20 anys sense Joe Strummer

Joe Strummer (1952-2002).

Es commemoren avui 20 anys de la mort de Joe Strummer. El fill de diplomàtic que va acabar ensenyant a diverses generacions a viure més enllà de la norma. El rocker d'arrel que també escoltava a Woody Guthrie, i que amb el pas dels anys es va deixar seduir per tota mena de ritmes, arribant a definir un discurs tan global com personal. El portaveu de la revolució punk que va saber-hi veure més enllà del nihilisme per facturar obres tan transcendents com perdurables. L'heroi de milions de persones que va preferir esquivar els radars i viure en un discret segon pla, en lloc d'esdevenir una caricatura d'ell mateix. El vocalista dels 101ers i l'ànima de The Clash. També l'etern rebel que va comandar els Mescaleros al mateix temps que s'asseia amb tot un Johnny Cash a versionar un clàssic de Bob Marley, aquell "Redemption Song" que tots dos van veure publicat ja de forma pòstuma –a la caixa "Unearthed" (2003), que repassa l'etapa American de l'Home de Negre-. La seva figura, la seva obra i el seu missatge segueixen vigents.

Keith Levene (1957-2022)

KEITH LEVENE
(1957-2022)

Poca gràcia li deu haver fet a John Lydon que bona part dels titulars referents a la mort de Keith Levene es referissin a The Clash i no pas a Public Image Ltd. Sobretot tenint en compte que el seu pas per la banda de Joe Strummer havia estat gairebé testimonial, mentre la seva aportació a PiL va ser més que notable –potser, ben pensat, a Lydon sí que li deu haver fet una mica de gràcia tot plegat-. El guitarrista –i teclista- va ser membre fundador de tots dos grups, però el cert és que la seva història ja venia de lluny abans del punk i el post-punk.

Fan incondicional del rock progressiu –sí, aquesta dada provocarà més d'un creuament de cables-, es va dedicar a fer de roadie per a Yes abans d'entrar en contacte amb les bases de la imminent revolució de l'imperdible –una altra dada que alguns potser no acabaran de processar-. Va ser aleshores quan, diuen diverses fonts, va animar Strummer a deixar els 101ers i formar el que esdevindria The Clash. Hi va durar poc, i després de militar en projectes com The Flowers of Romance –amb uns encara desconeguts Sid Vicious i Viv Albertine, entre d'altres- va acabar a les files de PiL.

Va jugar un paper clau als primers temps de la banda, encarregant-se de les guitarres, els teclats i els sintetitzadors però també fent tasques de producció en obres com "First Issue" (1978), "Metal Box" (1979) o "Flowers of Romance" (1981) –aquest últim, batejat en honor del seu anterior grup-. Va deixar la formació el 1983 per diferències creatives amb Lydon, es va establir temporalment als Estats Units i va treballar –sovint com a productor- amb bandes de l'òrbita alternativa com uns joves Red Hot Chili Peppers-. També va iniciar la seva pròpia carrera solista –al seu primer àlbum, "Violent Opposition" (1989), hi van tocar components de RHCP-. Ens ha deixat a l'edat de 65 anys.

Antologia de Joe Strummer

Joe Strummer (1952-2002).

No resulta fàcil per al no iniciat acostar-se a l'obra de Joe Strummer al marge de The Clash. Dels seus inicis amb els 101ers al seu retorn per la porta gran al capdavant dels Mescaleros passant per la seva tasca com a compositor de bandes sonores, la trajectòria del músic britànic és tan eclèctica com inconnexa. Per això és una molt bona notícia que els seus hereus s'hagin decidit a posar-hi una mica d'ordre amb la imminent edició del que serà el primer recopilatori centrat exclusivament en allò que va passar abans i després de The Clash. "Joe Strummer 001", es titularà, i si tot va bé el tindrem al carrer a finals de setembre en múltiples edicions que, com ja sol ser habitual en aquests casos, aniran dels formats més luxosos als més econòmics. A més de les peces més representatives de cada una de les diferents etapes, hi haurà abundant material inèdit com ara una antiga demo del que acabaria esdevenint "This Is England" -bé, sembla que al capdavall la connexió Clash havia d'acabar sortint per algun lloc o altre-. Més informació aquí.