Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sanjosex. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sanjosex. Mostrar tots els missatges
divendres, 15 de maig del 2020
Sanjosex - "Dos somnis" (2020)
"La revolució ha arribat / I jo sóc al sofà de casa", canta Sanjoex en una peça, "La revolució", que sembla adreçar els esdeveniments polítics de la passada tardor però d'alguna manera també connecta amb l'actual context de confinament. "Jo faig la revolució / Des d'un poblet de la Plana / Cuidant de l'educació del vailet de la mare", afegeix, com qui ha entès que la revolució més gran de totes passa per cuidar allò que un té més a prop. Com qui, més enllà de contextos i d'escenaris sociopolítics, opta per prioritzar les petites coses als grans relats.
"La revolució" és un dels sis talls que integren "Dos somnis" (2020, Bankrobber). Un ep amb què l'alter ego de Carles Sanjosé trenca un llarg silenci discogràfic: si no comptem "Càntut" (2016), la seva aproximació a la música d'arrel tradicional de la mà de Carles Belda, aquesta és la seva primera referència publicada des de "Festival" (2014). Una col·lecció de cançons que presenten un Sanjosex de perfil madur, que canta a la paternitat ("Pare", "Els gegants") però també a les petites grans bondats del dia a dia ("Les estrelles").
Enregistrat als estudis MusicLan amb Jordi Mora als controls i una banda integrada per vells coneguts com Miquel Sospedra (baix), Pep Mula (bateria) o Xarim Aresté (guitarra) –també amb la participació de convidats com Vicky de Clascà (Bikimel) o el mateix Belda-, "Dos somnis" recupera les formes més orgàniques i reflexives del discurs de Sanjosex. Publicat únicament en format digital com a mesura d'emergència en temps excepcionals, però disponible en la seva totalitat tan sols com a descàrrega de pagament per allò de posar en valor la música i l'ofici de qui la practica.
*Sanjosex presentarà "Dos somnis" aquest dissabte, 16 de maig (19h), amb un concert des dels propis estudis MusicLan que es podrà seguir a través de les seves xarxes socials. L'actuació servirà també per donar a conèixer el nou espai de música en directe en streaming La Sala Online.
Més informació:
Bankrobber / Pàgina web
Sanjosex / Facebook
dilluns, 4 de febrer del 2019
Els Pets, Mazoni i Sanjosex a El 9 Nou
Aquest cap de setmana hem tingut cita amb dues generacions del pop en català. Divendres vam assistir al concert d'Els Pets, que presentaven "Som" (2018) al Teatre Auditori de Granollers. I dissabte vam presenciar l'actuació conjunta de Jaume Pla (Mazoni) i Carles Sanjosé (Sanjosex) al Teatre Auditori Cardedeu, en el marc del Tastautors i amb l'artista local Irene Ferioli com a telonera. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).
diumenge, 3 de febrer del 2019
Els nois de la Bisbal
| Jaume Pla i Carles Sanjosé, la nit passada a Cardedeu. |
JAUME PLA I CARLES SANJOSÉ + IRENE FERIOLI
Tastautors 2019 @ Teatre Auditori Cardedeu
2 de febrer de 2019
L'amistat que uneix Jaume Pla i Carles Sanjosé ve de molt lluny. Dels dies en què compartien garatges i petits escenaris a la seva Bisbal d'Empordà natal. Des d'aleshores han esdevingut figures de primer ordre del pop català al capdavant dels seus respectius projectes, Mazoni i Sanjosex, representants destacats de l'escuderia Bankrobber i d'aquella generació que durant la passada dècada va trencar amb determinats tics dels 90. També han ofert algunes de les actuacions més recordades del Tastautors, un cicle que tancava ahir la seva quinzena edició amb un concert molt especial i gairebé inèdit. Pla i Sanjosé, amb l'únic suport de les seves guitarres, alternant-se a l'escenari i interpretant plegats temes de l'un i de l'altre i versions tan sorprenents com "Folsom Prison Blues" de Johnny Cash, "Tell Me Why" de Neil Young o una improvisada i desendreçada -aquesta era la gràcia- "Sultans of Swing" de Dire Straits. Abans havia actuat Irene Ferioli, una cantautora cardedeuenca que apunta a les formes més càlides del jazz vocal i la música d'arrel brasilera.
dilluns, 7 de gener del 2019
Prèvia del Tastautors 2019 a El 9 Nou
Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba, una actuació conjunta (i gairebé inèdita) de Mazoni i Sanjosex, i Guillem Roma presentant "Connexions" (2017), són els plats forts de la quinzena edició del cicle Tastautors, que tindrà lloc a partir del proper 19 de gener al Teatre Auditori Cardedeu. Avui en parlem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).
dilluns, 11 d’agost del 2014
Recomanacions: Festa Major de Cardedeu
No, per norma general, a mi tampoc m'agraden les festes majors. No obstant, la Festa Major de Cardedeu presenta enguany una oferta musical prou atractiva. Amb el seu permís, els deixo un grapat de recomanacions melòmanes perquè triïn, remenin i, sobretot, gaudeixin:
*GRANS AMB PUS. Fa vint anys, Cardedeu sonava així. La seva maqueta "Els aturats no canten havaneres" (1995) és un clàssic subterrani en tota regla. Hardcore melòdic i una lírica social que, lluny de perdre força, es manté plenament vigent a dia d'avui. Per això, i perquè una bona dosi de mala llet sempre és benvinguda, s'agraeix el seu retorn. Dimecres 13 d'agost (22,30h.) al Polvorí (plaça Sant Joan).
*MAZONI + SANJOSEX. Dos dels pilars de l'escuderia Bankrobber. Jaume Pla i Carles Sanjosé han tornat enguany amb àlbums on predominen el risc i les grans cançons. El primer ha deixat de banda la guitarra i ha signat un tractat d'electropop titulat "Sacrifiqueu la princesa". El segon ha revelat la seva vessant més immediata i vital amb "Festival" -atenció a la guitarra de Xarim Aresté-. Doble cartell d'alçada, dos reclams que es troben molt per sobre de tota festa major i hits tan incontestables com "La promesa" i "No hi ha mirades". Dijous 14 d'agost (23,55h.) al Garitu (plaça Sant Corneli).
*THE CAPACES + LAS MARLENES + VIOLETS. Els primers no necessiten presentació a aquestes alçades. Una de les maquinàries de punk i rock'n'roll d'alta tensió més ben engreixades de Barcelona. Les segones són una jove promesa del punk d'escola 77. I els tercers són tota una ràfega d'aire fresc, novament amb base punk i amb especial predilecció per la Costa Oest nord-americana dels 80 i els 90. Dijous 14 d'agost (23,55h.) al Polvorí (plaça Sant Joan).
*JOANA SERRAT. Una de les artistes amb més projecció de casa nostra -l'endemà d'aquesta actuació comença una minigira europea que la portarà per Bèlgica i el Regne Unit-. Natural de Vic, formada musicalment en ciutats com Dublin i amb una personal visió del so Americana, ha actuat en festivals com Primavera Sound i ha compartit escenari amb gegants com Neko Case. El seu darrer disc, "Dear Great Canyon" (2013, El Segell), ha comptat amb tot un Harris Newman (Arcade Fire, Tindersticks) als controls tècnics. Divendres 15 d'agost (19h.) al Parc Pompeu Fabra (Pista Coberta).
*MAROON TOWN. Durant els 90 va ser una de les formacions imprescindibles de la música jamaicana facturada a Europa. Formats al sud de Londres -i més concretament a la multicultural Brixton-, el seu discurs ha fusionat durant gairebé tres dècades llenguatges com els del reggae, el dancehall, el hip-hop o l'ska de tall més clàssic. Els seus temes han aparegut en infinitat de recopilatoris i segueixen considerant Catalunya com la seva segona llar després d'haver girat incansablement per mig planeta. La seva actuació l'amenitzarà un disc jockey d'alçada com és Dr. Batonga, àlies del polifacètic melòman i periodista musical Jordi Urpi. Divendres 15 d'agost (23,55h.) al Garitu (plaça Sant Corneli).
*EL PETIT DE CAL ERIL. El que va començar com una bucòlica visió de l'espectre antifolk ha esdevingut una entitat tan eclèctica com inclassificable. "La figura del buit" (2013, Bankrobber) és tot un tractat de pop d'autor amb l'inconfusible segell de Joan Pons. Dotze cançons que enllacen i a la vegada deixen petits registres com els del folk, el soul o la psicodèlia. Un regust decididament clàssic i la sempre solvent producció de tot un Dalmau Boada (Esperit!). Dissabte 16 d'agost (12h.) en concert vermut al Garitu (plaça Sant Corneli).
*GRANS AMB PUS. Fa vint anys, Cardedeu sonava així. La seva maqueta "Els aturats no canten havaneres" (1995) és un clàssic subterrani en tota regla. Hardcore melòdic i una lírica social que, lluny de perdre força, es manté plenament vigent a dia d'avui. Per això, i perquè una bona dosi de mala llet sempre és benvinguda, s'agraeix el seu retorn. Dimecres 13 d'agost (22,30h.) al Polvorí (plaça Sant Joan).
*MAZONI + SANJOSEX. Dos dels pilars de l'escuderia Bankrobber. Jaume Pla i Carles Sanjosé han tornat enguany amb àlbums on predominen el risc i les grans cançons. El primer ha deixat de banda la guitarra i ha signat un tractat d'electropop titulat "Sacrifiqueu la princesa". El segon ha revelat la seva vessant més immediata i vital amb "Festival" -atenció a la guitarra de Xarim Aresté-. Doble cartell d'alçada, dos reclams que es troben molt per sobre de tota festa major i hits tan incontestables com "La promesa" i "No hi ha mirades". Dijous 14 d'agost (23,55h.) al Garitu (plaça Sant Corneli).
*THE CAPACES + LAS MARLENES + VIOLETS. Els primers no necessiten presentació a aquestes alçades. Una de les maquinàries de punk i rock'n'roll d'alta tensió més ben engreixades de Barcelona. Les segones són una jove promesa del punk d'escola 77. I els tercers són tota una ràfega d'aire fresc, novament amb base punk i amb especial predilecció per la Costa Oest nord-americana dels 80 i els 90. Dijous 14 d'agost (23,55h.) al Polvorí (plaça Sant Joan).
*JOANA SERRAT. Una de les artistes amb més projecció de casa nostra -l'endemà d'aquesta actuació comença una minigira europea que la portarà per Bèlgica i el Regne Unit-. Natural de Vic, formada musicalment en ciutats com Dublin i amb una personal visió del so Americana, ha actuat en festivals com Primavera Sound i ha compartit escenari amb gegants com Neko Case. El seu darrer disc, "Dear Great Canyon" (2013, El Segell), ha comptat amb tot un Harris Newman (Arcade Fire, Tindersticks) als controls tècnics. Divendres 15 d'agost (19h.) al Parc Pompeu Fabra (Pista Coberta).
*MAROON TOWN. Durant els 90 va ser una de les formacions imprescindibles de la música jamaicana facturada a Europa. Formats al sud de Londres -i més concretament a la multicultural Brixton-, el seu discurs ha fusionat durant gairebé tres dècades llenguatges com els del reggae, el dancehall, el hip-hop o l'ska de tall més clàssic. Els seus temes han aparegut en infinitat de recopilatoris i segueixen considerant Catalunya com la seva segona llar després d'haver girat incansablement per mig planeta. La seva actuació l'amenitzarà un disc jockey d'alçada com és Dr. Batonga, àlies del polifacètic melòman i periodista musical Jordi Urpi. Divendres 15 d'agost (23,55h.) al Garitu (plaça Sant Corneli).
*EL PETIT DE CAL ERIL. El que va començar com una bucòlica visió de l'espectre antifolk ha esdevingut una entitat tan eclèctica com inclassificable. "La figura del buit" (2013, Bankrobber) és tot un tractat de pop d'autor amb l'inconfusible segell de Joan Pons. Dotze cançons que enllacen i a la vegada deixen petits registres com els del folk, el soul o la psicodèlia. Un regust decididament clàssic i la sempre solvent producció de tot un Dalmau Boada (Esperit!). Dissabte 16 d'agost (12h.) en concert vermut al Garitu (plaça Sant Corneli).
divendres, 11 d’abril del 2014
Preestrena, luxe i festival
SANJOSEX
NAUB1, Granollers
10 d'abril de 2014
"No hi ha mirades". En qualsevol país normal, seria la cançó de l'estiu. I ho serà, en efecte, per a tots aquells melòmans que hi han trobat la porta d'entrada a una primavera incomprensible sense cançons com aquesta. El primer single de "Festival" (2014, Bankrobber), el nou disc de Sanjosex. I, novament, un dels treballs més sòlids que s'escoltaran enguany a casa nostra. Arribarà a les botigues la setmana que ve. Ahir ja es podia adquirir a la NAUB1, durant la preestrena d'una gira de presentació que començarà aquest cap de setmana a Girona -en el marc del festival Strenes-. Emoció, molta. Entre el respectable i entre els propis músics, que presentaven per primera vegada les noves cançons a un públic amb set de Sanjosex -quatre anys sense disc nou són molts-. Un gel que es trencava definitivament amb la inicial "The Catcher". Una hora i mitja llarga i vint-i-cinc cançons entre les quals va predominar el material recent. El nou disc va sonar sencer: de la peça inicial a la final "Sí", passant per la reflexió d'"El joc", l'optimisme incondicional de "M'agraden els colors", la lírica gairebé autorreferencial de "Fem música" i, sí, aquell monument a la perfecció pop que és "No hi ha mirades". També van sonar clàssics, és clar. "Futur Incert", "Puta", "Animal salvatge" o les inevitables "Fem l'amor" i "Temps i rellotge". I de quina manera van sonar. Fresques com el primer dia. I ben engreixades per la que probablement sigui la millor banda d'acompanyament del país. Destacant la presència d'un Xarim Aresté que no només s'hi ha integrat, sinó que n'ha elevat la categoria amb la seva màgia a les sis cordes. Un dels millors guitarristes que mai hem conegut a casa nostra, i les cançons majúscules de Carles Sanjosé. Preestrena exclusiva per a culminar una residència a la B1 -ha estat al Centre de Creació i Difusió Musical on s'ha acabat de posar a punt el nou directe de Sanjosex-. Concert de luxe. I, mai més ben dit, un festival.
| Festival a la B1. |
| Carles Sanjosé. |
| Xarim Aresté. |
dimecres, 9 d’abril del 2014
Carles Sanjosé (Sanjosex): "Per definició, el músic no és mai una persona rica"
![]() |
| Sanjosex, durant la seva residència a la B1 - Foto: Àlex Falcó. |
dilluns, 7 d’abril del 2014
Sanjosex: preestrena a la NAUB1
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


