dissabte, 18 de novembre de 2017

Malcolm Young (1953-2017)

MALCOLM YOUNG
(1953-2017)

Encara no fa ni un mes que dèiem adéu a George Young quan ens assabentem de la mort, avui mateix, d'un dels seus germans i fundador d'AC/DC, aquest monstre de la guitarra rítmica que ha estat l'irrepetible Malcolm Young. Escolto mentre escric aquestes línies la que per a molts va ser porta d'entrada a la música dels australians, "It's a Long Way to the Top (If You Wanna Rock'n'Roll)". La peça que encetava tant el segon disc que van editar al seu país, "T.N.T." (1975), com el seu debut internacional, "High Voltage" (1976). Inequívoca declaració d'intencions que prenia com a punt de partida un dels riffs més definitius de Young, i pilar fonamental a partir del qual s'ha edificat bona part del rock més elèctric i enèrgic de les passades quatre dècades. Ens deixa després d'una llarga temporada allunyat dels escenaris per problemes de salut. En pau descansi.

Un any sense Sharon Jones


Avui fa un any que ens va deixar Sharon Jones. I tot just ahir va veure la llum el que havia d'haver estat el seu darrer àlbum d'estudi amb els Dap-Kings, un "Soul of a Woman" (2017) que es publica finalment a títol pòstum. Onze talls que en absolut sonen a comiat i que evoquen tota la vitalitat que sempre va transmetre la seva autora. Una celebració amb totes les lletres on el soul més majestuós, el de la inicial "Matter of Time" o la nocturna "Just Give Me Your Time", alterna amb trencapistes de la talla de "Sail On!". Una cara b dominada pels arranjaments orquestrals que revelen la vessant més sofisticada de Jones i apunten la direcció que podria haver agafat la seva obra d'haver seguit ella entre nosaltres. I per damunt de tot, l'enèsim testimoni d'una de les veus més grans que ha donat la música d'arrel afroamericana al llarg de les passades dècades.

divendres, 17 de novembre de 2017

Guitarra, baix i bateria - Programa 159

Els components de Laibach, durant la seva expedició a Corea del Nord.
Ahir al vespre vaig fer la primera col·laboració mensual de la temporada a Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb Ricky Gil i Laura Peña. Al llarg d'una hora ens van acompanyar Xavier Calvet, Xarim Aresté, Marianne Faithfull, Marion Harper, Steven Munar i Laibach. Ja poden escoltar-ho en podcast.

Tiger Menja Zebra: "Per més mal que ens fem, els humans tornem a cometre els mateixos errors"


La música de Tiger Menja Zebra potser no és per a tothom, però de ben segur no deixarà ningú indiferent. Els de Granollers acaben de publicar el seu tercer disc, "Anarquia i mal de cap" (2017, Hidden Track), vuit peces que ataquen sense pietat les contradiccions i el caos del món contemporani. I el darrer capítol d'allò que ells mateixos han anomenat Trilogia de l'Autodestrucció de l'Ésser Humà. Aquesta setmana n'he parlat amb ells en una entrevista que publica avui mateix El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins diumenge.

dijous, 16 de novembre de 2017

Secció amb Laura Peña a "Guitarra, baix i bateria"

Aquest vespre tindré el plaer d'encetar secció conjunta amb Laura Peña a Guitarra, baix i bateria, l'espai musical de Ricky Gil a Ràdio Silenci. Durant una hora parlarem sobre novetats discogràfiques, documentals melòmans i recomanacions diverses. Ens podran escoltar en directe a partir de les 20h o posteriorment en podcast.

dimecres, 15 de novembre de 2017

Gay Mercader: Tour Posters 1971/2017

Fa més de quatre dècades que Gay Mercader va programar el llegendari concert de King Crimson al pavelló esportiu de Granollers -gira de "Larks' Tongues in Aspic" (1973)-. Un dels episodis clau a l'hora de situar Barcelona, Catalunya i el conjunt de l'Estat al mapa de les grans gires internacionals, i la primera pedra del que esdevindria Gay & Company, promotora pionera en aquesta banda dels Pirineus i paraigües sota el qual actuarien a casa nostra gegants com Patti Smith, Iggy Pop, els Rolling Stones, Bruce Springsteen, AC/DC, The Cure, Eric ClaptonElton John, Bob Dylan, Bob Marley, Lou Reed, Genesis, Roxy Music, Ramones o Neil Young, entre molts d'altres. Apareix ara el volum "Gay Mercader. Tour Posters 1971/2017" (2017, Vudumedia), un repàs als cartells més emblemàtics d'una trajectòria imprescindible per a entendre l'arrelament de la música pop al nostre país.

De normalitat i manca de maduresa

Segons els autoproclamats equidistants, que els independentistes catalans segueixin votant el PdeCAT, ERC o la CUP malgrat no haver sabut aquests gestionar el seu propi vot és un símptoma evident de manca de maduresa. En canvi, que el PP hagi guanyat tres eleccions generals seguides i governi còmodament la majoria de comunitats autònomes malgrat ser un dels partits més corruptes d'Europa és senyal d'absoluta normalitat. I així anem.