Fa un any exacte, jo estava a NYC. Avui fa un
any d'una excursió al Bronx (tot sigui en nom de Dion & The Belmonts) i
d'un dinar en un restaurant de Harlem on jo era l'únic blanc. Un any del dia en
què vaig parlar sobre Sam Cooke amb un personatge que semblava ser tota una
eminència a Harlem (una mena de predicador afroamericà de la vella escola). Un
any del dia en què em vaig trobar al mig de Central Park sense ni tan sols un
puto dòlar per comprar una ampolla d'aigua. I un any del dia en què, encara sota
els efectes d'un dels pitjors jet lags que recordo, vaig anar al Beacon Theater
a veure la Allman
Brothers Band. Un dels millors concerts que vaig veure l'any
passat. Per això avui els dedico el fotolog.
Tot havia començat el dia abans en una botiga de discos del Soho, quan vaig anar a comprar entrades per diversos concerts que dificilment veuria mai a Barcelona (el dels Allman, el dels Ventures i el dels Pogues, que estava sold out i per tant em vaig quedar amb el moc). Els Allman Brothers tocaven diversos dies al Beacon Theater, un elegant teatre situat en ple cor de l'Upper West Side (Broadway amb el carrer 74). Cada any per aquestes dates hi fan una estada de diversos dies (anys enrere fins i tot hi van enregistrar un dels seus molts discos en directe). Mirant les dates disponibles, vaig decidir comprar entrades pel dilluns 13 de març. Era el dia que m'anava millor. I la casualitat va fer que enganxés el dia D. Un concert històric.
Perquè el 13 de març de 2006 es commemorava el 35è aniversari de l'enregistrament, també a NYC, del seu primer disc en directe, "At Fillmore East", un dels moments clau del rock dels anys 70. El local on es va gravar, el Fillmore East, situat a l'East Village, va tancar fa molts anys. Per això, la celebració va tenir lloc al Beacon, que ja és com una segona casa per la banda de Gregg Allman. El millor de tot, però, és que al principi jo no sabia res d'aquest aniversari.
Com que aquella nit estava sol, vaig decidir muntar-me una vetllada Rock totalment 70's. Vaig sopar al Hard Rock Cafe de Times Square (situat a l'interior de l'antic Paramount Theater), veient des de la meva taula la mítica guitarra rectangular de Bo Diddley. Vaig agafar el metro i vaig baixar al carrer 72. No em va ser difícil localitzar el teatre: una multitud d'individus més propis del Deep South dels anys 70 que dela NYC de l'any 2006 indicava el lloc. Una multitud
formada tant per gent que havia seguit la banda des dels 70 (llargues barbes
blanques i fetges carregats de bourbon) com per joves amb roba comprada a les
botigues de segona mà del Soho i del Village. Pares i fills (i fins i tot
néts), tots amb la mateixa il·lusió. Una imatge impossible a Barcelona
(recordeu la cancel·lació del concert dels Who?).
Vaig entrar al teatre. Vaig anar al bar a comprar un Redbull per combatre l'efecte jet lag. Vaig veure que les cambreres deien alguna cosa sobre mi i em miraven rient des de l'altra punta de la barra (la qual cosa m'hagués alegrat el dia, de no ser perquè gairebé triplicaven la meva edat...). Després ho vaig entendre tot: una d'elles em va preguntar "Are you british?" (no sé què els ho va fer pensar, perquè el meu accent en anglès és bastant penós...). Vaig dir-los d'on era i em vaig prendre el Redbull. Per acabar de matar el jet lag, me'n vaig beure un altre i... seguia igual. El Redbull pot combatre la son, però si teniu jet lag no cal que ho intenteu. És inútil. Jo ho vaig descobrir aquell dia.
Després vaig pujar les escales i vaig anar a buscar el meu lloc. I de cop i volta vaig veure, presidint l'escenari, un cartell de commemoració del 35è aniversari d'aquell mític concert al Fillmore East. Llavors vaig veure que estava al lloc adecuat en el moment adecuat. Em trobava assegut a la platea d'un teatre de Broadway, a punt de veure com la millor jam band de la història ho donava tot damunt d'un dels seus escenaris preferits. Van ser gairebé tres hores de concert on van repassar íntegre "At Fillmore East" i van recuperar altres moments estelars del seu repertori com "Wasted Words" o "Jessica". Fins i tot van comptar en un tema amb l'acompanyament de Susan Tedeschi. What a night !!!
Després d'això vaig agafar el metro i em vaig arrossegar fins al llit. L'endemà em vaig despertar amb un somriure d'orella a orella i sense jet lag. Em vaig llevar, vaig baixar al carrer a comprar uns donuts per esmorzar i vaig anar a Brooklyn. Va ser arrel d'aquella visita que vaig compondre la meva cançó "Brooklyn" (alguns ja l'heu escoltat, i els que no... 24 de març a Mataró !!!). I, com si no ho hagués dit mai, diré que....... Són taaaaan mones les Brooklyn Girls !!!
Sona: "Jessica" - The Allman Brothers Band
Tot havia començat el dia abans en una botiga de discos del Soho, quan vaig anar a comprar entrades per diversos concerts que dificilment veuria mai a Barcelona (el dels Allman, el dels Ventures i el dels Pogues, que estava sold out i per tant em vaig quedar amb el moc). Els Allman Brothers tocaven diversos dies al Beacon Theater, un elegant teatre situat en ple cor de l'Upper West Side (Broadway amb el carrer 74). Cada any per aquestes dates hi fan una estada de diversos dies (anys enrere fins i tot hi van enregistrar un dels seus molts discos en directe). Mirant les dates disponibles, vaig decidir comprar entrades pel dilluns 13 de març. Era el dia que m'anava millor. I la casualitat va fer que enganxés el dia D. Un concert històric.
Perquè el 13 de març de 2006 es commemorava el 35è aniversari de l'enregistrament, també a NYC, del seu primer disc en directe, "At Fillmore East", un dels moments clau del rock dels anys 70. El local on es va gravar, el Fillmore East, situat a l'East Village, va tancar fa molts anys. Per això, la celebració va tenir lloc al Beacon, que ja és com una segona casa per la banda de Gregg Allman. El millor de tot, però, és que al principi jo no sabia res d'aquest aniversari.
Com que aquella nit estava sol, vaig decidir muntar-me una vetllada Rock totalment 70's. Vaig sopar al Hard Rock Cafe de Times Square (situat a l'interior de l'antic Paramount Theater), veient des de la meva taula la mítica guitarra rectangular de Bo Diddley. Vaig agafar el metro i vaig baixar al carrer 72. No em va ser difícil localitzar el teatre: una multitud d'individus més propis del Deep South dels anys 70 que de
Vaig entrar al teatre. Vaig anar al bar a comprar un Redbull per combatre l'efecte jet lag. Vaig veure que les cambreres deien alguna cosa sobre mi i em miraven rient des de l'altra punta de la barra (la qual cosa m'hagués alegrat el dia, de no ser perquè gairebé triplicaven la meva edat...). Després ho vaig entendre tot: una d'elles em va preguntar "Are you british?" (no sé què els ho va fer pensar, perquè el meu accent en anglès és bastant penós...). Vaig dir-los d'on era i em vaig prendre el Redbull. Per acabar de matar el jet lag, me'n vaig beure un altre i... seguia igual. El Redbull pot combatre la son, però si teniu jet lag no cal que ho intenteu. És inútil. Jo ho vaig descobrir aquell dia.
Després vaig pujar les escales i vaig anar a buscar el meu lloc. I de cop i volta vaig veure, presidint l'escenari, un cartell de commemoració del 35è aniversari d'aquell mític concert al Fillmore East. Llavors vaig veure que estava al lloc adecuat en el moment adecuat. Em trobava assegut a la platea d'un teatre de Broadway, a punt de veure com la millor jam band de la història ho donava tot damunt d'un dels seus escenaris preferits. Van ser gairebé tres hores de concert on van repassar íntegre "At Fillmore East" i van recuperar altres moments estelars del seu repertori com "Wasted Words" o "Jessica". Fins i tot van comptar en un tema amb l'acompanyament de Susan Tedeschi. What a night !!!
Després d'això vaig agafar el metro i em vaig arrossegar fins al llit. L'endemà em vaig despertar amb un somriure d'orella a orella i sense jet lag. Em vaig llevar, vaig baixar al carrer a comprar uns donuts per esmorzar i vaig anar a Brooklyn. Va ser arrel d'aquella visita que vaig compondre la meva cançó "Brooklyn" (alguns ja l'heu escoltat, i els que no... 24 de març a Mataró !!!). I, com si no ho hagués dit mai, diré que....... Són taaaaan mones les Brooklyn Girls !!!
Sona: "Jessica" - The Allman Brothers Band
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada