Xarim Aresté - "Groc" (2018)

Tard o d'hora havia de passar. La situació s'ha fet tan insostenible que era qüestió de temps que un artista dediqués un disc sencer a denunciar-la. L'empresonament de persones per les seves idees, les càrregues policials contra ciutadans pacífics que tan sols volien dipositar una papereta en una urna, els atacs constants a qualsevol manifestació que gosi discrepar del discurs oficial, són el marc de fons de "Groc" (2018, Bankrobber). El nou ep del sempre oportú i polifacètic Xarim Aresté, distribuït en exclusiva amb l'edició de juny de la revista Enderrock, quatre cançons breus però intenses i contundents com a resposta a tota la repressió exercida durant els darrers mesos per la maquinària de l'Estat. Quatre talls en clau folk de naturalesa immediata i amb títols tan inequívocs com "Sedició" o "Querida España". El presentarà en directe el proper 28 de juny al CAT Tradicionàrius.

Quinze cors i una sola veu

BRANCA SANTA

Festival Connexions

La 2 d'Apolo, Barcelona

20 d'octubre de 2016

L’escenari es va fer petit tan bon punt els músics s’hi van enfilar. I és que una cosa així no es veu cada dia: ni més ni menys que catorze instrumentistes es van aplegar damunt les taules durant una hora i quinze minuts que ja formen part de la història musical recent de Barcelona. Quatre guitarres, dues bateries, un kit de percussió, un baix, un teclat, un orgue Hammond i una secció de vents a quatre bandes. A la qual cosa cal afegir les videoprojeccions de Joan Garau, que no es trobava a l’escenari però també forma part d’aquest col·lectiu a priori irrepetible i sobre el terreny únic en la seva espècie.

Perquè Branca Santa és això, un col·lectiu d’artistes, i no pas un grup de música a seques. El punt de trobada d’algunes de les forces creatives més singulars i indomables de l’efervescent escena de les Balears, d’on provénen tots els membres de la formació amb excepció del català Xarim Aresté -veu, guitarra i un dels rostres visibles del projecte juntament amb el seu homòleg Roger Pistola i el trompetista Pep Garau-. Una cocteleria sònica on conviuen ben agitats llenguatges com els del jazz, el soul, el rock progressiu, la psicodèlia, el folk i fins i tot allò que es va anomenar música laietana.

Aquest era el seu segon concert, el primer que oferien a Barcelona i la presentació oficial del seu flamant disc de debut, “Trompes d’assalt” (2016, Bankrobber). Un repertori eclèctic on ressonen per moments Traffic, Blood, Sweat & Tears, els últims Màquina! i aquella hipotètica sessió conjunta que Miles Davis i Jimi Hendrix mai van arribar a celebrar. I una posada en escena tan dinàmica com aclaparadora. Una quinzena de cors parlant amb una sola veu, amb tot el virtuosisme del món però deixant de banda els personalismes. “Som una colla d’amics”, va proclamar Aresté durant la recta final del concert. Al capdavall, potser sigui aquest el secret de tot plegat.

Originalment publicat a B-Magazine.

Xarim Aresté - "La Rosada" (2015)

Molt més que un canvi d'aires - Foto Noemí Elías.

En una entrevista que jo mateix li vaig fer l'estiu passat, Xarim Aresté explicava que estava treballant en composicions noves, però no sabia si de tot plegat n'acabaria sortint un disc o simplement arxius penjats de forma individual a la xarxa. Per sort, la idea del disc ha acabat prenent forma i el de Flix lliura aquest mateix mes el seu segon àlbum en solitari, "La rosada" (2015). El separen dos anys de "Lladregots" (2013), període durant el qual ha dut a terme col·laboracions amb amics i coneguts com Gerard Quintana o Sanjosex, ha fet una gira de petit format amb un power trio que feia saltar espurnes i ha ingressat a la nòmina de Bankrobber. Vaja, que no ha parat quiet ni un moment i d'experiències n'ha viscut unes quantes. Potser per això, la distància que separa "Lladregots" de "La rosada" té a la pràctica un abast molt superior a aquests dos anys. Parlem d'un salt d'alçada, d'un cop de volant estilístic dels que marquen època i d'un Aresté que acaba de signar la seva obra definitiva.

La primera pista la trobem al tema que enceta "La rosada". Un "A l'univers li sua" de ritme sincopat amb explosiva secció de vents que alça la veu d'Aresté a cotes fins ara inèdites. Per si encara no hagués quedat prou clar, "Ple de gom a gom" eleva al màxim la temperatura ambient al ritme d'adrenalínic folk amb pinzellades balcàniques. A aquestes alçades no n'hi ha cap dubte. L'entrada a Bankrobber suposa per a Aresté molt més que un canvi d'aires. Suposa l'inici d'una nova etapa creativa que, ara per ara, deixa enrere les formes setanteres a què ens tenia acostumats per a abraçar registres com la psicodèlia o un pop plusquamperfet que beu directament de "Pet Sounds" o "Odessey and Oracle". Música de vocació lliure que tant pot apuntar a l'Orient més remot -"Jo t'estimo"- com al soul més revitalitzador -"La Santa Espina"-, i que deixa per a la posteritat la immortal "Pensant en cercles". Lisèrgia primaveral, lírica vitamínica i un tresor a l'alçada de tot allò amb què se'l pugui arribar a comparar. Un clàssic, ni més ni menys.

Roleguita & Boquerón a la NAUB1

Els contes de tota la vida, explicats a ritme de refrescant rock'n'roll, jazz, blues i hip-hop. Els clàssics d'AC/DC o James Brown, adaptats al llenguatge dels més petits. ROLEGUITA & BOQUERÓN han redefinit el concepte d'espectacle familiar amb un discurs fresc, atrevit i desacomplexat. Al seu darrer disc, "El xiflat de l'arbre" (2014), hi col·laboren destacades figures del panorama musical independent com Sergi Carós (Ed Tulipa) o Xarim Aresté. El van presentar mesos enrere a la NAUB1, on tornaran aquest dissabte, 13 de desembre (12h.), amb les bones vibracions de sempre i més d'una sorpresa nadalenca. Als fills els encantarà. Als pares, també.

Roleguita & Boquerón

NAUB1

Brubaker

Recomanació: Sabadell VegFest

Musica de casa i cultura vegetariana. Amb la voluntat d'acostar aquests dos conceptes i de la mà de La Produktiva, neix el SABADELL VEGFEST (SVF). Un festival que tindrà lloc aquest diumenge, 7 de setembre (d'11 a 21h.), al restaurant vegetarià La Capella, al parc de Can Gambús, a Sabadell. Xerrades, documentals i fira artesana, gastronòmica i discogràfica, a més d'actuacions com les d'Steven Munar, Xarim Aresté, El Sobrino del Diablo o Roleguita & Boquerón. Entrada gratuïta, entorn privilegiat i ambient familiar.

http://www.laproduktiva.com/svf

Xarim Aresté: "No em considero un guitarrista"

Xarim Aresté al Festival Fresc. Retrat d'un artista humil - Foto: Àlex Falcó.

S’imaginen a Picasso negant el fet de ser pintor? Tal declaració no només qüestionaria l’evidència. Suposaria també una gran dosi d’humilitat. Un detall dels que engrandeixen la persona i l’artista que aquesta porta a dins. Xarim Aresté és una d’aquestes persones i un d’aquests artistes. Algú tan gran com per fer màgia amb les sis cordes i seguidament proclamar que no es considera un guitarrista. La setmana passada va actuar al Festival Fresc, i un servidor va tenir el plaer de parlar amb ell del seu present, de la seva trajectòria i d’un ofici, el de músic, que no sempre és prou valorat. Ja poden llegir l'entrevista a la web de Brubaker. També hi poden llegir la crònica completa del festival.

Festival Fresc 2014 (2)

 

XARIM ARESTÉ

Festival Fresc, Casa Corbella (Cardedeu)

25 de juliol de 2014

"Amb la música s'hi guanyen millor la vida els venedors que els músics", lamentava Xarim Aresté des de l'escenari del Fresc. No li faltava raó, i tampoc li faltaven motius per a proclamar-ho als quatre vents. En un negoci on les estratègies comercials pesen més que la vocació expressiva, el de Flix és una raresa. Un músic amb totes les lletres. Un artista que no perd a les xarxes socials un temps que prefereix invertir a les sis cordes. Un cul inquiet amb tantes coses a dir com ganes d'obrir i explorar noves vies. Aquest estiu es troba de gira amb La Massa Coral de St. Marrà, eclèctic power trio que completen els sempre solvents Sergi Carós (Ed Tulipa), al baix, i Ermengol Mayol (Dr. Funkenstein, Roleguita & Boquerón), a la bateria. Dos músics que aporten al repertori seguretat, i a la vegada amplien el ventall de registres sonors. Es mantenen les tempestes elèctriques en forma de distorsió i solos estratosfèrics, sí, però conviuen ara amb passatges reposats i dominats per les textures acústiques -el propi Aresté va començar i acabar el concert tot sol, amb l'únic acompanyament d'una de les seves guitarres-. Una hora i mitja en què l'obra solista del de Flix es va citar amb records a Very Pomelo i amb peces de nova factura. Material encara inèdit com a sòlid testimoni d'un torrent expressiu sense límits.

El Fresc a Terra de Músics

Aquest migdia he tornat a participar en directe a l'espai Terra de Músics, conduït per Maria Josep Pérez a Ràdio Granollers. Hi he assistit en representació de Brubaker i amb motiu de la imminent segona edició del Festival Fresc. També hi ha intervingut per via telefònica el gran Xarim Aresté. Ho poden escoltar a través del podcast del programa.

Festival Fresc - El Petit Festival d'Estiu de Cardedeu

Experiències singulars en un indret ple d'història. Una aposta per les veus emergents de casa i per valors com la proximitat, la qualitat, el rigor o la microcultura. Maria Rodés, Roger Mas, Xarim Aresté, Névoa i una pila de sorpreses. Actuacions exclusives i a la fresca en un entorn incomparable: el pati de la Casa Corbella. Una masia del segle XVIII i tota una joia del patrimoni arquitectònic i paisatgístic de Cardedeu. Rutes musicals a càrrec de selectors com Dr. Batonga o Brubaker DJ Set i una oferta gastronòmica purament mediterrània. Del 24 al 27 de juliol torna el FESTIVAL FRESC. Aforament limitat a 150 persones i una experiència de ben segur inoblidable. Més informació i venda d'entrades als enllaços següents:

www.brubaker.cat

www.festivalfresc.cat

Preestrena, luxe i festival

SANJOSEX

NAUB1, Granollers

10 d'abril de 2014

"No hi ha mirades". En qualsevol país normal, seria la cançó de l'estiu. I ho serà, en efecte, per a tots aquells melòmans que hi han trobat la porta d'entrada a una primavera incomprensible sense cançons com aquesta. El primer single de "Festival" (2014, Bankrobber), el nou disc de Sanjosex. I, novament, un dels treballs més sòlids que s'escoltaran enguany a casa nostra. Arribarà a les botigues la setmana que ve. Ahir ja es podia adquirir a la NAUB1, durant la preestrena d'una gira de presentació que començarà aquest cap de setmana a Girona -en el marc del festival Strenes-. Emoció, molta. Entre el respectable i entre els propis músics, que presentaven per primera vegada les noves cançons a un públic amb set de Sanjosex -quatre anys sense disc nou són molts-. Un gel que es trencava definitivament amb la inicial "The Catcher". Una hora i mitja llarga i vint-i-cinc cançons entre les quals va predominar el material recent. El nou disc va sonar sencer: de la peça inicial a la final "Sí", passant per la reflexió d'"El joc", l'optimisme incondicional de "M'agraden els colors", la lírica gairebé autorreferencial de "Fem música" i, sí, aquell monument a la perfecció pop que és "No hi ha mirades". També van sonar clàssics, és clar. "Futur Incert", "Puta", "Animal salvatge" o les inevitables "Fem l'amor" i "Temps i rellotge". I de quina manera van sonar. Fresques com el primer dia. I ben engreixades per la que probablement sigui la millor banda d'acompanyament del país. Destacant la presència d'un Xarim Aresté que no només s'hi ha integrat, sinó que n'ha elevat la categoria amb la seva màgia a les sis cordes. Un dels millors guitarristes que mai hem conegut a casa nostra, i les cançons majúscules de Carles Sanjosé. Preestrena exclusiva per a culminar una residència a la B1 -ha estat al Centre de Creació i Difusió Musical on s'ha acabat de posar a punt el nou directe de Sanjosex-. Concert de luxe. I, mai més ben dit, un festival.

Festival a la B1.

Carles Sanjosé.

Xarim Aresté.

In_Cult: Xarim Aresté a la B1

XARIM ARESTÉ

NAUB1, Granollers

30 de novembre de 2013

És molt probable que Xarim Aresté ni tan sols en fos conscient, però les seves botes eren tota una declaració de principis. Botes de batalla, desgastades per les incomptables hores de servei i amb bona part de les seves respectives superfícies cobertes amb restes de fang sec. En uns temps en què determinades actuacions de rock'n'roll s'assemblen més a una desfilada de models que a un concert, reconforta comprovar que encara hi ha músics que es passen més hores al local d'assaig que a l'estilista. Perquè si d'una cosa pot presumir Aresté és d'autenticitat. Sí, autenticitat. Un concepte maltractat i banalitzat com pocs a aquestes alçades, però que en el seu cas no respon a tòpics sinó a una realitat palpable. La d'un repertori -i una manera d'interpretar-lo- tan natural i espontani com aquelles botes que han servit en mil i una batalles.

Batalles com les que el propi Aresté ha lliurat en tota mena d'escenaris, ja sigui acompanyant a d'altres o defensant els seus propis arguments al capdavant de Very Pomelo i en solitari. Fent gala en tot moment d'un adn que incorpora tota la profunditat de la música nord-americana d'arrels. Absorbint el bo i millor d'una tradició que enllaça Robert Johnson amb la Creedence i The Band amb Neil Young. I el més important, traslladant-ho a la seva llengua i la seva manera de fer sense perdre ni un gram de frescor pel camí. Ni un gram d'aquell mojo que l'allunya d'imitadors i usurpadors diversos i li atorga línia directa amb els seus ídols i mestres.

Amb el seu concert a la NAUB1 -compartint escenari amb un disc jockey d'excepció com és Jaume Pla (Mazoni), i comptant puntualment ni més ni menys que amb Paul Fuster a la bateria- va cloure les jornades d'agitació cultural In_Cult. Ho va fer al capdavant del seu projecte solista. Reduint l'estructura de Very Pomelo a un power trio en flames. Prescindint dels recursos de la banda mare i sonant més bàsic, cru i directe que mai. Condensant el blues elèctric entès a la manera de Cream, Led Zeppelin o la Jimi Hendrix Experience, i transformant-lo en una supernova de proporcions atòmiques. Reivindicant la força d'una guitarra, un baix, una bateria i els lascius aguts de la seva veu per sobre de qualsevol posat o estilisme. No ho dubtin, el fang acumulat en aquelles botes és fruit d'hores i hores de trajecte. Tantes com anys porta Aresté venent la seva ànima al mateix diable que va comprar la de Robert Johnson en una cruïlla de camins.

Cançons sense posats ni estilismes.

El power trio en acció.

Amb Paul Fuster a la bateria.

Botes de batalla i electricitat als pedals.

In_Cult: "Pauls Planet" (2013)

Paul Fuster és antisistema. No es passa el dia llançant proclames incendiàries ni es perd en discursos pamfletaris, però és antisistema. I ho és perquè viu fora del sistema, i de passada evidencia que fer-ho és possible. Es manté al marge de la societat de consum, construint-se ell mateix instruments musicals i mitjans de transport com bicicletes o furgonetes, no aspirant a res que no li sigui imprescindible per viure i entenent la seva música com una expressió vital i no com una mercaderia. Per això rebutja ofertes de festivals i és capaç de passar-se dos mesos girant per Catalunya en bicicleta, defugint els escenaris convencionals i arribant a racons sovint exclosos dels circuits de música en directe. El llargmetratge "Pauls Planet" (2013), d'Aleix Barba i Marc Sirisi, documenta aquesta gira amb testimonis del propi Fuster i de gent del seu entorn com Xarim Aresté o Joan Pons (El Petit de Cal Eril). És aquest últim qui augura que gires com aquesta són "el futur de la música". I no va mal encaminat. A falta de locals on expressar-se, caldrà buscar sales d'estar, garatges i espais recuperats. Davant d'un panorama tan massificat com estancat, la millor sortida és la proximitat i el contacte de tu a tu amb el públic. Amb una indústria en hores baixes i unes subvencions oficials que s'aprimen, no queda més remei que recórrer a l'autogestió i el Do It Yourself. Quan el sistema no funciona, viure'n al marge pot ser una bona manera de transformar-lo. Paul Fuster n'ha donat un bon exemple.

"Pauls Planet" es va projectar la nit passada a la NAUB1 de Granollers, en el marc de les jornades d'agitació cultural In_Cult que organitza el col·lectiu L'Esquerda. Poden consultar la resta de la programació aquí.

Art i moral

"Alguns discos m'arrosseguen cap a un moment concret i això m'inspira. És com si tinguessis la vida als dits". Declaracions de Xarim Aresté (Very Pomelo) a Ruta 66. L'entrevista, signada per Eduardo Izquierdo i publicada a l'edició de juliol-agost de la revista, és breu però prou intensa per a incloure reflexions com aquesta: "Les lleis de l'art són les lleis de la moral, i a la inversa. Tota la resta és vanitat. Ego malferit". Doncs sí, per molt que l'art -i en especial la música- sigui cada dia més un mercat, i la moral imperant la de les xifres.