No sé si a Anton LaVey li hauria agradat gaire la música de Twin Temple, coneguda l'aversió del fundador de l'Església de Satan envers tot allò que sonés a rock'n'roll. Però probablement estaria content de comprovar com un duet de músics joves i intel·lectualment actius comparteixen la seva manera d'entendre el satanisme. Com LaVey, el matrimoni que formen Alexandra i Zachary James fa servir una estètica fosca i atrevida que posarà a prova la paciència de certs guardians de la moral, però el fons del seu discurs no és el culte a cap ésser sobrenatural sinó a l'acte d'alliberar-se de les cadenes que li impedeixen a un(a) ser ell(a) mateix(a).
Així ho refermen a "God Is Dead" (2023) –res a veure amb Nietzsche, això seu és molt més gamberro-, un nou àlbum on segueixen apostant per unes sonoritats a mig camí del Brill Building, les produccions de Phil Spector i l'era daurada de Motown. Sí, allò que ells anomenen doo-wop satànic, i que tant convida a ballar sota la llum de la lluna –amb el maligne o sense ell- com a reflexionar. Un títol com "Be a Slut (Do what You Want)" connecta directament amb l'ètica de LaVey. I la peça titular celebra aquest mateix alliberament a ritme de solemne música soul. Té càrrega feminista, aquest disc. De fet, va ser el cristianisme qui va titllar de bruixes i va condemnar a mort aquelles dones que no encaixaven amb els patrons d'això que ara s'anomena patriarcat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada