosa canviaria d'un dia per l'altre i determinats caçadors de tendències s'omplirien la boca amb el seu nom. Però ara per ara li toca picar pedra dia a dia i quilòmetre a quilòmetre en nom de l'única cosa a què es deu, el seu art. Ahir va arribar a Barcelona després d'haver recorregut en cotxe bona part del continent europeu i d'haver viscut nits bones i d'altres de no tan bones. La d'ahir semblava a priori de les segones: públic escàs malgrat el dia i l'hora -vespre de divendres i no era tard-, la meteorologia -no plovia-, la localització -a pocs minuts a peu de la plaça de Catalunya- i els condicionants externs -no hi havia futbol-. Ja se sap, si Barcelona no és Berlín ni Londres no és pas pel seu model turístic sinó, entre d'altres coses, per la manca generalitzada d'interès envers els artistes petits i qualsevol manifestació musical que no vagi associada a festes i revetlles diverses -o en el seu defecte a cervesa barata i vermuts més o menys maquillats-.

Però l'alemany va saber capgirar la situació tot potenciant valors com la proximitat i la interacció amb el públic. Va començar presentant temes del seu imminent quart disc per a tot seguit entrar en el repertori ja conegut pel respectable, peticions incloses -entre elles les inevitables "Painting a Line" o "Girona", però també petites grans perles que havia eliminat del repertori temps enrere, cas de la frenètica "What About the Ladies?" o de la final "Underwater Death Song"-. El més sorprenent, però, va arribar quan va canviar la guitarra pel teclat i tot un arsenal electrònic des del qual va deconstruir peces com "Cut Out the Dying Stuff", un "Alive" gairebé irreconeixible o un "Left Room" que va augmentar en revolucions sense perdre un sol gram de la seva mística. Peter Piek va demostrar una vegada més que sap fer de l'adversitat un repte i transformar els elements que té en contra en les seves millors eines. El resultat va ser un concert petit en dimensions però enorme en qualsevol altre sentit.

Peter Piek - "If This Is the End"

Volant a escassos centímetres del terra. Així es mostra Peter Piek al seu nou i fascinant videoclip. “If This Is the End” és una de les peces incloses a l’últim disc d’estudi del de Leipzig, “Cut Out the Dying Stuff” (2014). Dirigit per Marcus Grysczok, el clip es va rodar en diferents localitzacions d’Itàlia, Àustria i Suïssa. El poden veure aquí.

De l'etiqueta al fet

PAINTED WITH PLUMS +  ALBERT ESPUÑA + PETER PIEK

Gorg Màgic Festival @ Heliogàbal, Barcelona

8 d'abril de 2015

Després d'una primera jornada d'escalfament, la setmana passada al bar Lupita del Raval, el Gorg Màgic Festival encara des d'ahir l'eix central d'una programació només apta per a gourments musicals. Dues nits -la d'ahir i la d'avui- amb l'Heliogàbal com a base d'operacions i un heterogeni cartell on conceptes com indie, lo-fi o antifolk deixen de ser buides etiquetes per a reivindicar més que mai tot el seu sentit. Ahir, sense anar més lluny, trencava el gel un duet barceloní que personifica com pocs tots tres conceptes. Painted with Plums, aventura conjunta de Maurici Ribera (The Missing Leech) i Martina Borrut (Mad'zelle) que debutava la nit passada en un escenari.

Ribera i Borrut representen per separat bona part de la creació antifolk a casa nostra, i junts conformen un híbrid que engloba i reforça el millor de cadascun -d'ell, la immediatesa i la imprevisibiltat; d'ella, la dolçor i el preciosisme marques de la casa-. Tan sols van tocar cinc cançons -dues de les quals provenien dels seus respectius repertoris propis-, però en van tenir prou per enllaçar els Moldy Peaches amb Serge Gainsbourg i Jane Birkin, i els Vaselines amb la Velvet Underground i Nico. Ara bé, per antifolk la samarreta vintage de The Punisher amb què Albert Espuña va sortir a l'escenari a defensar tot sol un repertori d'allò més ric en matisos. El de "Vida Gris" (2011), obra capital de la seva banda, els mai prou reivindicats Gúdar. Cançons de les que conviden a riure's d'un mateix, a treure ferro a la vida i sobretot a gaudir el moment. Costumisme àcid i escenes kafkianes en un discurs on es donen cita Manos de Topo -aquell histrionisme vocal que genera qualsevol cosa menys indiferència-, Joan Colomo -aquella estranya capacitat d'anar sempre a la seva i posar-se el respectable a la butxaca- i Dino Ratso -els nassos necessaris per a transformar la quotidianitat en poesia terminal-.

"Aquest ha estat el millor concert que he fet mai a Barcelona", reconeixia Peter Piek, i que consti que n'acumula uns quants. El de Leipzig atribuïa el fet a un públic que realment havia assistit a l'esdeveniment amb la intenció d'escoltar música -situació poc habitual en una ciutat on molts semblen anar als concerts a fer petar la xerrada-, però el cert és que bona part del mèrit va ser seu. Començant per la reinvenció que ha protagonitzat des de la seva darrera visita a casa nostra -març de 2014-. El seu repertori -nodrit de peces encara inèdites però també de highlights com "Painting a Line", "Left Room" o "Ye-e-he-e-hey"- segueix tenint com a columnes vertebrals la guitarra, el piano i aquella inconfusible veu de seda, però ara es veu reforçat per un petit arsenal electrònic que enriqueix els acabats finals a la vegada que guanya pes en l'estructura de les composicions més recents. Efectivament, mai abans havia sonat Piek tan sòlid, fresc i segur als nostres escenaris. Tant de bo el seu quart disc d'estudi arribi ben aviat.

PAINTED WITH PLUMS. Debut escènic d'un híbrid antifolk.

ALBERT ESPUÑA. Tot despullant Gúdar.

PETER PIEK. El seu millor concert a Barcelona?

Cançons de maduresa

PETER PIEK + GUILHÖM

The Loch Inn, Barcelona

10 de març de 2014

El piano. Les primeres vegades que va venir de gira, no el portava. Va ser durant el tour de 2012, l'únic que ha fet per casa nostra amb el suport d'una banda d'acompanyament, quan li vam escoltar tocar en directe per primera vegada. I no es tractava ni tan sols del seu propi piano, sinó del d'un acompanyant de luxe com era Lucky Fonz III. Quan ens va visitar l'any passat, per enèssima vegada i novament en solitari, va tornar-se a servir únicament de la guitarra. Tota una declaració d'intencions, per tant, el fet que en aquesta nova gira Peter Piek no només s'hagi dut el seu propi teclat, sinó que hi toqui pràcticament la meitat del repertori. Una proporció que encara hauria estat superior la nit passada, de no haver-se allargat la tanda de bisos a petició del respectable.

Aquesta nova posada en escena no és ni de bon tros casual. Al seu darrer disc, "Cut Out the Dying Stuff" (2013), el piano ha guanyat protagonisme. Com també ho ha fet la seva vessant més malencònica i introspectiva. La mateixa que va dominar l'arsenal de temes nous -i encara inèdits- que el de Leipzig va presentar a Barcelona. La majoria dels quals, ho han endevinat, va intepretar al piano. Sí, aquest nou àlbum ha suposat per a Piek un canvi de rumb. L'abandó progressiu d'aquell pop vitalista marca de la casa en favor d'un discurs encara més personal. Un disc i unes cançons de maduresa, entesa en el millor dels sentits. Com a mostres, tres dels millors temes que ha lliurat a dia d'avui: "Painting a Line", "Girona" i "Left Room". Tres pilars d'un concert definit pel material recent i on únicament "Eli" i "Ye-e-he-e-hey", totes dues als bisos, van recordar-nos que l'alemany ja feia (boníssims) discos abans de parir un clàssic tan potencial com és "Cut Out...".

Abans de l'actuació de Piek, havia debutat als escenaris de la Ciutat Comtal el francès Guilhöm. Des de Montpelier, pantanosos acords de guitarra en to menor, puntejos minimalistes i una veu que en ocasions semblava murmurar. Tot això, subratllat per una bateria rica en matisos, tan oportuna a nivell rítmic com propensa a les atmosferes àcides i siderals. Un perfecte maridatge de folk, blues, psicodèlia i passatges orientals. I un projecte a seguir de molt a prop. Els comptadíssims temes que circulen per la xarxa -algunes demos als seus comptes de Bandcamp i Myspace, a més de diversos vídeos enregistrats en directe- convidaven a l'optimisme, però el que aquell parell van oferir la nit passada va superar totes les expectatives. Salten a la vista el rodatge i la química acumulats al llarg de dos intensos anys a la carretera. I el savoir faire, senyors, el savoir faire. A seguir-los de ben a prop.

Guilhöm.

Peter Piek.

Recomanació: Peter Piek i Guilhöm

PETER PIEK i GUILHÖM. El primer és un pintor i compositor de Leipzig, el segon un bluesman de Montpellier. El primer practica un pop tan sofisticat com preciosista, sempre definit per la seva inconfusible veu de seda. El segon navega per les aigües més agitades del folk i el blues. Un doble cartell que bé es mereix que apaguin el televisor i surtin de casa. Perquè descobriran dos artistassos, i a sobre per la cara. Aquest dilluns, 10 de març (21h.), al pub Loch Inn (Passeig de Sant Joan, 74 - metro: Tetuan). Organitza: Fressa Ent.

http://peterpiek.bandcamp.com/

http://guilhom.bandcamp.com/

Peter Piek - "Cut Out the Dying Stuff" (2013)

Ha trigat tres anys en arribar, però l’espera ha valgut la pena. El tercer disc de Peter Piek és possiblement el millor que l’alemany ha signat a dia d’avui. Tot un pas de gegant, tant a nivell de composició com de producció. Si "I Paint It on a Wall” (2010) posava de manifest els seus abundants recursos a l’hora de buscar la perfecció pop, aquest “Cut Out the Dying Stuff” el confirma com a valor compositiu a l’alça, a la vegada que destapa la seva vessant més introspectiva. Acords menors, atmosferes malencòniques i tempos lents que només s’acceleren durant l’èpica “Painting a Line” i durant la vitalista “Analyze”.

És precisament aquest darrer tema l’únic nexe evident entre el repertori recent del de Leipzig i el seu passat discogràfic. Si “I Paint It on a Wall” es recolzava en la immediatesa per entrar a la primera, “Cut Out the Dying Stuff” aporta un grau de profunditat i una gama de matisos que el fan créixer més i més a cada escolta. Matisos com la noctàmbula sofisticació del tema titular, el minimalisme de “Green” –interpretada a duet amb Nanna Schannong- o els aires trip hop d’"Alive”.

Menció a part es mereixen les múltiples capes de la inicial “Girona” -composta per Piek durant una de les seves estades a Catalunya-, aquell petit tresor titulat “Brooklyn Lullaby” i la que sens dubte és la peça més rodona del conjunt. “Left Room”. Pianos i bateries que evoquen a Lennon quan imaginava i a Bowie quan es preguntava si hi havia vida a Mart. Paisatges onírics i la veu de seda del de Leipzig brillant més que mai. Només per aquesta cançó -i pel seu corresponent videoclip, obra de Denis Herzog-, Peter Piek es mereixeria tenir la indústria en ple als seus peus.

http://peterpiek.bandcamp.com

Peter Piek - Leave Me Alone (2013)

El prolífic Peter Piek presenta un nou videoclip promocional del seu darrer disc, "Cut Out the Dying Stuff" (2013). En aquesta ocasió es tracta de "Leave Me Alone". L'ha dirigit Falk Schuster i té la peculiaritat de ser el primer vídeo elaborat íntegrament a partir de dibuixos realitzats pel músic i pintor de Leipzig. Poden visionar-lo aquí.

Peter Piek - Ti O O (2013)

Peter Piek acaba de presentar un nou videoclip, el de "Ti O O". Un tema on canta en anglès i en xinès, mantenint el seu registre inconfusible i col·laborant novament amb el director Marcus Grysczok -autor dels darrers clips del de Leipzig-. Com de costum, altament recomanable. En un altre ordre de coses, Piek comença aquesta mateixa setmana una nova gira per la Xina.

Ti O O

Peter Piek - Analyse (2013)

Dos mesos després de presentar un dels millors videoclips que haurem vist aquest any, "Left Room", l'alemany Peter Piek en presenta la continuació. "Analyse" és un altre dels temes que formen part del seu tercer disc, "Cut Out the Dying Stuff" (2013), i suposa l'altra cara de la moneda. Si "Left Room" evocava drama i melanconia tant musical com visualment, "Analyse" és celebració. Una d'aquelles cançons pop que et fan començar el dia de la millor manera possible. I un clip colorista -hi són presents els signes d'identitat de l'obra pictòrica de Piek- que, novament, és per treure's el barret. El dirigeix Marcus Grysczok i el poden visualitzar a través del link que trobaran sota aquestes línies.

http://www.youtube.com/watch?v=d4qh53f55qk&feature=youtu.be

Peter Piek - Left Room (2013)

Espectacular el nou videoclip de Peter Piek. "Left Room", un dels temes que formaran part del seu esperat tercer disc, "Cut Out the Dying Stuff". I tot un salt endavant pel que fa a maduresa compositiva -entesa en el millor dels sentits-. Misteri, drama i melanconia sobre una melodia de tarda de diumenge. Un piano i una bateria que evoquen a Lennon i Bowie, i per sobre de tot la inconfusible veu de seda del de Leipzig. El clip en qüestió conté, reforça i eleva tots els elements citats. Amb una fotografia espectacular, un constant crescendo d'intensitat narrativa i un final que posa la pell de gallina. Definitivament, el millor videoclip que he vist en molt de temps.

http://www.youtube.com/watch?v=vTtAX0ez1NM&list=PLB4911E88B07FD3DE

Ho canta en una cançó, ho pinta en una paret

PETER PIEK

La Bàscula, Barcelona

28 de febrer de 2013

Peter Piek tanca la seva gira estatal a La Bàscula. Molts temes nous que apunten maneres -el seu proper disc està en camí- i clàssics del seu repertori com "Painting a Line", "Ye-e-he-e-hey", "Elli" o "What About the Ladies". I aquella petita meravella anomenada "Girona" -composta durant una de les diverses estades del de Leipzig a casa nostra-. El millor refugi contra el vent i la pluja d'una freda nit de febrer. Piek es troba ara mateix camí d'Alemanya, on actuarà aquesta mateixa nit, però part de la seva essència es manté encara a Barcelona. El centre artístic Mútuo (c/. Julià Portet, 5 - metro: Urquinaona) acull des d'ahir un mural pintat expressament per aquest polifacètic artista. Una obra titulada "Dark Creature" que es podrà visitar durant els propers tres mesos. Ja ho deixa clar ell mateix en un dels seus temes definitius, "Ho canto en una cançó, ho pinto en una paret" ("I Paint It on a Wall", 2010).

Cantant cançons a La Bàscula.

Amb la paret que ha pintat a Mútuo Centro de Arte.

http://peterpiek.bandcamp.com

http://mutuocentro.com

Recordatori: Gira de Peter Piek

"I sing it in a song, I paint it on a wall" ("Ho canto en una cançó, ho pinto en un mur"). Tota una declaració de principis per a un artista multidisciplinar com l'alemany PETER PIEK. I és que tant les seves pintures com els seus discos han estat objecte d'elogis allà per on han passat. Sense anar més lluny, el seu darrer treball discogràfic, "I Paint It on a Wall" (2010, Noisedeluxe Records), li ha permès realitzar extenses gires per Europa, Àsia i Amèrica del Nord, a més de tocar en festivals de renom com el South By Southwest d'Austin, Texas. Una col·lecció de cançons amb influències tan variades com la seva paleta de colors i on sobresurt sempre la seva càlida veu de seda. Aquest mes de febrer es troba de gira per casa nostra de la mà de Fressa Ent i vostès encara són a temps d'escoltar-lo en directe. Aquestes són les darreres dates:

Dilluns 25 de febrer @ La Goleta, Sant Feliu de Guíxols (Girona)

Dimecres 27 de febrer @ Girona * house show

Dijous 28 de febrer @ La Bàscula, Barcelona

http://peterpiek.bandcamp.com/

www.fressaent.blogspot.com

Gira de Peter Piek

"I sing it in a song, I paint it on a wall" ("Ho canto en una cançó, ho pinto en un mur"). Tota una declaració de principis per a un artista multidisciplinar com l'alemany PETER PIEK. I és que tant les seves pintures com els seus discos han estat objecte d'elogis allà per on han passat. Sense anar més lluny, el seu darrer treball discogràfic, "I Paint It on a Wall" (2010, Noisedeluxe Records), li ha permès realitzar extenses gires per Europa, Àsia i Amèrica del Nord, a més de tocar en festivals de renom com el South By Southwest d'Austin, Texas. Una col·lecció de cançons amb influències tan variades com la seva paleta de colors i on sobresurt sempre la seva càlida veu de seda. Aquest mes de febrer estarà de gira per casa nostra de la mà de Fressa Ent. Aquestes són les dates:

Divendres 15 de febrer @ Up & Down, Montpellier (França)

Dissabte 16 de febrer @ UBU, Perpinyà (França)

Diumenge 17 de febrer @ La Gramola, Manresa (Barcelona)

Dilluns 18 de febrer @ * secret show, Figueres (Girona)

Dimarts 19 de febrer @ Cafè El Cercle, Girona

Dimecres 20 de febrer @ Mutuo, Barcelona

Divendres 22 de febrer @ Rincón Pío Sound, Don Benito (Badajoz)

Dissabte 23 de febrer @ ArteBar La Latina, Madrid

Diumenge 24 de febrer @ Jazz Cava, Vic (Barcelona)

Dilluns 25 de febrer @ La Goleta, Sant Feliu de Guíxols (Girona)

Dimecres 27 de febrer @ Girona * house show

Dijous 28 de febrer @ La Bàscula, Barcelona

http://peterpiek.bandcamp.com/
www.fressaent.blogspot.com

Peter Piek al Macondo

Peter Piek amb les espatlles ben cobertes

Peter Piek & Lucky Fonz III

Peter Piek en elèctric

Jonas Schneider & Peter Piek

Lucky Fonz III trencant el gel

PETER PIEK + LUCKY FONZ III

Macondo Bar, Barcelona

24 de maig de 2012

Definitivament, un dels millors concerts que he vist aquest any -i ja en van uns quants-. L'alemany Peter Piek tornava al Macondo en el marc de la seva tercera gira per Catalunya. I ho feia per primera vegada amb una banda d'acompanyament. L'holandès Lucky Fonz III al piano i el també alemany Jonas Schneider a la bateria van aportar color i matisos a un repertori ja de per sí rodó. Piek, de la seva banda, hi va aportar més intensitat que mai combinant la guitarra elèctrica amb una acústica que treia espurnes quan premia el pedal de distorsió. Va obrir ell sol, atenent les peticions d'un servidor -cosa que sempre és d'agrair- i oferint versions despullades de "Painting a Line" i "Ye-e-E-e-Hay". Tot seguit es va posar al piano i, amb l'acompanyament d'Schneider, va atacar una àgil "Underwater Death Song". Ja amb la formació al complert i novament amb la guitarra a les mans, va presentar material nou com "Girona" -composta durant la seva anterior visita a Catalunya- o la potent "Analyse", a més de clàssics del seu repertori com "The Words They're Left Undone", "You're So Right", "Elli" o unes accelerades "What About the Ladies?" i "I Sleep Beneath the Golden Hill". Quan els tres músics van fer una reverència al final de la nit, la sensació general era que allà dins havia passat quelcom molt gran. Prèviament, el propi Lucky Fonz III havia fet de teloner, aquest cop amb una guitarra acústica i un repertori que beu del folk dylanià i una lírica quotidiana i desenfadada que l'emparenta amb l'antifolk. No li perdin la pista.

http://www.peterpiek.com/
http://www.luckyfonziii.com/en/home



Audio: "I Sleep Beneath the Golden Hill" - Peter Piek

Peter Piek al Tarambana

PETER PIEK

Tarambana, Cardedeu (Barcelona)

20 de maig de 2012

Pocs aperitius tenen tan bon gust com el d'aquest migdia al Tarambana. Un concert vermut a càrrec de l'alemany Peter Piek, que tornava a Cardedeu en el marc d'una nova gira estatal. Un retorn carregat de novetats. La més important ha estat sens dubte el fet que per primera vegada el de Leipzig venia a casa nostra amb una banda d'acompanyament. Un bateria i un pianista -ni més ni menys que l'holandès Lucky Fonz III- han atorgat profunditat i matisos a temes de per sí tan rodons com "I Sleep Beneath the Golden Hill", "Elli" o el trencapistes "What About the Ladies" -amb un solo de piano que evocava al Jerry Lee Lewis més primitiu-. L'altra novetat de la gira és la possibilitat d'escoltar material nou -valgui la redundància-. Material que formarà part de l'imminent tercer disc de Piek i on destaquen títols com "Girona", compost durant la seva anterior visita a Catalunya.

Peter Piek seguirà de gira per les comarques gironines i Barcelona ciutat durant la propera setmana -aquesta mateixa nit el podran veure a la sala Mariscal de l'Estartit-. A la majoria de concerts comptarà com a teloner amb el propi Lucky Fonz III. Prenguin nota de les dates:

Diumenge 20 - Mariscal, L'Estartit

Dilluns 21 - Secret show, Figueres

Dimarts 22 - Secret show, Girona

Dimecres 23 - Mutuo Centro de Arte, Barcelona

Dijous 24 - Macondo Bar, Barcelona

Divendres 25 - Hostal Darnius, Darnius

Dissabte 26 - Sindicat, Garriguella

http://www.peterpiek.com/

www.luckyfonziii.com

Audio: "Girona" - Peter Piek

Concert vermut amb Peter Piek

Concert-vermut amb PETER PIEK 

Diumenge, 20 de maig – 12 del migdia 

Tarambana – Cafè Cultural i Gastronòmic 

Avda. Rei en Jaume, 116 – Cardedeu (Barcelona)

Entrada gratuïta

www.peterpiek.com

“Ho canto en una cançó i ho pinto en un mur”. Una frase que defineix a la perfecció el caràcter multidisciplinar del músic i pintor alemany Peter Piek. I una frase que li ha servit per a titular el seu segon disc, “I Paint It on a Wall” (2010), un brillant exercici de pop intens i poètic on destaca la seva inconfusible veu de textura sedosa. Piek ha presentat aquest àlbum literalment per tot el món, recorrent bona part de la geografia europea i nord-americana i arribant a actuar en festivals de prestigi com el reconegut South By Southwest d’Austin, Texas. Un any i mig després de la seva darrera visita, torna als nostres escenaris per a avançar-nos el material que conformarà el seu tercer disc. A la seva pàgina web ja se’n pot escoltar un tema que va compondre precisament durant la seva anterior estada a Catalunya, “Girona”.