dilluns, 22 de gener de 2018

Pau Vallvé a El 9 Nou


El passat divendres 19 vaig assistir al concert de Pau Vallvé al cicle Tastautors, al Teatre Auditori Cardedeu. Avui ho explico a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.

Una dècada sense Heath Ledger

Heath Ledger (1979-2008) caracteritzat com el Joker.
10 anys fa avui que ens deixava el gran Heath Ledger. La seva trajectòria va ser tan breu com intensa i va deixar per al record tota una sèrie d'interpretacions amb caràcter definitiu. De totes elles em quedo amb el Joker que va encarnar en aquella "The Dark Knight" (2008) estrenada ja a títol pòstum. I de tots els Jokers que s'han pogut veure en pantalla -i se n'han vist de molt bons-, molt probablement també em quedo amb el de Ledger.

120 anys d'Eisenstein

Una de les escenes més icòniques d'"El cuirassat Potemkin".
Avui fa 120 anys que va néixer Sergei Eisenstein, un dels directors més influents de la història del cinema i l'autor de pel·lícules com "El cuirassat Potemkin" ("Bronenosets Potyomkin", 1925). Una cinta basada en fets reals que tractava sobre el motí que havia tingut lloc l'any 1905 a bord d'un vaixell de l'armada russa. La causa de la revolta va ser el tracte denigrant que rebia la tripulació per part dels oficials. I la gota que va fer vessar el got, el moment en què aquests últims van obligar els mariners a menjar carn podrida. Aquells fets van ser un dels principals detonants de la Revolució Russa que va comportar la fi de l'imperi dels tsars i va suposar el naixement de la Unió Soviètica. És a dir, la tripulació del Potemkin va fer del seu malestar l'espurna d'una cadena d'esdeveniments que van precipitar la caiguda de tot un estat i en van aixecar un de nou a partir de les seves cendres. Si aquest nou estat va ser millor o pitjor que el seu predecessor pot ser objecte de molts debats, però del que no hi ha dubte és del valor d'aquells esdeveniments. Encara sort que no els van fer menjar croquetes congelades per Nadal...

diumenge, 21 de gener de 2018

Tornen les emissions de "Guitarra, baix i bateria"

Bob Seger.
Després d'un parèntesi nadalenc més llarg del que és habitual, tornava el passat dijous 18 de gener Guitarra, baix i bateria, l'espai musical de Ricky Gil a la sintonia de Ràdio Silenci. El proper dijous 25 a partir de les 20h. hi farà un servidor la seva secció mensual amb Laura Peña. Mentrestant, no deixin d'escoltar l'edició d'aquesta setmana. Hi van sonar entre d'altres Los Saicos, The Outside Hours, Bob Seger, MatamalaPeter Wolf i Peter Perrett. Disponible aquí.

Jim Rodford (1941-2018)

JIM RODFORD
(1941-2018)

Jim Rodford es trobava en un discret segon pla quan els Zombies van actuar a l'Auditori Fòrum durant el passat Primavera Sound, però hi era. No tocava el baix -d'aquesta tasca se n'encarregava el recuperat Chris White- i es limitava a cantar segones veus sense cridar l'atenció, però hi era. Rodford, que havia militat en formacions com Argent o The Kinks, va ingressar als Zombies quan aquests van protagonitzar un sonat retorn a principis de segle i s'havia mantingut a les seves files fins a data d'avui. No havia format part de l'encarnació clàssica de la banda londinenca, la dels anys 60, però Rod Argent i Colin Blunstone el consideraven com de la família. I la seva trajectòria motivava sonats aplaudiments quan era presentat a l'escenari. Així va ser també fa poc més d'un any al Primavera Sound. I així hauria de ser recordat.

dissabte, 20 de gener de 2018

130 anys de Leadbelly

Leadbelly (1888-1949).
Avui fa 130 anys que va néixer Huddie Ledbetter, més conegut com a Leadbelly (o Lead Belly), un dels músics més influents de la primera meitat del segle passat. A aquestes alçades no resulta gens exagerat afirmar que les seves cançons són el pont més sòlid entre el blues i el folk en la seva vessant nord-americana. Músics d'un i de l'altre gènere, però també figures del rock o de qualsevol variant del so Americana, el citen com a influència cabdal. De Bob Dylan a Jack White passant per Nick Cave, Eric Clapton o Kurt Cobain.

Nou anys després d'Estanislau Verdet

Pau Vallvé (a l'esquerra) i la seva banda d'acompanyament.
PAU VALLVÉ + DANIEL LUMBRERAS
Tastautors 2018 @ Teatre Auditori, Cardedeu
19 de gener de 2018

Ara fa nou anys que Pau Vallvé va acomiadar-se per sempre més del seu alter ego Estanislau Verdet des de l'escenari del cicle Tastautors, a Cardedeu. Des d'aleshores ha desenvolupat una trajectòria sota el seu propi nom que es pot comptar entre les més prolífiques i profitoses de l'indie català de la present dècada. I ahir encetava una nova edició del mateix cicle tot presentant el seu darrer treball, un "Abisme Cavall Hivern Primavera i Tornar" (2017) que va repassar de forma generosa sense oblidar-se de rescatar encerts passats ni de promoure el bon humor entre el respectable amb tot un arsenal de divertides anècdotes. Les cançons de Vallvé són intenses com elles mateixes, fins i tot quan el barceloní es limita a xiuxiuejar-les acompanyat tan sols de la seva guitarra. Però és que a sobre porta una banda d'acompanyament que en reforça la musculatura a més no poder i sense que el repertori perdi agilitat. Si a tot plegat li sumem el rodatge acumulat després d'un any a la carretera, Vallvé i companyia podien presumir la nit passada d'un directe a prova de qualsevol sisme. Abans havia actuat el també barceloní Daniel Lumbreras, músic de l'òrbita del propi Vallvé que va oferir tota una bateria d'improvisacions vocals -no canta en cap idioma definit- acompanyant-se tan sols d'una guitarra i apuntant als paisatges sonors propis de l'Àfrica o el Brasil.