 |
| Joe Strummer (1952-2002). |
Es commemoren avui 20 anys de la mort de
Joe Strummer. El fill de diplomàtic que va acabar ensenyant a diverses generacions a viure més enllà de la norma. El rocker d'arrel que també escoltava a
Woody Guthrie, i que amb el pas dels anys es va deixar seduir per tota mena de ritmes, arribant a definir un discurs tan global com personal. El portaveu de la revolució punk que va saber-hi veure més enllà del nihilisme per facturar obres tan transcendents com perdurables. L'heroi de milions de persones que va preferir esquivar els radars i viure en un discret segon pla, en lloc d'esdevenir una caricatura d'ell mateix. El vocalista dels
101ers i l'ànima de
The Clash. També l'etern rebel que va comandar els
Mescaleros al mateix temps que s'asseia amb tot un
Johnny Cash a versionar un clàssic de
Bob Marley, aquell
"Redemption Song" que tots dos van veure publicat ja de forma pòstuma –a la caixa
"Unearthed" (2003), que repassa l'etapa
American de l'Home de Negre-. La seva figura, la seva obra i el seu missatge segueixen vigents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada