Mig segle de "The Exorcist"

Linda Blair en un fotograma de "The Exorcist".

No és el primer títol que sol venir al cap quan un pensa en estrenes cinematogràfiques que puguin tenir a veure amb la temporada nadalenca, però va ser un dia de Sant Esteve com avui –allò que els anglosaxons anomenen Boxing Day- quan es va estrenar una de les pel·lícules de terror més canòniques i alhora transgressores de tots els temps. Es commemoren 50 anys de "The Exorcist" (1973), el clàssic del recentment traspassat William Friedkin que va escandalitzar les ments més benpensants de cada casa i que en ple segle XXI encara podria deixar en evidència a bona part de les produccions del seu gènere que arriben a les cartelleres.

Parlem d'una pel·lícula que abordava la temàtica de les possessions dimoníaques a partir de la història d'una nena que levitava, feia girar el seu propi cap sobre ell mateix, deia obscenitats que farien avergonyir qualsevol enfant terrible, i fins i tot es masturbava amb un crucifix en una escena que avui no passaria certs filtres. L'encarnava una jove Linda Blair, que no només va fer una de les seves grans interpretacions sinó que va donar peu a un dels personatges més icònics del setè art. La cinta s'inspirava en la novel·la homònima de William Peter Blatty, publicada dos anys abans. El tema central de la banda sonora era el moviment inicial de "Tubular Bells", l'àlbum de debut de Mike Oldfield, d'aquell mateix 1973.